π és un nombre irracional (” Ei π! anam a fer unes cerveses?” “No, que no m’agrada trepitjar caragols.” “…?”) això vol dir, entre altres coses, que després del 3′… hi ha infinits números i que no és repeteixen seguint cap període.  Mola, eh?  De tota manera no ens hem de preocupar, no cal memoritzar-los tots. Si tenguéssim una circumferència de la grandària de tot l’univers observable i  volguessin calcular el valor del seu perímetre amb una precisió de la grandària d’un protó, nomes ens calen 43 dígits exactes de π.

A Internet, emperò, hi podeu trobar webs amb aproximacions de π de billons de decimals, i per què?  Perquè desprès del 3′… hi ha Déu!

No, no m’estic tornant boig (ja no), al llibre Contact, de Carl Sagan  (spoiler!), quan la protagonista demana a l’extraterrestre si els seus tenen alguna religió, ell contesta que estan meravellats pels misteris que s’amaguen als decimals del nombre π.

Com a matemàtic, a mi π me mola que te cagues, mirau sinó la coca de moniato que varem fer el darrer cap d’any!

Però, també com a matemàtic, he après el perill de cercar respostes només als nombres i deixar de banda les altres maneres d’entendre el món.

Avui en dia, on la “ciència” econòmica es postula com a solució a la corrupció política, hem après a entendre el món a través de la macroeconomia,  l’euribor, la cotització euro-dòlar, el preu del barril de Brent i, en definitiva, de models econòmics.  Ens volen fer creure (ens han fet creure) que les ideologies són cosa del passat i que els governs, lluny de fer-se càrrec dels ciutadans, han de ser eficients econòmicament. No hi ha més objectiu que el creixement econòmic, encara que pel camí hi quedin els ciutadans i la democràcia.

El models econòmics imperants es basen en mons on l’egoisme és l’única variable del comportament humà a tenir en compte, però els models fallen, les crisis arriben sense remei i els capitalistes donen excuses. Les persones no som perfectes, les persones som uns egoistes imperfectes, ens conformam amb 43 decimals.

Feliç dia de π!!

Jo, seguint l’exemple de El Manifestómetro i com a expert matemàtic , intentaré deixar un poc clar l’assumpte.

Aquestes són fotografies de la concentració al final de la manifestació que he manllevat del facebook d’en Biel Frontera (gracies Biel! ).

D’aquí podem deduir, usant el Google Planimeter, que l’àrea que ocupaven els participants en aquell moment era d’uns 674 m².

El cálcul de densitats possibles seria el següent:

• Per 1 persona per m²: 674 manifestants
• Per 2 persones per m²: 1348 manifestants
• Per 3 persones per m²: 2022 manifestants
• Per 4 persones per m²: 2696 manifestants

De nou, segons les fotografies, en aquell moment hi podia haver entre 2’5 i 3 persones per m² (si algú te millor ull que jo qué me corregeixi ) . La xifra de manifestants està, per tant, entre els 1685 i 2022. Una xifra considerable si pensam que Inca te uns 28.000 habitants.

Entre ahir i avui molts mitjans de comunicació s’han dedicat a molestar a bars i restaurants per fer estudis de caràcter científic contrastat sobre el preu d’un cafè. Així i tot, tots s’han equivocat, només volien saber quants de doblers en pagava sa gent.

El preu d’un producte com el cafè va molt més enllà dels doblers que pagam per ell. El cafè és un producte de consum massiu als països de Nord. Això fa que d’ell en depengui bona part de l’economia de molts països, generalment empobrits. I les coses de les quals es treuen molts de doblers, per regla, generen molts de problemes.

A sa botiga (Finestra al Sud) tenim un mètode molt bo per fer entendre què val un cafè. D’entrada, mostram on van normalment els doblers que pagam per un paquet de 250 grams (un paquet que no sigui de la xarxa de comerç just). Si, per exemple, el paquet costa 1,20 € a la botiga o supermercat,:

• 9,6 cèntims són per a la botiga o el supermercat,
• 8,4 cèntims són d’impostos,
• 50,4 cèntims són per a les empreses que l’empaqueten i el distribueixen,
• 12 cèntims són per als majoristes i exportadors,
• 36 cèntims són per als que tracten el cafè (els que en treuen la closca, el torren, el molen…),
• i només 3,6 cèntims (un 3%) són per al pagès.

Si a això hi afegim que el preu del cafè (preu fixat, curiosament, pels països consumidors) ha baixat un 70% des de 1997, podem començar a fer càlculs d’allò que ens costa un cafè.

Posem que d’un paquet de 250g en podem treure unes 25 tasses. Així, cada cafè costa 0,00144 € (o 0,01584 € si contam als que ho tracten) i un bon caramull de pobresa i remordiments.

