Si les les galletes d’oli s’haguessin inventat als Estats Units, serien així:

(Al fons podeu veure una galleta de grandària normal.)

Si les galletes se menjassin amb cullera, seria aquesta (ja sé que no és lògic menar galletes amb cullera, però d’alguna manera havia d’aficar aquesta foto al blog!):

La macrogalleta, la vàrem fer ahir, per insistència meva i malgrat la reticència den Jaume, que deia que no seria gaire “kosher”.

La macrocullera, la vàrem treure de la gran bossa de na Mary Poppins que és la casa familiar den Jaume, per preparar uns 15 litres de xocolata de comerç just aquest Nadal.

Soc a Inca des de divendres passat. Els motius inicials del meu viatge, a més dels de visitar amics i família, eren dos: celebrar el segon aniversari de la meva fillola i donar una mà al 9è aniversari de Finestra al Sud.

Ara estic a la setmana interaniversaris. Això vol dir que vaig d’aquí cap allà com una baldufa a la se li ha donat massa corda i no troba cap lloc on aturar-se. Dia 25, el dia de la festa de la botiga serà un bona ocasió per anar aturant.

Si sou per Mallorca, ja sabeu on i quan em podeu trobar:

Un dels debats que està més present dins el moviment del comerç just és la venda del seus productes a les grans superfícies. Aquesta venda sovint beneficia més als supermercats que al moviment per l’efecte de “rentat de cara” que generen.

Avui, a la meva lectura matinal de fils de subscripció, he trobat un apunt molt interesant que m’ha fet ganes compartir al blog. L’apunt és una entrevista a Christian Jacquiau, un economista francès que, entre altres coses, ha estudiat els impactes sobre els petits productors i sobre el teixit social que generen la implantació generalitzada de les grans superfícies. A l’entrevista comenta que les grans superfícies que venen productes de comerç just han buidat aquests de contingut polític i què els productes que hi tenen a la venda nomes són de comerç just al principi de la cadena (artesans i pagesos), però que s’omplen d’injustícia quan passen al sistema de distribució habitual (per exemple, les condicions de treball als supermercats que, sovint, no són dignes).

Evidentment comprar productes de comerç just al supermercat sempre és millor que no comprar-ne ,però sempre és millor comprar-ne a una botiga.

Si voleu saber més de l’impacte que tenen els supermercats, podeu passar-vos pel web Grans cadenes de distribució, No gràcies!, on també hi podreu trobar una altra entrevista a Christian Jacquiau.

Au, a despertar la consciència.

Nadal ja no és el que era, potser hauríem de tornar a celebrar simplement el solstici d’hivern. Mentres tant, com cada any, toca posar un toc critic. A Finestra al Sud ho feim cada dia, però per Nadal ho feim també amb una postal.

Bones Festes, o no.

Si, Nadal ja és aquí. Qui ho diria? I jo que me pensava que nadal era tot l’any . Avui m’he posat amb la postal de Nadal de Finestra al Sud. Cercant informació he trobat un vídeo molt adient per aquestes festes:

Bon Nadal 2007!

Font: Consume Hasta Morir