Anteriorment a Aventures a Viena:

Mentre en Jaume millorava el seu ordinador li va caure dels genolls (i no era un portàtil!) i es va veure obligat a comprar-ne un de nou. Noooooooooooooooooo

I ara, la continuació:

En Jaume tenia la lliçó apresa des de ben petit, la seva padrina li va gravar aquestes paraules a la ment: “No tiris res, que mai saps quan ho hauràs de mester.” Per tant, quan en Jaume es va donar per vençut i comprengué, per fi, que la reparació d’aquella màquina estava per sobre dels seus coneixements, sabia molt bé què fer. Va mirar l’ordinador que jeia sense vida, vida que mai va tenir perquè era tan sols una màquina, obrí la capsa de l’ordinador nou, que ja estava funcionant al seu lloc, i hi va posar els seu vell amic amb tota la cura que li havia negat moments abans del tràgic accident. Des d’aquell dia l’ordinador descansà a la bugaderia esperant, com Walt Disney, que les tècniques i els coneixements del futur el tornassin a la vida. Hem de pensar que, encara que avui dia considerem que les màquines no són éssers vius -com ja he dit fa unes frases-, potser en el futur no serà així.

Fa uns mesos, una font d’alimentació nova i l’extirpació d’un mòdul de memòria varen produir el miracle: l’ordinador havia ressuscitat (discussions transcendentals a part).

Na Mercè mirà el miracle que les mans i la ment d’en Jaume havia obrat i, veient que era bo, digué:

- Li haurem de posar un nom, no?

- Si, ja hi he pensat. Li direm @mediacenter.

En Jaume va comprar una targeta de xarxa inalàmbrica perquè en @mediacenter pogués parlar amb els seus amics i li va ensenyar la seva nova habitació: just al costat de la tele.

Així, els dies van anar passant i na Mercè i en Jaume trobaven que en @mediacenter, encara que útil, no era tan guapo com ells (seràn superficials!) i van decidir pagar-li un tractament de bellesa a IKEA (no, aquí no hi pos vincle. Que ja els hem fet prou publicitat posant el seu nom). Un poc de botox per aquí, dos o tres talls per allà, una mica de silicona i un grapat de perns, i en @mediacenter va quedar com nou. Aquí en teniu les fotos:

Al quiròfan

Aquí el tenim a la seva habitació

I aquí està amb la seva amiga na tele

Gràcies a l’operació hem descobert que en @mediacenter s’estima més que li diguem na @mediacenter. Segons hem entès, per molt que sigui un ordinador, sempre s’ha sentit una computadora.

Quan, tot orgullós, vaig mostrar al meu amic Pedro la meva fotografia al volcà que va ser el Mont del Fat (Mount of Doom) a LOTR, no esperava la seva resposta: “Uf, quina feinada de postproducció!”

És cert que amb la missatgeria instantanea no es pot arribar a saber amb quin to et diuen les frases, però la falta d’emoticones me va fer pensar que la fotografia no va tenir l’afecte que jo cercava: Un no va a les antipodes a fer-se fotografies perquè la gent opini sobre la postproducció .

A veure, tampoc és que m’afectàs tant. No varem anar a Nova Zelanda nomes per fer enveja als meus amics d’aficions distretes. Però bé, aquest cap de setmana he tenguts 5 minutets de no res per jugar amb la fotografia…

…i li he afegit uns “petits” efectes de postproducció.

Que a mi a aficions distretes no em guanyen, mecachisenlosmengues!

P.S.: La gent que apareixen en aquesta entrada són personatges de ficció, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Ara bé, les coincidències passen sovint .

Quan vàrem començar aquest blog no vàrem pensar massa bé el tema de la galeria d’imatges. El codi de la galeria és de can SPGM, un generador de galeries d’imatges que té moltes coses a favor (per això ho vàrem triar), però que té algunes carències que hem anat solucionant al llarg dels 3 anys i busques del blog.

El primer va ser el tema dels comentaris, que vàrem solucionar gràcies a un afegit que hi havia per Internet. El segon ha estat la falta d’un fil de subscripció per a les noves galeries que anàvem afegint.

Finalment, dissabte m’hi vaig posar. A partir d’ara també us podreu subscriure a les galeries d’imatges. Els vincles per fer-ho són al menú de la dreta. On diu Subscripció ara hi apareix també:Fil de galeries d’imatges, Fil de comentaris a les fotos, Fil d’apunts i galeries i Fil de comentaris als apunts i les fotografies.

Per els que no sabeu que és un fil de subscripció, vos recoman que passeu per: rss a la Viquipédia, Què són els fils de subscripció? i Què passa a la web? Vídeo explicatiu de com utilitzar els RSS. Ja veureu que no és tan difícil i que us ajudarà a aprofitar molt millor Internet. Si no, sempre podreu mirar la barra lateral on també hi hem afegit la secció Darreres galeries.

