Sol, Solet

A la fi la bolla brillant del cel ha fet la seva aparició! Com enyorava que l’energia alliberada per les reaccions termonuclears que converteixen l’hidrogen en heli me pegàs a la cara!

El bon temps va arribar dimarts, després d’un diumenge penós i d’un dilluns amb massa cara de dilluns. Dissabte, però, ja havíem tengut un avís de que el bon temps estava arribant. Com avui, la bolla brillant del cel fusionava hidrogen que feia goig i nosaltres, que per algunes coses ja som mig vienesos, vam fer el que es fa a Viena quan fa sol: gaudir-ho!

Ens varem trobar els carrers i el parcs plens. Els carrers de turistes amb massa roba d’abric i els parcs d’austríacs tirats a la gespa en camisetes d’estiu (o sense camiseta).  Vam sortir amb la intenció de fer un passeig curt, però el Sol ens va convidar a no tornar a casa i vam passar a fora gairebé tot lo dia.

La ciutat pareixia voler viure tot el que li havien negat a l’hivern. Vam passejar pels mercats de pasqua, vam gaudir dels colors de l’actuació d’un grup de carnaval colombià que ballava davant el Rathause, vam manifestar-nos una estona per que el rics, i no les nostres impostos, paguin la crisis que ells mateixos han causat i, per descomptat, vam fer fotos!

Gent al Parc

Gent tirada a la gespa

Mercat de pasqua

Mercat de pasqua, aquí venien un ou!

Pomes amb xocolata!!!

Maleit regim!

Conill al mercat de pasqua

Conill al mercat. No se quina relació hi ha entre el conills, els ous i la pasqua…

Carnaval de Barranquilla

Carnaval de Barranquilla, nananananana, Carnaval de Barranquilla…

Feis l'amor no doblers!

A alguns els hi vendria molt bé fer-ne cas!

Els rics han de pagar.

(Els rics han de pagar)

Esper que es refeixi a la crisi i no a la camioneta

A veure si el G-20 també veu la llum!

Algú ha dit Primavera?

Fa dos dies estàvem al sofà mirant la tele a les fosques i la llum d’un llamp ens va fer girar cap a la finestra. El que vàrem veure no ens ho esperàvem.

Després de discutir-ho una estona varem arribar a una conclusió: o la pluja era molt lleugera, o bé estava nevant. El meu esperit científic, però, va anar més enllà. Fent un gran esforç vaig aixecar-me del sofà i vaig comprovar el que sospitàvem: el carrer era blanc de neu!

Nosaltres que  ja somiàvem amb berenar al parc tirats a la gespa…

Això me va recordar un parell de fotos que vaig fer per febrer, a una de les meves caminades cap a casa.

Danubi

El Danubi.

petjades

Petjades d’ocells que no saben emigrar.

Platja

El negoci d’algú molt optimista.

Al matí na Mercè va descobrir que, com diu una dita de per aquí, “Schnee, der erst im Märzen weht, abends kommt und morgens geht” (Neu que cau al març, el capvespre ve i al matí se’n va) .

Aprofitant la primavera

A Viena quan arriba el bon temps és recomanable aprofitar per cercar nous llocs. D’aquesta manera a l’hivern tendrem tota una llista d’indrets coneguts i no ens congelarem (al manco no tant) cercant-los. Alguns vienesos experts quan fa molt de fred són capaços, fins i tot,  de teletransportar-se directament a qualsevol lloc d’aquesta llista. Com explicaríeu sinó què, encara que al carrer no hi ha ningú, als cafès mai trobem lloc per seure?

Aquest cap de setmana ha arribat, teòricament, la primavera i tornant de la meva classe d’alemany he aprofitat per cercar punts nous pel proper hivern.

He trobat:

100_1194

Un lloc perfecte per dur a passejar el ca (ca que, per cert, no tenim). Segur que aquí hi van molts de cans.

100_1188

Sales per a concerts de grups locals (Les estrelles de Gute Laune tv )…

100_1200

… i de grups internacionals (Ai quent lif güiz or güizaut ju…).

Pensa globalment, actua localment

Un lloc més que adequat per a fer una manifestació (pensa globalment, actua localment a domicili).

Galeria d'art

Una galeria d’art (Banksy‘s way).

S'ha d'aprofitar ara que esta de moda dur els calçotets per defora

I, finalment, un lloc on canviar-me de roba quan la meva supeoïda senti que algú em necessita (s’ha d’aprofitar ara que està de moda dur els calçotets per defora).

Crec que ja me puc donar per satisfet, no?

Visita d’uns viatgers

Ahir mon pare i sa seva dona, na Magdalena, varen deixar Viena. Com que estan jubilats s’han pres tres setmanes per fer aquest viatge. Això no vol dir que hagin estat tres setmanes per aquí.

