Coses que aprens de fer una barbacoa amb israelians (i una australiana):

1. Que sense porc també es pot fer una bona torrada.
2. Com és una planta de ruibarbre.
3. Que no tots els israelians estan d’acord amb les accions del seu govern.
4. Que els nostres gelats de fraula fets a casa triomfen allà on van.
5. Que les cases amb jardí a la vora del riu semblen bona idea fins que apareixen 50.000 moscards.
6. Que val la pena conservar l’amistat amb gent interessant encara que l’idioma sigui una barrera.
7. Que la gent casi m’entén quan parl anglès (nomes faltaria! si ja no m’entenen quan parl català, no serà diferent amb les altres llengües)
8. Que com que els noms bíblics són hebreus, tot els israelians saben que significa el seu nom.
9. Que el meu nom vol dir estira-talons. (al portador?)
10. Que Jaume ve de Jacob y també vull protegir la meva illa (perdó per la referència a LOST ).

Avui és diumenge i les xarxes socials estàn en serveis mínims els  diumenges. El twitter i el facebook degoten massa a poc a poc i dona massa temps per pensar i jo pens que hauria d’estar estudiant. Demà tenc el meu examen i, encara que voldria estar estudiant aquest maleit meravellós idioma, estic aquí escrivint al blog.

Hauria de mirar de recordar tota la llista de verbs irregulars i els seus participis, revisar tot el vocabulari, repassar les declinacions o fer les redaccions dels temes que possiblement entraran demà, però ara mateix no puc.

RELOAD

Vaja n’Andreu diu que ha sortit a l’APM, 15 minuts esperant i nomes hi ha això de nou? Ummm a veure, ala! M’agrada®!

RELOAD

mmm, na Marga ha recompartit el vídeo de n’Andreu… que original . Va, venga, també m’agrada®.

RELOAD

N’Andreu diu pel twitter que ha sortit a l’APM, genial…

RELOAD

…

RELOAD

…

RELOAD

…¿?

Crec que vaig a estudiar alemany. COMPARTEIX

Dijous 22 d’abril se va celebrar el Dia de la Terra. En aquests moments Viena se troba en plena febre primaveral: tothom aprofita per plantar les seves floretes o verdures i els parcs són plens de gent picniqueant.

Al Centre Internacional de Viena, on se troba l’ONU, el Dia de la Terra ho vam celebrar dinant al sol:

Varen oferir revisions gratis de bicicletes:

Vam poder tocar alguns cotxes híbrids. En Jaume ja s’imagina comprar un d’aquests i fer excursionetes per la comarca cada cap de setmana:

Com que no sé res de mecànica, jo no us sabria dir la diferència entre aquest motor i un de convencional. I vosaltres?:

A més, varem poder comprar llavors i plantetes (però nosaltres ja tenim llavors mallorquines de tomatigueres ben plantades a cases!):

I ens varen regalar cossiols amb una terra de molt bona qualitat, però que fa una pudor de caca que ha envaït sa meva oficina:

Aquesta bloguera ens dóna un motiu ben importart per protegir el nostre planeta. No hi estau d’acord?

Si agafam el perímetre d’ una circumferència i el dividim pel seu diàmetre, el resultat, sigui quina sigui la circumferència, ens donarà el número  π.  Els primer registre del coneixement d’aquesta constant data del segle 26 a. C.  als dissenys de les piràmides de l’Antic Egipte (li donaven el valor 3,142857142857 ).  La notació amb la lletra grega π prové les paraules “περιφέρεια” (perifèria) i “περίμετρον” (perímetre) d’una circumferència i va ser utilitzada per primer cop per William Oughtred i popularitzada per Leonhard Euler. Arquimedes va ser el primer que és va esforçar en donar una aproximació precisa del valor d’aquest número i… començà la bogeria.(Eureka!)

π és un nombre irracional (” Ei π! anam a fer unes cerveses?” “No, que no m’agrada trepitjar caragols.” “…?”) això vol dir, entre altres coses, que després del 3′… hi ha infinits números i que no és repeteixen seguint cap període.  Mola, eh?  De tota manera no ens hem de preocupar, no cal memoritzar-los tots. Si tenguéssim una circumferència de la grandària de tot l’univers observable i  volguessin calcular el valor del seu perímetre amb una precisió de la grandària d’un protó, nomes ens calen 43 dígits exactes de π.

A Internet, emperò, hi podeu trobar webs amb aproximacions de π de billons de decimals, i per què?  Perquè desprès del 3′… hi ha Déu!

No, no m’estic tornant boig (ja no), al llibre Contact, de Carl Sagan  (spoiler!), quan la protagonista demana a l’extraterrestre si els seus tenen alguna religió, ell contesta que estan meravellats pels misteris que s’amaguen als decimals del nombre π.

Com a matemàtic, a mi π me mola que te cagues, mirau sinó la coca de moniato que varem fer el darrer cap d’any!

Però, també com a matemàtic, he après el perill de cercar respostes només als nombres i deixar de banda les altres maneres d’entendre el món.

Avui en dia, on la “ciència” econòmica es postula com a solució a la corrupció política, hem après a entendre el món a través de la macroeconomia,  l’euribor, la cotització euro-dòlar, el preu del barril de Brent i, en definitiva, de models econòmics.  Ens volen fer creure (ens han fet creure) que les ideologies són cosa del passat i que els governs, lluny de fer-se càrrec dels ciutadans, han de ser eficients econòmicament. No hi ha més objectiu que el creixement econòmic, encara que pel camí hi quedin els ciutadans i la democràcia.

