El Sobre Misteriós

Avui quan na Mercè i jo tornàvem a casa hem trobat dos sobres al nostre correu. Cada uns dels sobres tenien el nostre nom i adreça perfectament escrit i res més: Cap remitent, cap logotip al sobre i cap segell.

S’ha de reconèixer que el que ha enviat la carta sap com crear expectatives a la gent. A l’ascensor, na Mercè i jo hem fet una carrera d’obrir sobres, desgraciadament he guanyat jo:

La carta

Demagògia a part… Essent objectiu… Sempre he respectat…. Ho sento, no puc. Ja trobava jo que aquest canvi sobtat de temperatura no era normal.

L’Excel·lentíssim Sr. Don Ansar no ens hi tendra com assistents. No és que no ens interessi saber si el seu anglès ha millorat, però jo m’estim més estar amb la meva fillola a Mallorca el dia del seu aniversari i na Mercè ja te plans per aquest dissabte.

Eingerüstet

Amics, avui la paraula del dia és “eingerüstet”, que vol dir “embastidats” o “andamiats”.

Així és com esteim des de fa unes quantes setmanes a ca nostra: rodejats de bastides per totes bandes. Als propietaris de l’edifici se’ls ha ocorregut que era una bona idea construir un àtic.

“No us queixeu”, ens va dir el veinat del tercer amb el seu accent de Bretanya (o era de Normandia?), “ara tenim un balconet per sortir a sopar a la fresca”.

obra1

Sempre tan optimista, aquest francès.

Vaig decidir aplicar jo també una mica d’aquest optimisme. Això:

obra 2

No és una grua a un metre de la finestra del meu menjador, sinó… la meva torre Eiffel personal.

No va funcionar. Se veu que no estic feta de pasta optimista.

Segurament tampoc ajuda que els picapedrers se posin a fer feina a les sis i mitja del matí.

Foto_2009-10-11_14_36_52-000004

Con ánimo de lucro (o “all we gotta do”)

Després de veure el El Món segons Montsanto, na Mercè i jo varem decidir que veuríem algun documental de l’estil cada setmana. No hem complit la promesa cada setmana, però hem fet més o manco els deures.

Jo m’havia plantejat comentar els documentals al blog, però entre la peresa i que cap m’havia acabat de convèncer no ho he fet. Avui li tocava a Con ánimo de lucro, un documental que tampoc ens ha acabat de convèncer.

El documental esta gravat de camí entre Nicaragua i Barcelona, te una durada de 30 minuts i te llicencia de Creative Commons, això vol dir que (entre altres coses) ho podeu copiar i distribuir.

httpv://www.youtube.com/watch?v=oM0XsUmZl8s
Au! Distribuit

Segons diuen a la seva web:

“Con ánimo de lucro” es un documental que habla sobre la pobreza del tercer y el primer mundo, analizando las dos sociedades desde las ONG, la televisión, la educación, los políticos y la religión, poniendo en duda la aplicación de los 8 objetivos del milenio y proponiendo una solución.

La meva opinió és que el documental vol explicar més del que és capaç, deixa idees a mitges i treu conclusions precipitades. Pareix més fruit d’una emprenyada que d’un intent racional de voler demostrar el que pretén.  La part de Nicaragua és la més interessant del documental, sobretot el cas d’una ONG que no va poder fer la canalització d’aigua d’un poble per culpa del seu batle. A la resta del documental s’hi pot trobar informació de valor i amb la que estic d’acord en general, però cap el final peca d’ingenu.

Quan a la web diuen “…proponiendo una solución” és totalment cert. Després d’intentar demostrar que els polítics, les ONGs i els ajuts internacionals al desenvolupament no serveixen per res, fa la següent pregunta: Que fa que els països rics i el països pobres siguin diferents? De la comparació en treu que el que cal als països pobres és un canvi d’actitud (més responsabilitat, higiene, honradesa,…) i no més doblers.

No dubt de la bona intenció dels que han fet el documental, però la solució no és tan simple i tampoc és aquesta. Dir que els països són pobres per la seva actitud, és com dir que ho són perquè volen (o, com diria la meva padrina, perquè són “vagos y maleantes”).  Oblida, entre altres moltes coses,  que l'”actitud” dels països rics està basada en l’estabilitat (econòmica, laboral,…) i que aquesta estabilitat depèn de l’obtenció de recursos dels països pobres a preus “raonables” (lliures del sobrepreu que imposarien els DDHH).