Au, gaudiu-ne.

www.youtube.com/watch?v=HYXnJHpKpdo

Com diu a un dels comentaris del video a youtube. El video esta editat però no manipulat, la noticia la va donar el NODO tal qual.

Darrerament m’estic aficionant molt a llegir llibres de ciència ficció, sobretot d’ençà que, ja fa més d’un any, vaig descobrir un bon programa per llegir-los en format electrònic a la meva nokia. Sé que molta gent, parl de la gent que llegeix llibres, fugen dels llibres de ciència ficció perquè els troben avorrits. Jo pens que en fugen simplement perquè no tenen prou coneixements de ciència per entendre i gaudir d’aquest tipus de llibres. Atenció! Parl de llibres i no de pel·lícules de ciència ficció! Les pel·lícules no solen aprofundir en la ciència i, normalment, són efectes especials i poca cosa més.

Un bon llibre de ciència ficció sol tenir part de tractat ètic, polític i, fins i tot, religiós. Tot avanç científic duu implícites noves qüestions ètiques i morals i els llibres de ciència ficció, per tant, solen parlar d’aquestes qüestions.

Us deix un fragment del llibre Hijos de Dune (Children of Dune) den Frank Herbert. Jutjau vosaltres mateixos si els llibres de ciència ficció són interessants o no:

La atrocidad es reconocida como tal tanto por la víctima como por el perpetrador, y por todos aquellos que tienen conocimiento de ella. La atrocidad no tiene excusas ni argumentos mitigantes. La atrocidad nunca equilibra ni rectifica errores del pasado. La atrocidad simplemente arma al futuro para mayores atrocidades. Se perpetúa en sí misma… una forma bárbara de incesto. Cualquiera que comete una atrocidad comete también todas las atrocidades futuras generadas por ella.

Afegit: He hagut d’acabar aquesta entrada aviat perquè arribava tard a s’aeroport a cercar sa mare de na Mercè. Aquest afegit és per posar una mica de context al fragment anterior.

El llibre Hijos de Dune forma part d‘una saga, Dune. La saga parla d’una humanitat que s’ha estès per la galàxia, però que segueix la màxima religiosa “No crearàs una màquina semblant a la ment humana”. El personatge al qual se li atribueix aquest fragment té memòria genètica, és a dir, és capaç de recordar el que han viscut els seus avantpassats. Qualsevol historiador/a pot entendre el valor de no oblidar el passat. Ell ha viscut tot el passat a través dels seus avantpassats i ha vist de primera mà com una atrocitat duu a una altra i, aquesta, a una pitjor. Això fa que el que diu aquí tengui molta més contundència.

Com varem prometre al darrer apunt, ja hem posat les fotos de la visita de mon pare i na Magdalena.Aquest cop, enlloc de posar les fotos per data, les hem col·locades per lloc. Ho hem fet per evitar mostrar fotos de llocs que ja hem posat més d’una vegada al blog.

Un dels llocs nous on varem anar és en Neusiedler see un llac que està, més o manco, a una hora de Viena. Ens varem aturar a un poblet que dona al llac, Rust, que ens va agradar molt.

Tambè varem anar al palau i al zoo de Schönbrunn. Pareix mentida, però en els més de dos anys que duim a Viena, encara no l’haviem anat a veure. De la visita al palau no en tenim gaires fotos, no ens en deixaren fer, del zoo, però, en tenim moltes. Tenim fotos de: un firefox, un Tux, un spip, un azureus, un PHP/meneame, un GNU i un Microsoft(???). Avui en dia les noves tecnologies són per tot!! (si no sabeu de que estic parlant potser us interessa passar per La fauna del Software Libre)

Fa gairebé un mes, al programa de Mallorca en Xarxa del 28 de març, parlaren dels podcasts. Ja fa temps que volia trescar pel món del podcàsting i escoltar aquest programa em va acabar de decidir.

El podcàsting és bàsicament radio a la carta per internet. Bé, és una mica més complex que això. El que fa realment interessant el podcàsting és la subscripció als programes a traves dels fils de subscripció. Si voleu saber que són els fils de subscripció en Biel va trobar un video on ho expliquen molt bé.

Algunes ràdios professionals tenen la possibilitat d’escoltar la seva programació a traves de podcast, però normalment els podcasts els fa gent amateur. Va ser això que va fer que en un principi que no em decidís escoltar podcast: em feia por que fos una cosa un tant cutre. Mai he estat tan equivocat.

