Arxiu de la categoria 'Capítols'

avatar

Capítol 3: Ja estam establerts / perdi una talla en un dia!

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dilluns,22 d'agost , 2005 a les 14:05 i està classificat a Capítols. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

És dia 21 d’agost, aviat farà un mes que som aquí i ja estam més o menys establerts. Fa una setmana que ens vàrem mudar al nostre pis definitiu. Aquesta és la nostra adreça, ja ens podeu enviar cartes, postals o paquets amb sobrassades o amb Tomeus Quelys:

Jaume / Mercè

c/o Doris Hernandez

35 East 38th Street ap 11F

10016 New York NY

Aquesta tal Doris és la madona de la casa, heu de posar el seu nom perquè (més…)

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Capítol 2: no m’estressis – un cuiner amb talent ocult

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dimarts ,9 d'agost , 2005 a les 8:43 i està classificat a Capítols. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Hola a tothom, com va?

Benvinguts a la segona entrega de les aventures den Jaume i na Mercè a la gran ciutat.

Hi ha tantes coses per contar que resumirem molt, perquè no us volem avorrir.

Aquesta setmana jo (na Mercè) he començat a fer feina i en Jaume ha començat la seva tasca de “mestre de casa”?.

Dilluns al matí el vaig deixar dormint i me vaig encaminar cap a l’oficina, cosa que no feia des de… no sé quant.Duia un paperet apuntat amb el trajecte (més…)

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Capitól 1: Hola, Froilán / Nova York no fa tanta por com ens esperàvem

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,31 de juliol , 2005 a les 8:30 i està classificat a Capítols. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Molts d’anys a en Jaume que avui fa 28 anys!!

Benvinguts al primer capítol de la nostra vida a Nova York. Si voleu deixar de rebre aquests mails, escriviu un missatge amb l’assumpte: “Deixa d’enviar-me aquest rollo” :)

El dia abans de la nostra partida, els comiats a amics i família no varen fer tant de mal com ens esperàvem. Crec que va ser perquè encara no ens crèiem del tot que marxàvem (i en el meu cas, perquè encara estava incrèdula d’haver aprovat s’examen de conduir…). Al vol de Palma cap a Madrid vàrem experimentar la diferència (més…)

Cap Comentari encara. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.