Mal de caps d’un dissenyador web amateur

Ja fa temps que me demanava com es veuria es blog amb Internet Explorer. Si, si, Internet Explorer, aquell boto amb una E blava que alguns de vosaltres teniu a l’escriptori sense haver-ho demanat i on pitjau per accedir a Internet. Jo fa molt de temps que no us Windows i, per tant, sa E blava ha deixat de ser una opció per navegar per Internet (De fet ho havia deixat de ser abans de deixar d’emprar Windows). El q vos vaig a contar ara va començar ahir.

Fa parell de dies que no he escrit cap post. Tota sa culpa la te en Biel que me te esclavitzat retocant el disseny d’una web ;-). Ahir aprofitant que en Biel era a sa feina li vaig demanar si me podia mirar que tal es veia la web amb Internet Explorer ja que jo no ho podia saber per el q us he explicat. Sa cosa no va pintar gens bé :(. Desprès de un parell d’això es veu malament aquí, això d’aquí no funciona , etc. varem deixar-ho fer de moment. Jo, de conya, li vaig comentar que potser hauria de instal·lar Internet Explorer a Linux. Continua llegint «Mal de caps d’un dissenyador web amateur»

Jesus action figure

Avui hem anat a fer un brunch a es Village (osea te lo juro). El Village és una part de Nova York molt distinta a la que vivim nosaltres. Per exemple, tenen carrers amb noms de veritat (no com per aquí q tots el carrers tenen nom de números) i ses cases son baixetes. Però el q realment té de diferent són els comerços q s’hi poden trobar.

Molts dels comerços q hi ha no tenen noms coneguts. Vull dir, aquí sí que són coneguts, però no són de grans empreses. Són petits comerços, home! (amb ses paraules tan simples de que ens ha dotat el llenguatge i jo sempre dient ses coses de sa manera més complexa). A més, es carisma de ses tendes és molt diferent. Des de coses més evidents, com q pots trobar tendes amb roba hippilonga, a coses que criden molt més s’atenció. Com una tenda de disfresses amb disfresses de Darth Vader per cans o una tenda de cómics on venen tot tipus de personatges que us pugueu imaginar. Quan dic tot tipus de personatges, vull dir tot tipus: Johnny Depp (versió Pirates del Carib o versió Charlie i la Fàbrica de Xocolata), Buffy caçavampirs (amb tot els altres personatges de sa sèrie de TV), Albert Einstein, X-men, Star Wars, el Papa (versió dibuixos animats), Jesucrist… Continua llegint «Jesus action figure»

Aprengui anglès amb Magic (The gathering) English

Atenció frikada!. Només és un avis perq esteu preparats, vos jur q us ho intentaré explicar en llenguatge normal i corrent sempre q sigui possible. Abans de entrar en detalls del q us vull dir serà necessari, idò, fer una petita introducció.

Alguns de vosaltres sabreu q jo solia jugar a un joc de de rol anomenat Magic: the Gathering. Per fer un resum més o manco entenedor del joc diré que es un joc de cartes que simula la lluita entre dos mags (dos jugador) i on les cartes simulen els encanteris que te cada mag en aquest enfrontament (cada mag te les seves pròpies cartes). El joc te moltíssimes cartes diferents: algunes per donar l’energia necessaris al mag per dur a terme els encanteris, algunes q representen criatures q ajudaran al mag en la seva lluita, algunes per millora aquestes criatures, algunes per tirar foc al mag contrari, altres per curar-se les ferides o simplement per impedir q el mag contrari faci l’encanteri q tenia pensat fer…(Sembla q he escrit molt, però si realment hagués escrit cada tipus de carta q hi ha al lloc podria estar fins demà ).

Una altre cosa important d’aquest joc és q es juga arreu del món (millor dit del primer món) amb la qual cosa és molt comú q molts de jugadors juguin o canviïn cartes (si també es canvien com si fossin cromos (tengui tengui, no tengui)) en altres idiomes, sobretot anglès (encara q els frikis frikis de veritat tenen totes les cartes en corea o japonès 🙂 ). Fins aquí s’introducció(gracies per sa vostra paciència (que és la mare de la ciència)).

A classe de anglès de vegades feim exercicis de vocabulari. El q feim és llegir un text i després sense mirar-ho hem de posar sa definició de les paraules de una llista de paraules del text. Avui una de les paraules del text era stifle (ara en Toni Daniel, en Jaume i en Pedro ja deuen esbrinar per on van es tirs ;)). Sa cosa està en q sa paraula me sonava. Ni un microsegon després he pensat: “Clarissim, el nom d’aquella carta de Magic!”.

Stifle

El problema era que només la tenc en anglès. Mira q li he donat voltes però res de res, ni idea de quin era el nom en castellà (per desgracia no hi ha versió catalana del joc). Quan sa professora (aquesta me cau bé, no com el de gramàtica) ha demanat per el significat de sa paraula ningú a dit res i s’ha quedat esperant. Mentre, jo li donava voltes al nom en castellà de la carta sense èxit. En un dels girs estranys q fa sa ment he deixat de pensar amb el nom de la carta i m’he centrat amb el tipus de carta que era: del tipus q aturen encanteris del mag contrari. Com q no tenia res a perdre he decidit provar amb “block” (bloquejar). I tachan! sa profe me l’ha donat com bona. I sa gent me deia q això de jugar a cartetes no me serviria a sa vida real.

Avui soc una mica més feliç. Demà (que ja és avui) anam a Washigton a passar-hi tres dies. Ja vos mostrarem ses fotos.

Èxit internacional del blog?

Encara q tot èxit q tengui aqst blog es degut a visitants internacionals (cap de vosaltres visita sa web des de estats units , no? ;-)) sa web te uns visitants d’allò més misteriosos. M’explicaré.
Ja fa temps q es servidor web te instal·lat un programa d’estadístiques. Per els curiosos diré q no és d’accés public per raons de seguretat , com diria en Júnior (el programent en qüestió es molt complet i donaria massa informació vostra a un possible cracker). Continua llegint «Èxit internacional del blog?»