Ja fa temps, vaig sentir algun creador d’opinió a la televisió que deia que la gent d’avui en dia no viatjava, sinó que nomes es transportava. Segons ell, viatjar a un lloc era el procés que es feia des de que deixaves el punt A fins que arribaves al punt B, i que, agafant un avió es perdia aquest procés. Així, la gent no viatjava, la gent es transportava i visitava un lloc.

Mon pare i na Magdalena han viatjat segons la definició d’aquest opinòleg. Varen partir dia 25 en vaixell cap a Barcelona i varen fer tot el viatge fins a Viena en cotxe. S’han aturat allà on els ha fet ganes (Venècia, Cannes, Montecarlo…) i, encara que s’han trobat algun allotjament un tant cutre, s’ho estan passant bastant bé. Parl amb present perquè a hores d’ara segur que estan a algun lloc del Tirol gaudint del paisatge.

A Viena hi han estat només 4 dies i mig. Quatre dies i mig molt, molt intensos per al pobre guia privat que varen contractar: jo! Era important per jo que mon pare entengués i conegués on i com visc. Però sobretot, que veiés que aquí, encara que no faig feina remunerada, no estic perdent es temps, i que na Mercè i jo som molt feliços. Supòs que a ell no li feia falta que li demostràs res, però bé, els pares sempre seran pares i els fills sempre seran fills.

Na Magdalena me va dir que no volia sortir a internet (supòs que els opinòlegs de torn han fet bé sa seva feina de demonitzar sa xarxa). Així que triaré ses fotos on no hi surti, perquè varem anar a molts llocs nous i us vull ensenyar les fotos (encara que crec que surt a les fotos de la boda, però bé…).

Abans de penjar les fotos, però, toca posar un poc d’ordre a casa. És el que implica estar de guia privat 4 dies i mig seguits ;).

El que es va deixar la guerra (Augarten)

Dimarts li vaig comentar a na Johanna que estava molt bé anar a nedar i caminar un cop per setmana (bé, a nedar dos cops per setmana si el diumenge na Mercè i jo no trobam res millor per fer), però que trobava que no era abastament. Na Johanna, me va comentar que, ara que havia començat ses classes d’alemany, bé podria tornar a peu a ca meva. Ses classes a les que vaig les fan a la ONU, podeu intuir la meva resposta: “Caaaaa, que això està molt lluny!”. Així i tot, l’idea es va quedar dins el cap i ahir en sortir de classe enlloc d’agafar l’U-bahn vaig partir a peu. Vaig trigar 2 hores i busques i me vaig perdre un poc. Això me passa per no voler semblar un turista a una ciutat a la que visc des de fa dos anys i no agafar un mapa.

Però perdre’s no es tan dolent com sembla, sobretot si no saps que t’has perdut ;). Vaig començar a sospitar-ho quan vaig arribar a l’Augarten. L’Augarten és una parc del centre de Viena on fa molt bon passejar. És un parc dels de veritat, no com els que tenim per Mallorca: ple d’arbres, flors, gespa, zones per fer esport, una antiga fabrica de ceràmica (que ara és un museu) i el palau on s’eduquen els famosos nins cantors de Viena. Amb això ja li bastaria per ser un parc impressionant, però te més. Per molt perdut que em trobàs jo estava segur que ja havia estat allà. Va ser quan na Marga ens va venir a veure, ens hi va dur na Johanna que, com a bona Vienesa, coneix els millors racons de aquesta ciutat.

Refugui antiaeri de AugartenEl que fa indiscutible que ets allà és una torre immensa de uns 30 metres d’alçada i, potser, el mateixos de diàmetre. Per fer-vos una idea de lo gran que és clicau sobre la imatge de la dreta, a la imatge en gran s’hi veuen unes taques negres a la dreta sobre la torre, són coloms.

Aquesta torre és un refugi antiaeri que va construir el bàndol alemany durant la segona guerra mundial. Aquestes torres es construïen en parelles: La torre que veis a la imatge es diu torre G, de Gun Tower o torre de tir; l’altra part de la parella es diu torre L, torre de control de tir, que és una mica més petita i que també es troba al parc. Durant la guerra aquestes torres s’usaven com a refugi per a la població civil, d’hospitals, de bunkers i com estacions de radio per coordinar la defensa aèria. Tenen unes parets de uns 3 metres de grossor, el que va fer que, després de la guerra, fossin virtualment impossibles d’esbucar.

Hi ha tres parelles més de refugis antiaeris a la ciutat. Alguns d’ells s’han reaprofitat. L’exemple més notable és una de les torres L. Aquesta torre, que es troba a prop d’una de les zones comercials més importats del centre, ara és un aquari (“Haus des Meres”) i te una paret d’escalada a la part exterior. Els de l’Augarten, però, continuen buits .

Gracies a _____ (Posi aquí la deïtat o persona a la qual rendeixi culte), a prop de l’Augarten vaig trobar una aturada de busos amb un mapa ben gros de Viena. Me vaig trobar i vaig poder arribar a casa. Podeu veure el camí que més o manco vaig fer gracies a googlemaps.

Fonts: www.panzertruppen.org, turismogoogle.net