berbiquí:

i martell

Sa veritat és que teníem motius per estar ganduls, des de finals de juny ens han tengut ben ocupats: Va venir na Montse per cel·lebrar l’aniversari de na Mercè; ens va visitar na Martha, una companya de feina de na Mercè a NY, mentre feia una ruta per diverses ciutats europees; varen tenir d’okupas en Toni Daniel, el germà de na Marga i en Biel , i na Joanaina, i, last but not least, en Biel i na Gertru -els pares de na Marga, en Biel, en Toni Daniel i na Maria Victorià (aquesta  encara no ens ha vengut a veure )- i uns amics seus es varen passar per Viena a principis d’agost.

Us podeu imaginar la quantitat de fotos que quedaven per penjar i les coses que queden per dir!? Anem per feina:

La visita de na Montse va ser la manco estressant,  era el segon cop que venia i, per tant, ens ho varem prendre sense gaires nervis. La visita havia de ser una sorpresa per l’aniversari de na Mercè, però un malentès amb en Luciano (el pare de na Mercè) va fer que el secret es destapàs poques hores després de néixer amb un “Hija, tu madre ya tiene billete para el dia de tu cumpleaños!” telefonic . La visita va coincidir amb la victorià a l’eurocopa d’adidas de la selecció espanyola. No us estranyeu, per tant, si veis moltes fotos de gent amb banderes espanyoles, na Mercè i jo les varem fer com a part d’un estudi sociològic . Quin mal ha fet en Manolo Escobar a les ments espanyoles!

Na Martha va ser una visitant bastant independent. Ja tenia pensat el que volia veure a Viena i no va haver de menester guia (a veure si apreneu els altres ). Va venir de pas en la seva ruta per Europa i varem aprofitar per anar amb ella a Praga. Praga és la ciutat on Tycho Brahe va cedir a Kepler les seves mesures sobre els moviments dels planetes!!! Que no sabeu de que parl? Us sonen les lleis de Kepler i les orbites el·líptiques dels planetes al voltant del sol? no? A quin planeta viviu? .

En Toni Daniel i na Joanaina varen venir a les darreries de juliol. Encara que en Toni i jo som una mica frikis, varem aconseguir deixar la Wii prou temps com per que na Joanaina i ell fessin turisme. Fins i tot ens varem relacionar amb turistes Japonesos. Bé, sempre que entenguem relació com que una turista japonesa li posi a en Toni la seva càmera a la cara i li digui “thank you” amb la intenció que li faci una foto .

Per acabar, els darrers en venir varen ser na Gertru, en Biel, en Miguel i na Sebastiana. Ja us he de qui són els pares na Gertru i en Biel, el que no us he dit és que en Miguel i na Sebastiana són els pares de na Carme, una bona amiga del meu germà i la seva dona que va estar aquí quan ells venguerem.  Sabia que Mallorca era petit, però tant… Aquesta vegada no els varem tenir d’okupas, d’això se n’encarregaren na Johanna i na Mili (que curiosament també són amigues d’ells ), d’això i de rebre casi tota la sobrassada i quelitas  . Com es pot veure a la foto, va ser una de les visites més calòriques que hem tengut.

Veient aquesta foto m’ha vengut gana. Vaig a dinar. Avui horabaixa intentaré conta-vos el nostre cap de setmana. Bon profit! o no.

Un dels llocs nous on varem anar és en Neusiedler see un llac que està, més o manco, a una hora de Viena. Ens varem aturar a un poblet que dona al llac, Rust, que ens va agradar molt.

Tambè varem anar al palau i al zoo de Schönbrunn. Pareix mentida, però en els més de dos anys que duim a Viena, encara no l’haviem anat a veure. De la visita al palau no en tenim gaires fotos, no ens en deixaren fer, del zoo, però, en tenim moltes. Tenim fotos de: un firefox, un Tux, un spip, un azureus, un PHP/meneame, un GNU i un Microsoft(???). Avui en dia les noves tecnologies són per tot!! (si no sabeu de que estic parlant potser us interessa passar per La fauna del Software Libre)

Ja fa temps, vaig sentir algun creador d’opinió a la televisió que deia que la gent d’avui en dia no viatjava, sinó que nomes es transportava. Segons ell, viatjar a un lloc era el procés que es feia des de que deixaves el punt A fins que arribaves al punt B, i que, agafant un avió es perdia aquest procés. Així, la gent no viatjava, la gent es transportava i visitava un lloc.

Mon pare i na Magdalena han viatjat segons la definició d’aquest opinòleg. Varen partir dia 25 en vaixell cap a Barcelona i varen fer tot el viatge fins a Viena en cotxe. S’han aturat allà on els ha fet ganes (Venècia, Cannes, Montecarlo…) i, encara que s’han trobat algun allotjament un tant cutre, s’ho estan passant bastant bé. Parl amb present perquè a hores d’ara segur que estan a algun lloc del Tirol gaudint del paisatge.

