La meva amiga artista

Moltes gràcies a tots per les felicitacions d’aniversari, que m’han fet molta, molta il·lusió.

La gran artista Sophia T. (de 5 anys) ha captat l’atmosfera de la celebració en la seva obra “Sense títol” (20×25 cm, retolador i cera sobre paper), on hi aparesc jo davant una fabulosa tarta de xocolata:

Postal_Sophia

Firma de l’artista (ella no escriu la “h” del seu nom perquè, total, no se pronuncia):

Postal_Sophia_2

Du iii

A veure, fa dos dies que ni en Jaume ni jo ens podem llevar una cançó del cap: Apple tree, de n’Erykah Badu.  De fet, avui m’he despert i ha passat una cosa poc freqüent:  en Jaume també s’ha despert al mateix temps.  Però encara ha passat una cosa menys freqüent encara:  en Jaume ha dit exactament el que jo estava pensant: “du iii, du iii, du iiiiii”. AAAAAAG! No me puc llevar el “du iii” d’aquesta cançó del cap!

Com que el meu mal no té remei, i som molt dolenta, només me consola saber que us puc contagiar a tots i ficar-vos també el “du iii” dins el cap (mu ha ha ha ha!): http://www.youtube.com/watch?v=HzhyG_1rmCE (ignorau a la nina que balla a sa cuina: és l’únic vídeo amb so decent que he trobat de la cançó).

Ara que ja teniu banda sonora per a la resta del meu post, seguiu llegint, plis.

rodatge 1

Fa unes setmanes varen rodar una peli d’època molt a prop de casa. L’escena en qüestió consistia en uns carruatges que passaven pel carrer i, a dins un d’ells, havia un home vestit de militar, amb cara de preocupació.

Jo crec que era un príncep.

Jo crec que era aquest príncep.

Jo crec que, més que preocupat, el príncep estava taciturn.

Per això he batiat la película com “El príncep taciturn”. Estau atents a l’estrena!

Van haver de repetir l’escena bastants vegades i, com que els cavalls no tenen marxa enrere, el que feien era donar la volta a la illeta una i una altra vegada: Lenaugasse – Loidolgasse – Schmidplatz – Tulpengasse i tornam a começar. L’escena se rodava només a Lenaugasse, o sigui que supòs que en sortir del plànol, l’actor que feia de príncep sortia del seu personatge fins a tornar a entrar al carrer on l’esperaven les càmeres, una i una altra vegada. M’imagin que va anar així:

Lenaugasse (amb càmeres): Actua amb taciturnitat.

Loidolgasse (sense càmeres): Agafa el mòbil i crida al seu col·lega: “Què passa, tron? Feim unes birres avui vespre o què?”

Schmidplatz: “Scolta Pakitu, que avui vespre anam a fer unes birres a Schwedenplatz amb en Jonathan, vale?”

Tulpengasse: Penja el telèfon i se prepara per tornar a la taciturnitat.

Lenaugasse: Actua amb taciturnitat.

Loidolgasse: Torna a començar.

Me l’imagin un poc com en Bono de Muchachada Nui: estrella de rock – comprometido – rock – compromiso.

El bareto “Centimeter”:

rodatge 2

Es va convertir en una tenda de fruita i verdura:

rodatge 3

Els contenidors van desaparèixer:

rodatge 4

I es van camuflar els pilons que eren massa moderns:

rodatge 5

Ses portes de garatges i cases:

rodatge 6

rodatge 7

Se van cobrir amb unes altres més antigues i sense grafitis:

rodatge 8

rodatge 9

I fins i tots van tapar els noms del carrers i van llevar les senyals de tràfic.

rodatge 10

rodatge 11

En acabar, les extres se feien fotos per recordar aquest dia:

rodatge 12

Du iii!

Manifestació a distància

Ahir, a la nostra ciutat natal (Inca), hi va haver una manifestació en protesta per la gestió municipal. Ara fa una estona he llegit com va anar a diariodemallorca.es i a dbalears.cat.  Com ja és costum a les manifestacions, la policia local i l’organització no estan d’acord amb la xifra de participants (en aquest cas concret, ni tan sols els diaris es posen d’acord 😛 ). Segons l’organització varen ser unes 2000 persones i  segons la policia local unes 500.

Jo, seguint l’exemple de El Manifestómetro i com a expert matemàtic ;), intentaré deixar un poc clar l’assumpte.

Aquestes són fotografies de la concentració al final de la manifestació que he manllevat del facebook d’en Biel Frontera (gracies Biel! :)).

