Eines necessàries per preparar el berenar d’avui:

berbiquí:

i martell

Avui m’he aixecat amb ganes d’escriure un apunt sobre el que na Mercè i jo hem estat fent aquest cap de setmana. També volia penjar algunes fotos, però quan estava revisant-les he descobert que estar gandul te els seus inconvenients.

Sa veritat és que teníem motius per estar ganduls, des de finals de juny ens han tengut ben ocupats: Va venir na Montse per cel·lebrar l’aniversari de na Mercè; ens va visitar na Martha, una companya de feina de na Mercè a NY, mentre feia una ruta per diverses ciutats europees; varen tenir d’okupas en Toni Daniel, el germà de na Marga i en Biel , i na Joanaina, i, last but not least, en Biel i na Gertru -els pares de na Marga, en Biel, en Toni Daniel i na Maria Victorià (aquesta  encara no ens ha vengut a veure )- i uns amics seus es varen passar per Viena a principis d’agost.

Us podeu imaginar la quantitat de fotos que quedaven per penjar i les coses que queden per dir!? Anem per feina:

La visita de na Montse va ser la manco estressant,  era el segon cop que venia i, per tant, ens ho varem prendre sense gaires nervis. La visita havia de ser una sorpresa per l’aniversari de na Mercè, però un malentès amb en Luciano (el pare de na Mercè) va fer que el secret es destapàs poques hores després de néixer amb un “Hija, tu madre ya tiene billete para el dia de tu cumpleaños!” telefonic . La visita va coincidir amb la victorià a l’eurocopa d’adidas de la selecció espanyola. No us estranyeu, per tant, si veis moltes fotos de gent amb banderes espanyoles, na Mercè i jo les varem fer com a part d’un estudi sociològic . Quin mal ha fet en Manolo Escobar a les ments espanyoles!

Na Martha va ser una visitant bastant independent. Ja tenia pensat el que volia veure a Viena i no va haver de menester guia (a veure si apreneu els altres ). Va venir de pas en la seva ruta per Europa i varem aprofitar per anar amb ella a Praga. Praga és la ciutat on Tycho Brahe va cedir a Kepler les seves mesures sobre els moviments dels planetes!!! Que no sabeu de que parl? Us sonen les lleis de Kepler i les orbites el·líptiques dels planetes al voltant del sol? no? A quin planeta viviu? .

En Toni Daniel i na Joanaina varen venir a les darreries de juliol. Encara que en Toni i jo som una mica frikis, varem aconseguir deixar la Wii prou temps com per que na Joanaina i ell fessin turisme. Fins i tot ens varem relacionar amb turistes Japonesos. Bé, sempre que entenguem relació com que una turista japonesa li posi a en Toni la seva càmera a la cara i li digui “thank you” amb la intenció que li faci una foto .

Per acabar, els darrers en venir varen ser na Gertru, en Biel, en Miguel i na Sebastiana. Ja us he de qui són els pares na Gertru i en Biel, el que no us he dit és que en Miguel i na Sebastiana són els pares de na Carme, una bona amiga del meu germà i la seva dona que va estar aquí quan ells venguerem.  Sabia que Mallorca era petit, però tant… Aquesta vegada no els varem tenir d’okupas, d’això se n’encarregaren na Johanna i na Mili (que curiosament també són amigues d’ells ), d’això i de rebre casi tota la sobrassada i quelitas  . Com es pot veure a la foto, va ser una de les visites més calòriques que hem tengut.

Veient aquesta foto m’ha vengut gana. Vaig a dinar. Avui horabaixa intentaré conta-vos el nostre cap de setmana. Bon profit! o no.

Com varem prometre al darrer apunt, ja hem posat les fotos de la visita de mon pare i na Magdalena.Aquest cop, enlloc de posar les fotos per data, les hem col·locades per lloc. Ho hem fet per evitar mostrar fotos de llocs que ja hem posat més d’una vegada al blog.

Un dels llocs nous on varem anar és en Neusiedler see un llac que està, més o manco, a una hora de Viena. Ens varem aturar a un poblet que dona al llac, Rust, que ens va agradar molt.