A Viena hi han estat només 4 dies i mig. Quatre dies i mig molt, molt intensos per al pobre guia privat que varen contractar: jo! Era important per jo que mon pare entengués i conegués on i com visc. Però sobretot, que veiés que aquí, encara que no faig feina remunerada, no estic perdent es temps, i que na Mercè i jo som molt feliços. Supòs que a ell no li feia falta que li demostràs res, però bé, els pares sempre seran pares i els fills sempre seran fills.

Na Magdalena me va dir que no volia sortir a internet (supòs que els opinòlegs de torn han fet bé sa seva feina de demonitzar sa xarxa). Així que triaré ses fotos on no hi surti, perquè varem anar a molts llocs nous i us vull ensenyar les fotos (encara que crec que surt a les fotos de la boda, però bé…).

Abans de penjar les fotos, però, toca posar un poc d’ordre a casa. És el que implica estar de guia privat 4 dies i mig seguits .

Varem estar a museus, esglésies, teatres i a tota visita guiada que varem trobar oberta, però els descobriment d’aquesta visita no va ser arquitectònic ni artístic: va ser culinari. Senyores i senyors, nins i nines , animals diversos… us present la NUTELLONA (la pizza de nutella).

Si, amics i amigues, si hi hagués premi Nobel de Cuina ben segur que l’autor d’aquesta genialitat ho hauria guanyat 10 anys seguits com a mínim, un per cada porció de la millor pizza que he menjat mai!! No puc afegir res més, simplement impressionant!

No tots el museus que varem visitar els varem visitar per obra i miracle de na Tolita. Aquesta setmana també varem tenir l’ocasió d’anar a una exposició d’art i matemàtiques al Mumok (el museu d’art modern de Viena). L’exposició es diu “Genau und anders” (exacte i diferent). Hi varem trobar coses molt interessants, entre elles una obra d’art den Bruce Nauman , Walking in an Exaggerated Manner Around the Perimeter of a Square (Caminant exageradament al voltant del perímetre d’un quadrat). Tot això va encendre la meva capacitat creadora de manera exagerada i a Bratislava vaig trobar l’oportunitat de deixar escapar tota la meva creativitat: Caminant exageradament al voltant del perímetre d’un cercle.

www.youtube.com/watch?v=-Eic0LfVBxc

Vos deix les fotos de la visita a Viena » Visites » Tolita i Enriqueta a la secció Fotos (ànecs inclosos).

Als visitants els varem fer el tour habitual per la ciutat (pas per Bratislava inclòs). El cap de setmana, però, varem ser més valents: varem llogar un cotxe! Varem anar fins a Ramsau am Dachstein, on varem passar sa nit. El matí varem pujar a la muntanya que esta al nord, Dachstein, on hi ha un glacial. Dia 29 de juliol varem tenir s’oportunitat de passejar per sa neu!!

No ens varem perdre gracies a n’Antonio: El nom de la veu en espanyol del software GPS que tenc per sa Nokia 770.

Passau a veure ses fotos!

El que no havíem contat encara és que sa setmana abans de venir a Mallorca ens va venir a veure na Montse, sa Mare de na Mercè. De fet va venir just el dia que nasqué na Tonina, el que va fer més complicat trobar temps per contar-vos el que estàvem fent. Va ser una setmana molt mogudeta. A més des tour més o manco habitual que hem fet amb ses darreres visites, vàrem anar a alguns llocs que encara no havíem visitat, com l’edifici de l’Òpera de Viena. També volíem anar a veure un dels palaus de na Sisi, però no hi va haver temps. Millor, així tendrem coses per fer el proper cop que vengui. Ah, si voleu veure fotos de la visita estan a l’apartat visites de la carpeta Viena.

Vàrem venir a Mallorca na Montse, na Mercè i jo. Va ser un viatge llarguet, perquè vàrem fer una escala de 4 horetes a Düsseldorf, encara que els tropecients monòlegs den Buenafuente que tenim al portàtil el va fer més bo de dur.

En arribar a Mallorca la visita obligada va ser a sa meva fillola, na Tonina. Quan la vàrem veure només tenia una setmana i molta plorera. Supòs que passar d’una panxeta calenteta amb un cordó que t’alimenta al món real té això. Ara, ens diuen des de Mallorca, ja està avesada al món i gaudeix dels seus banys calentons. A sa nina la varem veure divendres; dissabte va ser una mica més mogut.

Encara que no hi vàrem participar des de bon de matí com els altres, dissabte tenia nom propi: “7è aniversari de Finestra al Sud“. L’any passat ens la vàrem perdre perquè estàvem molt enfora, enguany no teníem excusa. A més, me necessiten per vendre paperetes per sa senalla de Nadal . Sa veritat és que sa festa va ser una passada de gent i de tot. Sa decisió que es va prendre l’any passat de convidar altres entitats a la festa no podria ser més encertada. M’ho vaig passar molt bé, fins i tot venent paperetes a la gent, encara que la cervesa i els mojitos solidaris, que me vaig prendre sense sopar, potser fan que sa meva visió de les coses no sigui molt objectiva .

