Anteriorment a Aventures a Viena:

Mentre en Jaume millorava el seu ordinador li va caure dels genolls (i no era un portàtil!) i es va veure obligat a comprar-ne un de nou. Noooooooooooooooooo

I ara, la continuació:

En Jaume tenia la lliçó apresa des de ben petit, la seva padrina li va gravar aquestes paraules a la ment: “No tiris res, que mai saps quan ho hauràs de mester.” Per tant, quan en Jaume es va donar per vençut i comprengué, per fi, que la reparació d’aquella màquina estava per sobre dels seus coneixements, sabia molt bé què fer. Va mirar l’ordinador que jeia sense vida, vida que mai va tenir perquè era tan sols una màquina, obrí la capsa de l’ordinador nou, que ja estava funcionant al seu lloc, i hi va posar els seu vell amic amb tota la cura que li havia negat moments abans del tràgic accident. Des d’aquell dia l’ordinador descansà a la bugaderia esperant, com Walt Disney, que les tècniques i els coneixements del futur el tornassin a la vida. Hem de pensar que, encara que avui dia considerem que les màquines no són éssers vius -com ja he dit fa unes frases-, potser en el futur no serà així.

Fa uns mesos, una font d’alimentació nova i l’extirpació d’un mòdul de memòria varen produir el miracle: l’ordinador havia ressuscitat (discussions transcendentals a part).

Na Mercè mirà el miracle que les mans i la ment d’en Jaume havia obrat i, veient que era bo, digué:

- Li haurem de posar un nom, no?

- Si, ja hi he pensat. Li direm @mediacenter.

En Jaume va comprar una targeta de xarxa inalàmbrica perquè en @mediacenter pogués parlar amb els seus amics i li va ensenyar la seva nova habitació: just al costat de la tele.

Així, els dies van anar passant i na Mercè i en Jaume trobaven que en @mediacenter, encara que útil, no era tan guapo com ells (seràn superficials!) i van decidir pagar-li un tractament de bellesa a IKEA (no, aquí no hi pos vincle. Que ja els hem fet prou publicitat posant el seu nom). Un poc de botox per aquí, dos o tres talls per allà, una mica de silicona i un grapat de perns, i en @mediacenter va quedar com nou. Aquí en teniu les fotos:

Al quiròfan

Aquí el tenim a la seva habitació

I aquí està amb la seva amiga na tele

Gràcies a l’operació hem descobert que en @mediacenter s’estima més que li diguem na @mediacenter. Segons hem entès, per molt que sigui un ordinador, sempre s’ha sentit una computadora.

Quan vàrem començar aquest blog no vàrem pensar massa bé el tema de la galeria d’imatges. El codi de la galeria és de can SPGM, un generador de galeries d’imatges que té moltes coses a favor (per això ho vàrem triar), però que té algunes carències que hem anat solucionant al llarg dels 3 anys i busques del blog.

El primer va ser el tema dels comentaris, que vàrem solucionar gràcies a un afegit que hi havia per Internet. El segon ha estat la falta d’un fil de subscripció per a les noves galeries que anàvem afegint.

Finalment, dissabte m’hi vaig posar. A partir d’ara també us podreu subscriure a les galeries d’imatges. Els vincles per fer-ho són al menú de la dreta. On diu Subscripció ara hi apareix també:Fil de galeries d’imatges, Fil de comentaris a les fotos, Fil d’apunts i galeries i Fil de comentaris als apunts i les fotografies.

Per els que no sabeu que és un fil de subscripció, vos recoman que passeu per: rss a la Viquipédia, Què són els fils de subscripció? i Què passa a la web? Vídeo explicatiu de com utilitzar els RSS. Ja veureu que no és tan difícil i que us ajudarà a aprofitar molt millor Internet. Si no, sempre podreu mirar la barra lateral on també hi hem afegit la secció Darreres galeries.

Au, gaudiu-ne.

Fa gairebé un mes, al programa de Mallorca en Xarxa del 28 de març, parlaren dels podcasts. Ja fa temps que volia trescar pel món del podcàsting i escoltar aquest programa em va acabar de decidir.

El podcàsting és bàsicament radio a la carta per internet. Bé, és una mica més complex que això. El que fa realment interessant el podcàsting és la subscripció als programes a traves dels fils de subscripció. Si voleu saber que són els fils de subscripció en Biel va trobar un video on ho expliquen molt bé.

Algunes ràdios professionals tenen la possibilitat d’escoltar la seva programació a traves de podcast, però normalment els podcasts els fa gent amateur. Va ser això que va fer que en un principi que no em decidís escoltar podcast: em feia por que fos una cosa un tant cutre. Mai he estat tan equivocat.