Manifestació a Inca 1 Manifestació a Inca 2

D’aquí podem deduir, usant el Google Planimeter, que l’àrea que ocupaven els participants en aquell moment era d’uns 674 m².

Càlcul de l'àrea de la manifestació.

El cálcul de densitats possibles seria el següent:

  • Per 1 persona per m²: 674 manifestants
  • Per 2 persones per m²: 1348 manifestants
  • Per 3 persones per m²: 2022 manifestants
  • Per 4 persones per m²: 2696 manifestants

De nou, segons les fotografies, en aquell moment hi podia haver entre 2’5 i 3 persones per m² (si algú te millor ull que jo qué me corregeixi 😉 ) . La xifra de manifestants està, per tant, entre els 1685 i 2022. Una xifra considerable si pensam que Inca te uns 28.000 habitants.

Vessa

Vessa: f. [LC] Peresa

1 f. [LC] Repugnància al treball, a l’acció.
2 f. [LC]Lentitud a obrar.

Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans.

Cada vegada que faig un cop d’ull a la llista de coses per escriure al blog, aquesta creix. Llavors, els dits perden força sobre un teclat, que es nega a escriure les paraules que el meu cervell ha pensat amb no gaire cura. Na Mercè li diu crisis creativa, jo li dic vessa.

El meu TODO blogosfèric està ple de coses insignificants i absurdes. Coses que, ben segur, serien les darreres triades pels capitans als equips de futbol a classe d’educació física. Gracies a Déu, mai he estat capità a les classes d’educació física. Així us podré explicar que:

a la tornada del nostre viatge a Nova Zelanda, ens varem trobar aquest cartell a la sala d’espera de l’aeroport de Los Angeles.

Aeroport de Los Angeles
“Avis: Aquesta zona conté productes químics que, segons l’estat de Califòrnia, poden causar càncer i defectes de naixement o altres danys reproductius.

a una església vienesa varem trobar un cartell d’allò més geek, digne de la meva galeria de fe friki.

PrayStation
Amb jocs com: Final Dinnersy, Faith Fighter i Contra Evolution Pope.

vaig anar a Barcelona a fer coses màgiques amb 1494 persones més.

Grand Prix de Magic a Barcelona
Soc friki, què passa!?

vaig trobar un sobre de sucre sionista a un cafè de Barcelona.

Sembla que la solució és el judaisme
deu ser kósher?

De totes maneres la vessa nomes ataca quan em pos davant l’ordinador. Com ja us hem explicat, Viena es posa preciosa amb el bon temps i na Mercè i jo ho estam aprofitant. Jo vaig per tot amb la meva bicicleta nova i na Mercè me du per la ciutat a conèixer cafès nous:

Café Latte, mmmmmmm....

‘nem al Kandinsky

A Viena, el maig sol ser bastant agradable. Enguany el mes ens ha duit bon temps i mala salut. Hem passat bastants dies a casa vegent el sol només per la finestra.

Ara, però, ja començ a sentir-me sana. Una cosa és estar sana (i jo ja ho estava des de fa bastants dies), i una altra cosa és sentir-s’hi.

Ahir al matí vaig anar a berenar a casa d’unes amigues. No us ho perdeu: a més de croissants i fraules, hi havia xampany (a les 10 del matí!). Vam passar una estona ben agradable  a la seva terrassa entre rosers, mèrleres i corbs, xerrant de com les imatges obtingudes per satèl·lit ajuden als inspectors de centrals nuclears de les Nacions Unides.

Després de tres hores al sol, ara tenc un nas bicolor: la part d’adalt (que me tapaven les ulleres de sol), és blanca, i la part d’abaix, és bastant morena.  Tenc la vainilla i la xocolata. Només me falta la fraula per tenir la cara com un gelat de l’Hiper Loryc.

Aquesta fotògrafa es va passejar pel meu barri ahir i va fer fotos d’un passadís entre Lerchenfelder Strasse i Neustiftgasse, una mena de pati interior que comunica dos carrers. Una drecera vienesa.  Vaja, una Durchhaus.

Quantes vegades he passat per aquesta Durchhaus per anar cap al setè districte, i encara no he anat mai ni al restaurant Monasteri ni al cafè Kandinsky! Així que, feis-me un favor: la propera vegada que vengueu a Viena, m’heu de dir: “Mercè, ‘nem al Kandinsky!”

Brooklyn, dissabte, 7.30 del matí

S’ha de tenir una molt bona raó per aixecar-se a les 7.30 del matí en dissabte!