Alguns dels podcasts als que estic subscrit són: El Geek Errante, Fuera de Orbita i A traves del universo. Si, semblen noms un tant frikis, però hi ha podcasts sobre temes molt diversos. Per exemple, a podcatala.org podeu trobar un llistat de podcasts en català classificats per categories.

Curiosament, el Mallorca en Xarxa, encara que és pot escoltar a la carta, no te podcast. Fins fa tres setmanes això m’era completament igual, però quan un s’acostuma a la comoditat que dona gestionar el que te poses a l’orella a traves dels fils de subscripció, ho trobes a faltar. Bé, ho trobava…

ALERTA GEEK!! ( si no enteneu el que escriuré a continuació, no passeu pena, sou persones normals )

Després del canvi de la web d’Ona Mallorca, els noms dels vincles dels arxius de la radio a la carta són bastants transparents. És a dir, el nom del vincle depèn de la data i l’hora en que s’ha gravat el programa. Per exemple, el del programa de Mallorca en Xarxa de dia 23 de març de 2008 que comença a les 19 hores és: http://stream.tvmallorca.net/clip/radio/200803/20080328_1859_mca_en_xarxa.mp3. Això em va fer pensar que seria relativament fàcil fer un php que generàs el fil de subscripció del Mallorca en Xarxa.

L’únic problema que vaig trobar és que, encara que la majoria de programes es gravaven a els 18:59, alguns es gravaven a les 18:57 o a les 18:58. Per controlar això empro la funció system i el wget (gracies Biel per la idea). El que implica que cada cop que es llegeix el php es fan unes 30 crides a la web de Ona Mallorca, i això, a més de fer que la lectura sigui lenta, podria fer que els administradors de la web, com a mínim, trobassin la meva activitat sospitosa. Així que tocava programar el cron per generar el podcast un cop per setmana i guardar-ho en cache.

El codi del php podcast Mallorca en Xarxa és aquest: podcast_m_xrx.txt (ho heu de reanomenar a podcast_m_xrx.php)

Duc dues setmanes fent-ho servir i per ara no m’ha donat cap problema. Si voleu veure el podcast al meu servidor ho podeu fer a http://kaerukh.homelinux.org/podcast_m_xrx. No n’abuseu gaire !!

Editat: Al final m’he decidit a pujar el podcast de Mallorca en Xarxa al servidor d’aventurers.cat (i de pas l’he fet passar per can feedburner) perquè en pugueu abusar tant com vulgueu. El nou vincle del podcast és http://feeds.feedburner.com/MallorcaEnXarxa

Un altre element per la meva galeria de fenòmens:

Fotocopia en color i ampliada de la portada que va publicar la revista Falter en motiu de la visita del Papa a Viena l’agost de l’any passat. La fotocopia penja de la paret del Cafe der Provinz, a dos minuts de casa. Simplement brillant.

Aquestes dues setmanes hem tengut visites a ca nostra. Des de Roma va venir na Tolita, que està estudiant allà gracies a una beca Erasmus, i des de Mallorca n’Enriqueta, sa mare de na Tolita. Durant aquests dies he vist coses de Viena que, després de dos anys de ser per aquí, encara no havia vist. Mai subestimeu la curiositat d’una estudiant d’història a un país estranger .

Varem estar a museus, esglésies, teatres i a tota visita guiada que varem trobar oberta, però els descobriment d’aquesta visita no va ser arquitectònic ni artístic: va ser culinari. Senyores i senyors, nins i nines , animals diversos… us present la NUTELLONA (la pizza de nutella).

Si, amics i amigues, si hi hagués premi Nobel de Cuina ben segur que l’autor d’aquesta genialitat ho hauria guanyat 10 anys seguits com a mínim, un per cada porció de la millor pizza que he menjat mai!! No puc afegir res més, simplement impressionant!

No tots el museus que varem visitar els varem visitar per obra i miracle de na Tolita. Aquesta setmana també varem tenir l’ocasió d’anar a una exposició d’art i matemàtiques al Mumok (el museu d’art modern de Viena). L’exposició es diu “Genau und anders” (exacte i diferent). Hi varem trobar coses molt interessants, entre elles una obra d’art den Bruce Nauman , Walking in an Exaggerated Manner Around the Perimeter of a Square (Caminant exageradament al voltant del perímetre d’un quadrat). Tot això va encendre la meva capacitat creadora de manera exagerada i a Bratislava vaig trobar l’oportunitat de deixar escapar tota la meva creativitat: Caminant exageradament al voltant del perímetre d’un cercle.

www.youtube.com/watch?v=-Eic0LfVBxc

Vos deix les fotos de la visita a Viena » Visites » Tolita i Enriqueta a la secció Fotos (ànecs inclosos).