Tambè varem anar al palau i al zoo de Schönbrunn. Pareix mentida, però en els més de dos anys que duim a Viena, encara no l’haviem anat a veure. De la visita al palau no en tenim gaires fotos, no ens en deixaren fer, del zoo, però, en tenim moltes. Tenim fotos de: un firefox, un Tux, un spip, un azureus, un PHP/meneame, un GNU i un Microsoft(???). Avui en dia les noves tecnologies són per tot!! (si no sabeu de que estic parlant potser us interessa passar per La fauna del Software Libre)

Ahir mon pare i sa seva dona, na Magdalena, varen deixar Viena. Com que estan jubilats s’han pres tres setmanes per fer aquest viatge. Això no vol dir que hagin estat tres setmanes per aquí.

Ja fa temps, vaig sentir algun creador d’opinió a la televisió que deia que la gent d’avui en dia no viatjava, sinó que nomes es transportava. Segons ell, viatjar a un lloc era el procés que es feia des de que deixaves el punt A fins que arribaves al punt B, i que, agafant un avió es perdia aquest procés. Així, la gent no viatjava, la gent es transportava i visitava un lloc.

Mon pare i na Magdalena han viatjat segons la definició d’aquest opinòleg. Varen partir dia 25 en vaixell cap a Barcelona i varen fer tot el viatge fins a Viena en cotxe. S’han aturat allà on els ha fet ganes (Venècia, Cannes, Montecarlo…) i, encara que s’han trobat algun allotjament un tant cutre, s’ho estan passant bastant bé. Parl amb present perquè a hores d’ara segur que estan a algun lloc del Tirol gaudint del paisatge.

A Viena hi han estat només 4 dies i mig. Quatre dies i mig molt, molt intensos per al pobre guia privat que varen contractar: jo! Era important per jo que mon pare entengués i conegués on i com visc. Però sobretot, que veiés que aquí, encara que no faig feina remunerada, no estic perdent es temps, i que na Mercè i jo som molt feliços. Supòs que a ell no li feia falta que li demostràs res, però bé, els pares sempre seran pares i els fills sempre seran fills.

Na Magdalena me va dir que no volia sortir a internet (supòs que els opinòlegs de torn han fet bé sa seva feina de demonitzar sa xarxa). Així que triaré ses fotos on no hi surti, perquè varem anar a molts llocs nous i us vull ensenyar les fotos (encara que crec que surt a les fotos de la boda, però bé…).

Abans de penjar les fotos, però, toca posar un poc d’ordre a casa. És el que implica estar de guia privat 4 dies i mig seguits .

Aquestes dues setmanes hem tengut visites a ca nostra. Des de Roma va venir na Tolita, que està estudiant allà gracies a una beca Erasmus, i des de Mallorca n’Enriqueta, sa mare de na Tolita. Durant aquests dies he vist coses de Viena que, després de dos anys de ser per aquí, encara no havia vist. Mai subestimeu la curiositat d’una estudiant d’història a un país estranger .

Varem estar a museus, esglésies, teatres i a tota visita guiada que varem trobar oberta, però els descobriment d’aquesta visita no va ser arquitectònic ni artístic: va ser culinari. Senyores i senyors, nins i nines , animals diversos… us present la NUTELLONA (la pizza de nutella).

Si, amics i amigues, si hi hagués premi Nobel de Cuina ben segur que l’autor d’aquesta genialitat ho hauria guanyat 10 anys seguits com a mínim, un per cada porció de la millor pizza que he menjat mai!! No puc afegir res més, simplement impressionant!

No tots el museus que varem visitar els varem visitar per obra i miracle de na Tolita. Aquesta setmana també varem tenir l’ocasió d’anar a una exposició d’art i matemàtiques al Mumok (el museu d’art modern de Viena). L’exposició es diu “Genau und anders” (exacte i diferent). Hi varem trobar coses molt interessants, entre elles una obra d’art den Bruce Nauman , Walking in an Exaggerated Manner Around the Perimeter of a Square (Caminant exageradament al voltant del perímetre d’un quadrat). Tot això va encendre la meva capacitat creadora de manera exagerada i a Bratislava vaig trobar l’oportunitat de deixar escapar tota la meva creativitat: Caminant exageradament al voltant del perímetre d’un cercle.

Vos deix les fotos de la visita a Viena » Visites » Tolita i Enriqueta a la secció Fotos (ànecs inclosos).