El models econòmics imperants es basen en mons on l’egoisme és l’única variable del comportament humà a tenir en compte, però els models fallen, les crisis arriben sense remei i els capitalistes donen excuses. Les persones no som perfectes, les persones som uns egoistes imperfectes, ens conformam amb 43 decimals.

Feliç dia de π!!

Ains, quantes coses dolentes s’aprenen a internet!

Agafau una llesca de pa i torrau-la una miqueta. Posau-hi mantequilla (que quedi ben fosa), sucre (millor sucre amb vainilla, si en trobau ) i canyella.

Llestos!

Us faria una foto de la meva torrija exprés, però no hi he estat a temps, me l’he menjada en un nanosegon!

El meu cònjuge i jo duim molt de temps junts, però de vegades encara aconsegueix sorprendre’m (jo, en canvi, soc bastant predictible per a ell; a que ja tots sabeu què faig jo, quan tenc soneta?).

Per exemple, l’altre dia, mentre jo repartia les postres a un dinar familiar paellero-festiu, el vaig veure ficar un dit, d’estrangis, al meu bocí de tarta.

Ostres, vaig pensar, sí que li agrada la crema pastelera.

Però tot d’una vaig recordar que era el dia de Reis, i que la tarta era un roscón d’aquests*, i que el que estava fent era amagar una figureta (o el Rei, que porta bona sort, o la mongeta, que en porta de dolenta), que li havia tocat a ell de manera total i absolutament aleatòria. O és que ara direu que mon pare, que va tallar el roscón, va fer trampes? Eh? Eh? Pfff.

Vaig decidir seguir-li el joc: “Oooh, m’ha tocat alguna cosa… és el Rei…, qué bé!” (na Mercè somriu de la manera més sincera que pot, se posa la corona de cartró durant un nanosegon i després li passa a sa mare, que està encantada de dur-la.

Dues mossegades més tard, veig una cosa embolicada en cel·lofan dins la meva part de roscón i comprov que també m’ha tocat a mi la mongeta!

Uuuu.

Això no pot ser res bo.

Hem jugat amb la fortuna.

Se suposa que jo havia de tenir mala sort el 2010, però de manera artificial hem fet que me toqui el símbol de la bona sort. Què vol dir això? Que una cosa cancel·larà l’altra i tendré un any ni bo ni dolent? Que tendré un any encara més dolent del normal, per no haver respectat les regles del roscón? Que hi haurà algú de la meva família que se veurà privat de la bona sort que li hauria correspost?

Ja us anirem informant.

Feliç 2010!

*Sí, sí, és tradició importada de fora, com el Halloween… esplaiau-vos als comentaris.

Companyes i companys  “comerç-justers”, què en pensau, d’això: a partir de gener de 2010 els Kit Kat (Nestlé)  d’Irlanda i el Regne Unit seran de comerç just.

Ja sabeu que a Irlanda i el Regne Unit s’han posat bastant les piles en això d’incorporar productes de comerç just a marques i grans botigues convencionals. Quan hem viatjat a aquests dos països darrerament hem vist poques tendes de comerç just (poques, però molt ben montades), i sí molts de cafès i supermercats que oferien, sobre tot, cafè i xocolata amb el segell Fairtrade.

Què n’opinau del fet que aquesta marca enorme hagi donat aquesta passa? Li donam una palmellada a l’esquena pensant en els pagesos de Costa d’Ivori que en sortiran beneficiats o ens estimam més seguir sense fer-los amics?

Ooooojjjj. Ara acab de veure a la tele un anunci de Nespresso amb en George Clooney i en John Malkovich. Els de Nestlé tenen pensat fer Nespresso de comerç just, també? Podran pagar un sou decent als pagesos de les plantacions de cafè després de pagar la tarifa a aquests dos actors (que no deuen ser barats)?

Basta de parlar d’aquesta gent. Mirau quin catàleg més xulo han fet els fairtraders de Washington!

Ja sabeu que a Viena hi ha cafès per a tots els gustos. Mirau qui ens va atendre aquest dissabte, quan vam anar a berenar al Pickwick’s

Vam prendre un gadgetobocata, una gadgetoinfusió i una gadgetoxocolata calenta.

mmm... galletes d'Inca

Ueeeeeeee! El meu home ha fet galletes d’Inca! Tremola, Quely!

Avui quan na Mercè i jo tornàvem a casa hem trobat dos sobres al nostre correu. Cada uns dels sobres tenien el nostre nom i adreça perfectament escrit i res més: Cap remitent, cap logotip al sobre i cap segell.

S’ha de reconèixer que el que ha enviat la carta sap com crear expectatives a la gent. A l’ascensor, na Mercè i jo hem fet una carrera d’obrir sobres, desgraciadament he guanyat jo:

Demagògia a part… Essent objectiu… Sempre he respectat…. Ho sento, no puc. Ja trobava jo que aquest canvi sobtat de temperatura no era normal.

L’Excel·lentíssim Sr. Don Ansar no ens hi tendra com assistents. No és que no ens interessi saber si el seu anglès ha millorat, però jo m’estim més estar amb la meva fillola a Mallorca el dia del seu aniversari i na Mercè ja te plans per aquest dissabte.