Potser m’estic fent major i no veig les coses tan simples, potser un canvi d’actitud és el que cal. Però el que se ben cert és que el canvi l’hem de fer nosaltres, els rics (si tens recursos per llegir aquest blog, ets ric) i que culpar nomes als pobres del seu destí és indecent i irresponsable.

I vosaltres, que en trobau?

P.S.: Això de les solucions simples m’ha recordat una cançó protesta:

httpv://www.youtube.com/watch?v=w6b0o82wInY

Lange Nacht der Museen

Com ja us ha dit na Mercè, aquest cap de setmana hem anat a molts de museus.  Això no se deu a que de sobte ens hagi pegat la febre de la cultura -na Mercè i jo ja som prou (es)culturals- sinó perquè dissabte era la Lange Nacht der Museen (la nit llarga dels museus).

La Lange Nacht der Museen es fa anualment a Viena i és una nit en termes vienesos, de les 6 de l’horabaixa a l’1 de la matinada,  on et pots comprar un bonomuseu per visitar quasi 100 museus de la ciutat de Viena.

Ens fa  vergonya dir que, en quatre anys que fa que vivim a Viena, aquest és el primer cop que hi anam. Hem de donar les gràcies a n’Elena, una espanyola que hem conegut aquest any, que va tenir la iniciativa i ens va fer  aixecar del sofà  un dissabte vespre. També va ser ella qui ens va suggerir que evitàssim museus grans per no trobar-nos aglomeracions.

Varem anar a 7 museus/exposicions:

Museu de la sabata

Ensenyat als nins com es treballa la pell.

On ensenyaven als nins com es treballa la pell

Sabates de fantasia

i hi havia sabates de tot tipus

Exposició  de pepes i óssos de peluix

On vàrem veure

American Beauty Barbie Remix

un American Beauty a lo Barbie,

Teddy Bearnedict

Un ós de peluix del Papa,

Baby Backup

i un servei per fer reproduccions del teu nadó nounat…

Museu dels capells (a.k.a. barrets)

Guapa!!!

Museu de la fotografia

Encenedor espia

Amb una exposició de càmeres espia

També varem anar  al museu del papir (on no vaig gosar usar la càmera),  una exposició de xocolata (a la que vàrem fer tard per menjar xocolata 🙁 ) i un planetari on no ens deixaren fer fotos (es veu que ara els estels tenen copyright).

Algú s’apunta a venir-hi l’any que ve?

Mòbil nou, funda nova

Cada vegada que he d’enfilar una agulla, me’n record de sa meva padrina, que era una dona amb una mica de mala llet en general, però no quan cosia.

Aquest cap de setmana m’he enrecordat d’ella perquè he decidit fer una funda pel meu mòbil nou, a partir d’uns calçotets vells que havia per ca nostra.

Abans:

funda 1

Després:

funda 2

A més de cosir, aquest cap de setmana hem anat a una festa d’aniversari amb pinyata inclosa, hem visitat set museus en set hores, hem conegut a una traductora que mai ha estudiat anglès i hem jugat a bàsquet.

I a vosaltres, com us ha anat el cap de setmana?

Collita

Avui he collit sa meva primera tomàtiga, de la gran collita de 2009 (total: 3 fantàstiques tomàtigues).

tomàtiga 22 set 09

Fa uns mesos vaig menjar una ensalada al meu despatx i vaig tirar les restes de la vinagreta a un petit arbre que hi tenc.

Unes setmanes després varen sortir unes plàntules espontàniament i ma mare, que va venir a visitar-me, va dir: “Això són tomatigueres. Han de mester molt de sol i molta d’aigua!”.

Yuhu!

Què bé! Havia surat tomatigueres sense proposar-m’ho!

Ara, al final de l’estiu i després d’intentar fer créixer les plantes verticalment (com que no tenc canyes, he usat palillos  xinesos,  palillos per a pintxos morunos i, finalment, he aferrat ses plantes a sa finestra amb cinta adhesiva), han sortit tres tomàtigues. M’ha agradat molt cuidar-les. Els meus pares han tengut un informe detallat dels progressos cada setmana i han donat consells molt bons.

Yuhu!

Com més vella me faig, més pagesa me torn. (Nota: trob que “pagesa” no hauria de ser un mot despectiu!)