Alguns dels podcasts als que estic subscrit són: El Geek Errante, Fuera de Orbita i A traves del universo. Si, semblen noms un tant frikis, però hi ha podcasts sobre temes molt diversos. Per exemple, a podcatala.org podeu trobar un llistat de podcasts en català classificats per categories.

Curiosament, el Mallorca en Xarxa, encara que és pot escoltar a la carta, no te podcast. Fins fa tres setmanes això m’era completament igual, però quan un s’acostuma a la comoditat que dona gestionar el que te poses a l’orella a traves dels fils de subscripció, ho trobes a faltar. Bé, ho trobava…

ALERTA GEEK!! ( si no enteneu el que escriuré a continuació, no passeu pena, sou persones normals )

Després del canvi de la web d’Ona Mallorca, els noms dels vincles dels arxius de la radio a la carta són bastants transparents. És a dir, el nom del vincle depèn de la data i l’hora en que s’ha gravat el programa. Per exemple, el del programa de Mallorca en Xarxa de dia 23 de març de 2008 que comença a les 19 hores és: http://stream.tvmallorca.net/clip/radio/200803/20080328_1859_mca_en_xarxa.mp3. Això em va fer pensar que seria relativament fàcil fer un php que generàs el fil de subscripció del Mallorca en Xarxa.

L’únic problema que vaig trobar és que, encara que la majoria de programes es gravaven a els 18:59, alguns es gravaven a les 18:57 o a les 18:58. Per controlar això empro la funció system i el wget (gracies Biel per la idea). El que implica que cada cop que es llegeix el php es fan unes 30 crides a la web de Ona Mallorca, i això, a més de fer que la lectura sigui lenta, podria fer que els administradors de la web, com a mínim, trobassin la meva activitat sospitosa. Així que tocava programar el cron per generar el podcast un cop per setmana i guardar-ho en cache.

El codi del php podcast Mallorca en Xarxa és aquest: podcast_m_xrx.txt (ho heu de reanomenar a podcast_m_xrx.php)

Duc dues setmanes fent-ho servir i per ara no m’ha donat cap problema. Si voleu veure el podcast al meu servidor ho podeu fer a http://kaerukh.homelinux.org/podcast_m_xrx. No n’abuseu gaire !!

Editat: Al final m’he decidit a pujar el podcast de Mallorca en Xarxa al servidor d’aventurers.cat (i de pas l’he fet passar per can feedburner) perquè en pugueu abusar tant com vulgueu. El nou vincle del podcast és http://feeds.feedburner.com/MallorcaEnXarxa

Ja us vaig explicar que tenc un ordinador nou, que té comandament a distància i el que és un media center. Jo fa temps que tenc instal·lat un media center al meu ordinador, es diu Mythtv i només podreu gaudir d’ell al vostre ordinador si usau un sistema operatiu lliure. Amb l’ordinador vell ho feia funcionar des del sofà amb un joystick de playstation endollat a l’ordinador a través del port d’impressora. Sa veritat és que sis metres de cable feien una mica de nosa però, llevat d’això, era perfecte .

Ara l’antic sistema ha quedat obsolet, no nomes perquè tenc comandament a distància, sinó perquè l’ordinador nou no té port d’impressora (maleïts USB! ). Amb GNU/Linux , configurar el comandament a distància va ser relativament fàcil. Dic relativament fàcil perquè els fabricants de dispositius per PC no es preocupen gaire d’afegir al manual d’instruccions com fer-los anar amb GNU/Linux. Gràcies a Déu, existeix el LIRC, un paquet que fa possible descodificar i enviar senyals d’infrarojos (es veu, però, que amb els ultrafatxes no hi ha res a fer ).

Després de configurar-ho, tot va anar mel. Ordinador a sa tele amb un clic i des del sofà!!! Al manco va ser així fins fa un mes: Comença Remote Wars.

A un país no molt lluny, Àustria mismamente, comença aquesta història.

Primer de tot, he d’aclarir un petit concepte: el comandaments a distancia solen ser direccionals, és a dir, si no apuntam cap a la tele, no funcionen. Però també n’hi ha de radials, que funcionen apuntis cap on apuntis. Aquest és el cas del comandament que tenim.

Idò, fa un mes, el media center es va començar a tornar boig, es posava en marxa tot sol, es baixava i pujava el volum perquè si, s’aturaven a mitges els vídeos o la musica… Vaig arribar a pensar que el comandament o el receptor del comandament s’havien espenyat. Vaig reinstal·lar el LIRC i vaig reconfigurar tots els botons del comandament, però res pareixia arreglar el problema, que apareixia i desapareixia de manera aleatòria. Al final vaig endevinar què passava (supòs que alguns ja ho haureu imaginat): tenc algun veïnat amb el mateix comandament a distància que jo!!