Si voleu veure fotos de la festa, estan a la carpeta Mallorca de la secció fotos. Jo ara vaig a cercar sa bufanda i es capell de llana per anar a comprar, que per aquí esta nevant :S.

A Mallorca en ho varem passar bé… bé, si no contam que el primer vespre me vaig anar a dormir a les 3 del matí fent dissabte. Són coses que passen, tornes a casa desprès de mesos i tot està ple de pols i amb olor a humitat . Així i tot no estar per Mallorca durant una temporada te ses seves coses bones. Entre s’amor familiar i els soparillos amb els amics no importa omplir gaire sa gelera.

Na Martha, una amiga i companya de feina de na Mercè quan estàvem a NY, va passar per Mallorca aprofitant que feia vacances per Espanya. Va estar amb nosaltres tres dies i la varem passejar tan bé com varem poder. Si vos passau per les fotos de Mallorca que he penjat ho podreu jutjar vosaltres mateixos. Al final, com sempre, les vacances que pareixia que serien llargues sa varen fer curtes: 2 dies de platja, nosequants sopars, tropecientos cafès, tropomiles catants, sofing, piscining, vagueing i cap a Viena que hi falta gent.

I si pensàveu que en arribar a cases escriuríem un bonic post contant tot el que havíem fet a Mallorca estàveu equivocats. Ja m’hauria agradat! No, a fer net un altre vegada, que demà arribem visites. Això és el que varem fer el dissabte en arribar i el diumenge de matí. Al vespre matinada varen arribar en Biel i na Maria Antònia (i el catan den Biel).

Com ja vaig dir quan vengueren a NY. En Biel i na Maria Antònia són bons de convidar: S’aixequen a hores decents (mai mes prest de les 10), xerren de ordinadors i saben jugar a catan. Que més vull! (na Mercè aquí no diria el mateix ).

Sa setmana que han passat per aquí ha fet mal temps.Ens va ploure i teniem màximes de 23 i mínimes de 13. Qualsevol diria que era principis d’Agost. Així i tot varem passejar molt. Viena es una ciutat per passejar i veure parcs i palaus (Sempre que no estigui tot nevat i amb temperatures baix 0). També hi ha museus, o això diuen.

Sa visita va anar aixì: duerming, paraigüing, pasetjing, cataning, soparilling, Bratislaving, més paraigüing, Mozaring, més cataning i adiosin.(Ah! i fotografiing)

Tot això ha fet fins diumenge, que en Biel i na Mantònia varen tornar a aMallorca, no tengues sa sensació d’haver tornat de Mallorca. Fins ara, desprès de uns dies de tornar a fer net i ordenar coses, no hem tengut temps d’escriure res. Així tot encara ens queda molt per contar-vos.

D’això en diuen “alerta roja” i el culpable és el “senyor” George W. Bush. O tenen la culpa els rojos que que es manifestaran manifestarem el mateix dia? No, perquè així en dirien “alerta, rojos!” (podeu riure).

Com punyetes un cap d’estat elegit democràticament ha de muntar tot aquest sarau cada cop que s’ha de reunir amb algú? Si tanta por li fa que li facin alguna cosa que no vagi a un hotel del centre, on hi passen aprop metros i busos (o hi passaven la resta de l’any), o simplement que no vengui! Que jo amb Internet xerr amb els meus amics sense haver de remenar mitja ciutat i, fins i tot, els puc veure. Aprofitant que la CIA possiblement llegira això: Senyor Bush això es diu videoconferència. Ara que, que si no pot demostrar el seu poder fent-se notar no crec que sigui feliç, el pobre.

Jo per sa meva part aniré a fer renou. El meu lema: “Més webcams, manco guerres”

Sa veritat és que ens ha anat molt bé que na Macu vengues. Encara que ha estat força ocupada amb ses conferències (ei! que ha vengut a fer feina!), hem tengut s’oportunitat de fer tot el turisme que no havíem fet amb tot el temps que hem estat aquí. Si Macu, ja ho saps, t’hem fet servir de conillet d’Índies. Ens hem perdut qualque vegada i no hem quedat del tot contents amb algun lloc del que hem anat a sopar, però llevat d’això, ho hem fet prou bé, no? (Si dius que no no tornes). A més, has dormit al nostre super-mega-llit-rodó-especial-de-convidats.

Com a totes ses visites, us deix ses fotos al lloc pertinent de la web.

Els que sigueu per Mallorca ens veim per allà d’aquí un parell de dies. A veure si hi ha sort i cauen un parell de soparillos.