Però primer, us vull agrair el comentaris que vareu fer a les nostres entrades des de Nova Zelanda. Ens varem sentir molt acompanyats i contents de tenir-vos al nostre costat, encara que fos virtualment. Moltes gràcies Marona, Biel, Tolita, Johanna, Macu, Maria, Ana, Susannah, Dani, Marcela, Raquel i Pepe!

Quan la previsió del temps per a un dia de mitjans gener a Viena diu que demà farà sol i, a més, resulta que aquest “demà” és un diumenge, cal treure les sabates de caminar, fer-les netes, preparar bocatas i recórrer a aquella amiga que se defineix com a “outdoorsy” per demanar-li: “on anam demà?”.

Na Cheryl, sempre disposta a aprofitar al màxim el temps que passa a fora de l’oficina, va suggerir la zona de Neuwaldegg, a l’est de Viena. Una de les coses que més m’agraden de Viena és que pots agafar el transport públic, sortir de la ciutat i plantar-te enmig de la natura en poc temps. En trenta minuts en Jaume, na Cheryl i jo havíem davallat del tramvia 43 i erem aquí:

A la ciutat, ja feia dies que la neu s’havia fos, però aquí encara havia llacs congelats:

I camins amb “escarchita”:

En Jaume i na Cheryl caminen per la vorera, perquè el centre del camí ja l’havien trepitjat moltes persones, amb la qual cosa la neu s’havia convertit en gel. Això, però, no impedia als intrèpids austríacs (rassa valenta on les hagi) passejar amb els cotxets de bebès o fer fúting, fins i tot en les capavalles.

El més impressionant, però, va ser veure el sol (ja l’enyoràvem):

Després de dues hores i mitja de caminar, na Mercè pensava: “Perquè no m’hauré quedat al meu sofà, tapadeta amb una manta?”, i en Jaume: “Crec que després de tantes hores fora de casa, el meu coixí favorit del sofà haurà perdut la forma del meu cul”.

Del concert ja en vaig parlar una mica a l’apunt que vaig fer des d’allà. A més de que en Michael Stipe balla amb un estil un tant austríac, no se que més afegir al meu apunt. Me sap greu Raquel però no soc el més adequat per fer un resum del concert, quan era jove el meu pare ens martiritzava amb cassetes de “el Dúo Dinámico”, “La tuna de Salamanca”, “Los Beatles de Guadalajara(o un nom equivalent)”, “Formula Quinta”, … quan vaig descobrir que hi havia música que me podia agradar ja era tard: era un friki .

Ah! varem deixar la càmera a l’hotel quan varem anar al concert, de totes maneres varem fer un parell de fotos cutres amb el mòbil.

El segon dia varem descansar fins a tard. L’horabaixa na Mercè i jo varem tenir sa nostra primera (mini) kedada. Varem conèixer a na Mar i en Toni. Són una parella que viuen a Salzburg des de fa 4 anys. Varem descobrir el seus blogs ja fa un temps i na Mercè va trobar el coratge per escriure’ls un correu abans de partir cap allà. Ens varen passejar per parts de Salzburg que no havíem vist i ens varen convidar a prendre un cafè/te a casa seva, on varem veure la cuina on na Mar prepara plats com aquest.

Ens varen explicar que la gent de Salzburg és molt correcta. Part de la cortesia d’allà consisteix a telefonar el dia després de que et convidin a ca algú per agrair-li i dir-li com t’ho has passat . Jo els vaig dir que no els telefonaríem, però que escriuríem un apunt al blog: moltes gracies per tot, ens va agradar molt la volta que ens vareu donar per Salzburg. Varem gaudir de les galetes de coco i de la vostra companyia (però més de la vostra companyia ), esperam que això es pugui repetir.

El tercer dia varem deixar l’hotel i vam anar, per recomanació den Toni i na Mar, a Hallstatt, un poble preciós que es troba a la vora d’un llac i que és patrimoni de l’humanitat.