Dia 23 de juliol varen arribar convidats a cases. El meu germà, sa seva dona, sa meva fillola (que també és filla seva ) i en Biel i na Carme (dos amics del meu germà).Va ser el primer viatge de na Tonina i es va portar molt bé.

Als visitants els varem fer el tour habitual per la ciutat (pas per Bratislava inclòs). El cap de setmana, però, varem ser més valents: varem llogar un cotxe! Varem anar fins a Ramsau am Dachstein, on varem passar sa nit. El matí varem pujar a la muntanya que esta al nord, Dachstein, on hi ha un glacial. Dia 29 de juliol varem tenir s’oportunitat de passejar per sa neu!!

No ens varem perdre gracies a n’Antonio: El nom de la veu en espanyol del software GPS que tenc per sa Nokia 770.

Passau a veure ses fotos!

No sé què passa, però cada vegada que torn de Mallorca estic un parell de dies per tornar a ser persona. Serà sa realitat que me cau a sobre cada vegada que torn a cases. Però bé, en dos o tres dies de “mode zombie on” un es pot llevar sa realitat des cap. A més, aquesta vegada hem fet moltes coses a Mallorca, i això que nomes hi hem esta 3 dies. Però abans de parlar de Mallorca millor començar per on ho havia deixat.

El que no havíem contat encara és que sa setmana abans de venir a Mallorca ens va venir a veure na Montse, sa Mare de na Mercè. De fet va venir just el dia que nasqué na Tonina, el que va fer més complicat trobar temps per contar-vos el que estàvem fent. Va ser una setmana molt mogudeta. A més des tour més o manco habitual que hem fet amb ses darreres visites, vàrem anar a alguns llocs que encara no havíem visitat, com l’edifici de l’Ã’pera de Viena. També volíem anar a veure un dels palaus de na Sisi, però no hi va haver temps. Millor, així tendrem coses per fer el proper cop que vengui. Ah, si voleu veure fotos de la visita estan a l’apartat visites de la carpeta Viena. (més…)

Ara puc seure un moment i crec que convendria que fes un petit resum (o no tan petit) del que ha anant passant aquests dies setmanes.

A Mallorca en ho varem passar bé… bé, si no contam que el primer vespre me vaig anar a dormir a les 3 del matí fent dissabte. Són coses que passen, tornes a casa desprès de mesos i tot està ple de pols i amb olor a humitat . Així i tot no estar per Mallorca durant una temporada te ses seves coses bones. Entre s’amor familiar i els soparillos amb els amics no importa omplir gaire sa gelera. (més…)

Demà aquí se n’armara un de grossa. Es tancaran trams de línies de bus i estacions de metro, es tancaran carrers sencers al transit i alguns als vianants, alguns museus estaran tancats i es tancarà durant hores l’autopista cap a l’aeroport. Per no parlar de que es mobilitzaran milers de policies per el centre de la ciutat.

D’això en diuen “alerta roja” i el culpable és el “senyor” George W. Bush. O tenen la culpa els rojos que que es manifestaran manifestarem el mateix dia? No, perquè així en dirien “alerta, rojos!” (podeu riure).

Com punyetes un cap d’estat elegit democràticament ha de muntar tot aquest sarau cada cop que s’ha de reunir amb algú? Si tanta por li fa que li facin alguna cosa que no vagi a un hotel del centre, on hi passen aprop metros i busos (o hi passaven la resta de l’any), o simplement que no vengui! Que jo amb Internet xerr amb els meus amics sense haver de remenar mitja ciutat i, fins i tot, els puc veure. Aprofitant que la CIA possiblement llegira això: Senyor Bush això es diu videoconferència. Ara que, que si no pot demostrar el seu poder fent-se notar no crec que sigui feliç, el pobre.

Jo per sa meva part aniré a fer renou. El meu lema: “Més webcams, manco guerres”

Acaba d’anar-se’n na Macu, sa nostra primera visita d’ençà que som aquí. Na Macu va aprofitar que havia de venir a una conferencia a Viena i ens va demanar si la podíem acollir a ca nostra. Na mercè i jo no estàvem molt convençuts, però com que ens va subornar prometre crespells, sobrassada, quelitas i formatge coinga no varem poder dir que no .

Sa veritat és que ens ha anat molt bé que na Macu vengues (més…)