La Weltladen del nostre barri, el districte 8, va organitzar un berenar gratuït de comerç just obert a tothom.

A la dreta hi ha n’Stella, una de les responsables de la botiga, xerrant amb la dissenyadora de Göttin des Glücks, una marca de roba de comerç just molt creativa.

Vàrem comptar amb la presència d’un productor de cafè de Chiapas, n’Eimar, amb qui vàrem xerrar una estoneta. És el jove assegut a la cadira:

N’Eimar representava la cooperativa Ismam, que segurament no us sonarà perquè no ven el seu cafè al nostre país. Actualment a Ismam volen arrabassar algunes plantes de cafè velles i substituïr-les per altres de joves, més productives, però això suposaria tenir uns quants anys sense collites. Un empresari de la ciutat de Graz ha pensat fer mobles amb la fusta de les plantes velles de cafè. Això suposaria una font d’ingressos alternativa per als pagesos mentre les plantes joves van creixent. Bona idea, no? Jo tenc curiositat per saber com és la fusta de la planta de cafè.

No cal dir que tot el menjar era boníssim, inclòs aquest tè verd:

Però vaig enyorar la xocolata calenta que sempre és present als esdeveniments de Finestra al Sud.

Per celebrar el dia de la mare, la Weltladen va preparar xocolatines “special edition”:

La botiga també té bastants de productes cosmètics, i fins i tot bosses i carteres fetes amb bosses de plàstic reciclades:

El millor del comerç just és que ens ha connectat amb gent de molts partes del món amb una manera de pensar semblant a la nostra. A la Weltladen ens sentim acollits, és com un oasi on, durant una estona, no sentim que som estrangers.

(Al fons podeu veure una galleta de grandària normal.)

Si les galletes se menjassin amb cullera, seria aquesta (ja sé que no és lògic menar galletes amb cullera, però d’alguna manera havia d’aficar aquesta foto al blog!):

La macrogalleta, la vàrem fer ahir, per insistència meva i malgrat la reticència den Jaume, que deia que no seria gaire “kosher”.

La macrocullera, la vàrem treure de la gran bossa de na Mary Poppins que és la casa familiar den Jaume, per preparar uns 15 litres de xocolata de comerç just aquest Nadal.

Ara estic a la setmana interaniversaris. Això vol dir que vaig d’aquí cap allà com una baldufa a la se li ha donat massa corda i no troba cap lloc on aturar-se. Dia 25, el dia de la festa de la botiga serà un bona ocasió per anar aturant.

Si sou per Mallorca, ja sabeu on i quan em podeu trobar:

Avui, a la meva lectura matinal de fils de subscripció, he trobat un apunt molt interesant que m’ha fet ganes compartir al blog. L’apunt és una entrevista a Christian Jacquiau, un economista francès que, entre altres coses, ha estudiat els impactes sobre els petits productors i sobre el teixit social que generen la implantació generalitzada de les grans superfícies. A l’entrevista comenta que les grans superfícies que venen productes de comerç just han buidat aquests de contingut polític i què els productes que hi tenen a la venda nomes són de comerç just al principi de la cadena (artesans i pagesos), però que s’omplen d’injustícia quan passen al sistema de distribució habitual (per exemple, les condicions de treball als supermercats que, sovint, no són dignes).

Evidentment comprar productes de comerç just al supermercat sempre és millor que no comprar-ne ,però sempre és millor comprar-ne a una botiga.

Si voleu saber més de l’impacte que tenen els supermercats, podeu passar-vos pel web Grans cadenes de distribució, No gràcies!, on també hi podreu trobar una altra entrevista a Christian Jacquiau.

Au, a despertar la consciència.

Bones Festes, o no.

www.youtube.com/watch?v=3xt4-w3fCfs

Bon Nadal 2007!

Font: Consume Hasta Morir