En Zapatero i s’abuelo Patxi s’equivocaven.

Per més informació:

http://www.intermonoxfam.org/

http://www.buencafe.org/

http://www.maketradefair.com/es/index.php?file=19092002161152.htm&cat=3&subcat=5&select=1

Jo pensava que anava a Mallorca de vacances, però en Dani va fer el possible per a que no m’avorrís . I no ho dic per la conferència a la que varem anar (i a la que dedicaré un post per lo interessant que va arribar a ser, sopar inclòs), si no perquè a la Societat Balear de Matemàtiques s’estava preparant per sa Fira de la ciència 2007.

Sa cosa hauria anat millor si a la impremta fossin més oberts . Jo ja havia acabat el cartell del fons d’estant que SBM-Xeix havia de posar a sa fira, un panell de 6×2.6 metres, però allà on ho havíem de imprimir el PS que tenia preparat no ho varen poder llegir bé; total, un parell (mallorquí) de megas de no res; i l’SVG simplement no sabien com llegir-ho . Així que tocava passar a PDF, cosa que a partir d’ara faré sempre, i, a més, fer-ho dividint la imatge en 6 panells (per poder posar-ho be a l’estant). Amb una imatge vectorial d’aquestes dimensions i complexitat, l’ordinador (el den Biel, encara que es casi com el meu) va passar molta pena.

Avui tot això ja ha passat. El panell que, te aquesta pinta, …

Vos he parlat alguna vegada de ses feinetes que vaig fent, però sempre de passada. Sobretot perquè sempre que en tenc alguna entre mans hi dedic tan de temps que no me’n queda per escriure al blog. Soc així de masoquista (o mal organitzat ).

Per exemple, ara fa unes 2 setmanes (mentre era a Mallorca) vaig fer sa presentació del logotip per la Societat Balear de Matemàtiques (SBM-Xeix). Record que ho vaig començar a parir farà uns 8 mesos, just quan varem arribar a Viena. Era febrer de ple -lo que a Viena vol dir: neu, gel i temperatures negatives- i sa caloreta del portàtil s’agraïa, per tant em passava tot el dia assegut i fent feina. Com que el logo no era segur, sa junta de sa societat havia de triar entre uns quants, no vaig posar-ho al blog. Ara després de la presentació ja ho podeu veure . El logo inicial no era ben bé així, però després d’una orgia de xorrades que me vengueren al cap, aquest va ser el definitiu.

Per als no matemàtics diré que el logo és simplement la X (xeix), en una de les tipografies que més s’usa al món matemàtic, adaptada a l’espiral d’or . L’espiral d’or surt a partir del que s’anomena raó àuria; que es pot trobar, per exemple, tant a la natura com a l’art. Pels que hageu llegit “el Codi Da Vinci” (la peli no val ), al llibre en parlen referint-se a ella com a Phi (Φ)(que és un altre dels noms que reb la raó àuria). Era evident que al logotip d’una societat matemàtica hi havia d’aparèixer algun concepte matemàtic, però no volia que sa gent no matemàtica s’assutas en veure’l, per això ho vaig fer el més amable possible.

Ara, encara que estic amb el redisseny del web de Xeix, estic enfeinat amb altres coses.

Ahir vaig fer el predisseny del cartell de la festa d’enguany de Finestra al Sud (FAS pels amics). La festa serà dia 28 d’octubre (si el temps, Deu i l’ajuntament ho volen) i na mercè i jo ja tenim els bitllets per ser a Inca per sa festa (i per veure el nostre futur fillol o fillola), així que si anau ens hi veurem. El cartell no ho pos encara perquè queden coses per confirmar.

També estic amb el disseny d’un web. Es web de na Mili (sa dona de na Johanna). Crec que ja vos vaig comentar que na mili és músic (de nom artístic el seu: Milagros Piñera ). Darrerament l’estan cercant molt per Internet i no la troben a ella; toca, per tant, fer-li un lloc virtual. Per ara nomes tenim comprats dos dominis, www.milagrospinera.com i www.milagros-pinera.com, i poca cosa més, però aquesta setmana que ve començaré a fer cosetes.

Tot això, estudiar alemany, fer neta sa casa i fer de guia ocasional per sa ciutat. Si vos pensàveu que m’avorria no podíeu estar més equivocats . Això sí, us enyoram molt!

En Dani, webmestre del web de Xeix, després de veure unes de les fotos que vaig fer a Central Park (oseatelojuro) d’una escultura dedicada al llibre de Lewis Carrol “Alícia en terra de meravelles” , me va demanar que li enviàs a Xeix juntament amb un article. Avui ha sortit publicat.

Vos convit a que el llegiu. Ho podeu trobar a aquest vincle:
http://www.xeix.org/article.php3?id_article=110