I l’any que vé, què plantaré al meu despatx? Carabasses? (No, que sa planta se fa molt grossa i potser me sepulta s’ordinador.) Figues de moro? (Mhhh… poc pràctic.) Un ametller? (Sí, què més voldria jo.)

S’accepten suggeriments!

PS: Firmau aquí, perquè els nostres governants sàpiguen que volem que arribin a un bon acord pel medi ambient a la cimera de Copenhaguen!

El Món segons Montsanto

Fa dos divendres Greenpeace Àustria ens va convidar a una sessió de cinema a la fresca. Vam arribar a Karlsplaz 15 minuts abans d’hora i tot d’una varem entendre que, per primera vegada d’ença que vivim a Àustria, la cosa no aniria segons l’horari previst.

Els ecologistes són persones que estimem la natura, però esperar que aquest sentiment sigui reciproc no me sembla lògic.  D’acoooord… sou greenpeace, d’acoooord… acceptam rainbow-warrior com a animal acuatic, d’acoooord….. sou supercools i superactivistes, però… de veritat creis que a finals d’agost el sol es posara abans de les 7??

100_1721.JPG

Vam esperar gairebé una hora, però el documental,”Monsanto – Mit Gift und Genen” (El món Segons Montsanto), valia la pena. Així m’ho va fer saber en Biel quan érem de vacances a Mallorca i tenia raó.

Produit pel canal franco-alemany ARTE, el documental fa una critica al mal us la biotecnologia, centrant-se en l’empresa més important d’aquest sector: Montsanto.  Si pensau que els productes transgènics són perillosos, aquesta pel·licula us ensenyara com més de perillosos poden ser en mans d’empreses privades. Empreses que, amb l’afany d’obtenir guanys de les seves investigacions, ofereixen al mercat productes sense les garanties necessàries.

El Documental mostra la influencia d’aquesta multinacional als governs a l’hora de redactar les lleis que regulen els productes transgènics. Tambè fa un recorregut pels països que, de manera directe o indirectament, són víctimes de les males practiques de Montsanto: Restringir l’accés a les llavors tradicionals (comprant tantes empreses locals com sigui necessari), fomentar mercats negres de productes transgènics (als països on no en són legals), denunciar a qualsevol agricultor sospitós d’usar la seva llavor sense pagar a l’empresa (encara que la llavor hagi arribat del camp del veí),…

El documental ho podeu veure on-line , devallar-ho o comprar-ho . Les versions per davallar i on-line estàn en francès amb subtítols en castellà, la versio en DVD està en frances,angles i alemany i amb subtitols amb aquests tres idiomes (en castella no).

A mi m’ha donat raó més per comprar productes orgànics i no transgènics.

Vacances

Som a Mallorca fins la setmana que vé. Posarem fotos en tornar. Algunes frases que hem dit aquests dies que serien impensables a Viena:

  1. Ja gairebé és mitjanit. Hauríem de sopar?
  2. Vaig a tancar sa finestra, que sent els bous bramar aquí davora.
  3. No, mamá, no tenc més gana. Gràcies per demanar-ho per tercera vegada.
  4. No, Biel, no vull Donettes!!!

Ensurts matiners

La diferència fonamental entre el diumenge i els altres dies de la setmana és que no me sent culpable per aixecar-me a una hora repugnantment indecent. Una vegada despullat del sentiment de culpabilitat, gaudesc la peresa matinal: M’aixec del llit tan a poc a poc com puc, me prepar el cafè amb llet sense presses  i m’assec davant el televisor.

Procur allargar cada cosa que faig seguint el ritme d’un gong que sona des de la part més llunyana de la meva imaginació. Goooonggggg… prenc un glopet de cafè amb llet, gooooonggggg… canví de canal, gooooongggggg… faig un badall olímpic, goooooonnggg… assaboresc el contrast, dolç i amarg, d’un cafè amb llet massa ensucrat, goooonggggg… me grat la barba de dos tres quatre dies, goooongggggg… torn a canviar de canal i… finalment, me desperten:

httpv://www.youtube.com/watch?v=jbafsA2MN5A

Ja ho sabeu: Si voleu una recopilació de cançons tradicionals austríaques cantades pel difunt líder d’ultradreta Jörg Haider, no perdeu aquesta oportunitat. Si, com a jo, no us agrada la gent que pensa que no teniu dret a viure al “seu” país, sempre podeu mirar aquest vídeo quan el cafè no us acabi de despertar un diumenge de matí.