Al nostre amic Pepe, que se va aixecar a aquesta hora indecent per acompanyar dues de les seves filles a l’entrenament de futbol, el dia el va recompensar amb arbres florits, un cel net i uns carrers buits (això darrer, cosa difícil a Nova York):

05-primer-dia-futbol-18-4-09-17

Què be que tenim en Pepe a l’altra banda de l’oceà i ens pot enviar aquestes fotos tan guapes!

Què malament que tenim en Pepe a l’altra banda de l’oceà i no podem anar a fer un cafè plegats!

La quarta primavera

És la nostra quarta primavera a Viena i ja ens coneixem els símptomes:

Surten flors pertot:

Ens reunim amb els amics per gaudir d’un berenar asolellat dins un restaurant-hivernacle:

100_1254

Es fa la marató de Viena:

La regió d’Estíria  cel·lebra una festa amb cervesa, brezel, bandes de música i Lederhosen:

Venen periodistes espanyoles (potser de Españoles en el mundo?). Això no té res a veure amb al primavera, però com que he fet la foto avui, la pos:

Arriben els escura-xemeneies a fer la neteja anual. Venen entre les 7 i le 9.30 del matí, o sigui que hem d’estar desperts i presentables a primera hora del matí per obrir-los la porta. No es descarta dormir vestits aquest dia, per tal de botar del llit just quan toquin al timbre:

La gent gaudeix dels parcs (amb aquesta foto he romput la meva promesa de no fotografiar-me els peus; ha estat sense voler):

I, en general, tothom està content.

Sol, Solet

A la fi la bolla brillant del cel ha fet la seva aparició! Com enyorava que l’energia alliberada per les reaccions termonuclears que converteixen l’hidrogen en heli me pegàs a la cara!

El bon temps va arribar dimarts, després d’un diumenge penós i d’un dilluns amb massa cara de dilluns. Dissabte, però, ja havíem tengut un avís de que el bon temps estava arribant. Com avui, la bolla brillant del cel fusionava hidrogen que feia goig i nosaltres, que per algunes coses ja som mig vienesos, vam fer el que es fa a Viena quan fa sol: gaudir-ho!

Ens varem trobar els carrers i el parcs plens. Els carrers de turistes amb massa roba d’abric i els parcs d’austríacs tirats a la gespa en camisetes d’estiu (o sense camiseta).  Vam sortir amb la intenció de fer un passeig curt, però el Sol ens va convidar a no tornar a casa i vam passar a fora gairebé tot lo dia.

La ciutat pareixia voler viure tot el que li havien negat a l’hivern. Vam passejar pels mercats de pasqua, vam gaudir dels colors de l’actuació d’un grup de carnaval colombià que ballava davant el Rathause, vam manifestar-nos una estona per que el rics, i no les nostres impostos, paguin la crisis que ells mateixos han causat i, per descomptat, vam fer fotos!

Gent al Parc

Gent tirada a la gespa

Mercat de pasqua

Mercat de pasqua, aquí venien un ou!

Pomes amb xocolata!!!

Maleit regim!

Conill al mercat de pasqua

Conill al mercat. No se quina relació hi ha entre el conills, els ous i la pasqua…

Carnaval de Barranquilla

Carnaval de Barranquilla, nananananana, Carnaval de Barranquilla…

Feis l'amor no doblers!

A alguns els hi vendria molt bé fer-ne cas!

Els rics han de pagar.

(Els rics han de pagar)

Esper que es refeixi a la crisi i no a la camioneta

A veure si el G-20 també veu la llum!

Algú ha dit Primavera?

Fa dos dies estàvem al sofà mirant la tele a les fosques i la llum d’un llamp ens va fer girar cap a la finestra. El que vàrem veure no ens ho esperàvem.

Després de discutir-ho una estona varem arribar a una conclusió: o la pluja era molt lleugera, o bé estava nevant. El meu esperit científic, però, va anar més enllà. Fent un gran esforç vaig aixecar-me del sofà i vaig comprovar el que sospitàvem: el carrer era blanc de neu!

Nosaltres que  ja somiàvem amb berenar al parc tirats a la gespa…

Això me va recordar un parell de fotos que vaig fer per febrer, a una de les meves caminades cap a casa.

Danubi

El Danubi.

petjades

Petjades d’ocells que no saben emigrar.

Platja

El negoci d’algú molt optimista.

Al matí na Mercè va descobrir que, com diu una dita de per aquí, “Schnee, der erst im Märzen weht, abends kommt und morgens geht” (Neu que cau al març, el capvespre ve i al matí se’n va) .