Avui sembla que la tardor ja s’ha instal·lat definitivament a Viena. La pluja ens ha fet córrer cap a casa mentre visitàvem un mercat de segona mà i, gairebé quatre hores després, encara no s’ha aturat.

És bon moment, idò, per recordar el començament de l’estiu, quan tots els vienesos (els de naixement i els adoptats) estàvem ansiosos de veure el sol i poder sortir de casa mostrant els avantbraços i els colzes.

Si el començament de la tardor a Viena ve marcat per la sopa de carabassa, un sap que l’estiu ha arribat quan comença a veure fraules als mercats.

Enguany vàrem decidir anar a un camp a recollir fraules nosaltres mateixos. Se veu que els gens pagesos de les nostres famílies se van manifestant a mesura que en Jaume i jo ens anam fent vells.

Era un diumenge al matí, i vam quedar amb els amics a un cafè per agafar forces abans de currar.

En Jaume va aprofitar per estudiar perquè al dia següent tenia un examen d’alemany.

Jo pensava que tenia l’adreça correcta del camp de fraules, però no. Ens vàrem perdre miserablement. No hi ha res més trist que esperar a una aturada de bus totalment buida i, després d’una estona, demanar-se: “Per què som nosaltres els únics que esperam aquí?” La resposta és: “Perquè els vienesos saben que avui diumenge aquesta línia de bus no funciona”. Això ens va passar unes tres vegades.

Finalment, una “membra” de la nostra expedició ens guia pel bon camí.

I arribam al Erdbeerwelt (el món de la fraula).

En Jaume i jo ens posam a collir fraules com si ho haguéssim fet tota la vida, mentre jo pens que tenim sort que el dia estigui ennigulat i no haguem de currar vuit hores sota un sol de justícia, com deuen fer molts, per exemple, a El Ejido.

Com que som lingüista també en els meus dies lliures, deduesc l’etimologia de “fraula” en anglès: strawberry = baia de palla. Se veu que la palla que posen al voltant de les plantes serveix per a què el fruit, que és molt a prop de la terra, no se podreixi. En alemany se diu “Erdbeer”, o sigui, “baia de terra”. També té la seva lògica.

El millor de tot és el gelat de fraula que en Jaume ha perfeccionat aquest estiu.

I per enfrontar-nos al fred que s’acosta, encara ens queden unes quantes bosses de fraules al congelador, per enrecordar-nos de l’estiu!

1. Aixecar-se a les 8 un diumenge sense res a fer.
2. Posar-se a fer galetes d’oli per matar el temps.
3. Esperar que les galetes surtin calentetes del forn.
4. Deixar que la teva dona t’ensenyi a fer coses dolentes.
5. Menjar.

mmmmmmmmmm

Si les les galletes d’oli s’haguessin inventat als Estats Units, serien així:

(Al fons podeu veure una galleta de grandària normal.)

Si les galletes se menjassin amb cullera, seria aquesta (ja sé que no és lògic menar galletes amb cullera, però d’alguna manera havia d’aficar aquesta foto al blog!):

La macrogalleta, la vàrem fer ahir, per insistència meva i malgrat la reticència den Jaume, que deia que no seria gaire “kosher”.

La macrocullera, la vàrem treure de la gran bossa de na Mary Poppins que és la casa familiar den Jaume, per preparar uns 15 litres de xocolata de comerç just aquest Nadal.

Abans:

Mmmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!!

Sembla que les bosses de Quelitas que vaig regalant de tant en tant als amics a mode de suborn han funcionat. Mirau quines galetes de Nadal més guapes que ens han donat en Léonard i na Julia. Les varen fer ells mateixos. Qué apañaos.