El poble és petit però te 5 aparcaments per visitants. Tots 5 eren plens, però varem trobar un lloc lliure a una zona d’aparcament limitat a un màxim d’una hora. Així i tot va valer la pena tot el que vam veure.

Passau a veure les fotografies de l’escapada.

Ara vaig a fer les maletes, que demà m’esperen a Mallorca !

Sa veritat és que 170 fotos del viatge més 53 de les noces se fan males de comentar. Que quines noces?? Avui feis moltes preguntes, si seguiu així no podrem acabar tot el temari (quins records…). Les noces de la Naoimh (es pronuncia “nif”) i en Juanjo, Conocidos en su casa a la hora de comer, No homo, no! Na Naoimh és una amiga que na Mercè va coneixer quan estava d’Erasmus a Dublín, i en Juanjo és el noviete que na Naoimh va trobar quan estava d’Erasmus a Granada. S’ha entes tot? Si? Idò alerta que venen curves:

A les noces de na Naoimh i en Juanjo també varen venir na Loli i en Miguel. Qui són na Loli i en Miguel? Aquesta ja us l’hauríeu de saber: Na Loli i en Miguel són la parella les noces de la qual varem anar a celebrar a La Manxa. Noces a les que també varen venir na Naoimh i en Juanjo. Na Loli va ser companya de carrera de na Mercè a Granada, i na Loli i na Naoimh es varen conèixer a Granada quan na Naoimh va conèixer en Juanjo, és a dir, quan estava d’erasmus a Granada. Informació extra: na Mercè ja havia acabat sa carrera quan na Naoimh va anar a Granada a conèixer gent d’Erasmus.

Ara que ja ens coneixem tots (jo soc en Jaume, per cert) comencem:

Na Naoimh i en Juanjo ens varen convidar a les seves noces que es varen celebrar dia 9 de Juliol (en dilluns) a un poblet aprop de Dublín. Curiosament, la data de les seves noces era un dia després del nostre segon aniversari de noces, així que varem aprofitar i varem decidir anar a Irlanda tota una setmana.

Les noces varen Anar molt bé: es varen casar. Al sopar (a les 7 …) varem riure molt. Ens varen seure a la mateixa taula na Loli, en Miguel, na Mercè, 5 alemanys (el meu karma lingüístic m’intenta dir alguna cosa) i jo. Després de un parell de copes de vi blanc i/o negre varem aconseguir que els 5 alemanys cridassin “viva los novios!” i “que se beses”. Els alemany, per cert, no havien begut gens d’alcohol.

La resta de la setmana també va estar molt bé. Varem llogar un cotxe a mitges amb na Loli i en Miguel i varem anar fent rutes. Els únics q pareixien no dur-se bé eren el meu gps i el gps del cotxe de lloger, però això ja és una altra història.

Quan ens varem fer la targeta del tren austríac ens varen donar un bitllet gratuït per un dia. El bitllet caducava dia 29 de juny, així que dia 23 varem anar a Graz (això vol dir que aquest apunt s’hauria d’haver escrit fa més d’un mes, que hi farem…).

Varem tenir dos guies na Teresa, una companya de feina de na Mercè, i en Helmut, la parella de na Teresa.  Ens va anar molt bé perquè no havíem preparat gaire sa sortida. Bé, jo no la vaig preparar gaire,  na Mercè va mirar un parell de coses abans d’anar-hi .

Ja vaig penjar ses fotos de sa visita a Graz fa un parell de setmanes, així i tot, avui hi he afegit alguns comentaris. Passau-les a veure.

Varem fer s’excursió que te recomanen: Tren fins a Melk, visitar l’abadia o el museu de caricatures (pos va a ser la abadia), vaixell pel Danubi fins a Krems i tornar cap a Viena  en tren.

Com ja va essent costum, us deixam la visita comentada a la galeria de fotos. Els comentaris els he fet jo, i no na Mercè com fins ara.

Ah! de Krems no hi ha fotos, no hi varem trobar res a que fer-les.

Disfrutau les fotos!