Després d’això, les nostres batalles s’han convertit en llegendes : la batalla de jo puc pitjar més vegades el botó mute que tu; la de si me comencen a aparèixer números mentre escric te pitjaré més números perquè te sigui impossible posar un canal decent; i la de si m’encens el media center mentre estic fent feina, jo l’apagaré.

Afortunadament, pareix que estic guanyant la guerra o, al manco, he descobert una manera de fer que el veïnat me deixi en pau una estona. Provant el media center a Windows Vista vaig descobrir que el botó d’apagar no atura el media center (com ho tenia configurat a linux), sinó que suspèn l’ordinador. Així que he deshabilitat en linux el botó apagar i quan el veïnat es posa pesat, el pitj un parell de vegades. Desprès d’això me deixa tranquil fins l’endemà. Pel que sembla, com jo, encara no ha trobat com deshabilitar aquest botó en Windows Vista. Això li passa per haver triat el costat obscur de la força .

 

Avui, i sense que serveixi de precedent parlaré de Windows Vista (en alemany).

Com ja vos vaig explicar tenc un ordinador nou on hi vaig deixar espai per instal·lar Windows Vista. La veritat és que me va deixar impressionat.

El primer que me va sorprendre va ser que no tenc una llicència de Windows Vista: Tenc una llicència de Windows Vista en alemany. Desprès de culejar una bona estona el panell de control (no me demaneu com es diu en alemany ) no vaig trobar cap opció per canviar d’idioma. A la meva Mandriva és tan facil com Kcontrol->Regional i accessibilitat->País/Regió i idioma-> Català, sembla ser que a Windows fer això mateix costa uns 200€.

Després ve l’efecte OU! No, no parl del “WOW efect!“, lema que Microsoft va emprar per presentar Windows Vista: WOW quines finestres mes molones!, WOW quins efectes 3D d’escriptori més flipants (per efectes 3D aquests)!, WOW mira el preu que du l’etiqueta!… Parl d’una cosa ben diferent.

L’efecete OU! apareix el primer cop que fas doble clic per executar un programa i el segon, i el tercer i el quart… Cada cop que engegues un programa nou apareix una finestreta que te diu: OU! el programa daixonses s’executara. Està segur? Si, No (tot això en un alemany molt correcte ). Després de mitja hora de preguntes retòriques com aquesta na Mercè me va demanar amb qui parlava: “Però a veure, no he pitjat jo el boto? Clar que he fet clic per executar el programa, no ho veus? és el segon que t’ensenyen als cursos d’informàtica, després de ensenyar-te quina és la posició correcte del ratolí!!!!”. Gracies a Deu, després d’una cerca a Internet, vaig aconseguir desactivar l’”User Access Control” (així és com en diuen) del nassos.

Però l’efecte OU! no s’atura aquí. La versió de Windows Vista que tenc que me deixa emprar la meva llicencia (fins que a San Bill Gates li doni la gana) es diu Windows Vista Home Premium (en Alemany). Això vol dir que inclou un programa que es diu “Windows Media Center (en alemany, of course)”. Un Media center és, bàsicament, un gestor del contingut multimèdia (vídeos, musica, imatges…). Entre altres coses, te una interfície molt clara i amb unes lletres prou grosses perquè es pugui veure bé el que feim des de una pantalla de televisió (o no). Per tant, si connectam l’ordinador a la tele, a més de veure les pel·licules de l’ordinador a la tele, podrem canviar la pel·licula que estam veient sense haver d’aixecar-nos del sofà (si teniu un teclat o ratolí sense fils, clar!) i sense haver-nos de rompre la vista. El meu ordinador nou te una targeta de vídeo amb sortida de televisió, veis per on vaig?

Efectivament, vaig connectar l’ordinador a la tele a traves de la sortida de televisió de la targeta de vídeo, però OU! Els drivers de la meva targeta de vídeo per WindowsVistaHomePremiumEnAlemany encara no deixen que empris la sortida de televisió (per cert, els de Windows XP si)… que alegria, que alboroto, otro perrito piloto! Després d’això el Meu WindowsVistaHomePremiumEnAlemany s’ha convertit en Windows Vista i no Vista (quin joc de paraules mes ocurrent ). “Mandriva, petitona, m’has enyorat?”

Per cert, els Media Center s’estan popularitzant. Això fa que molts d’ordinadors no nomes duguin teclats o ratolins sense fils, alguns ja duen comandament a distancia. El meu ordinador nou en du un, però aquí comença una altra història que hauria de ser contada en una altra ocasió.

Si no m’hi pos, això aviat no pareixerà un blog.

Això era i no era, ara farà dos mesos, en Jaume que instal·lava una targeta de televisió al seu ordinador de sobretaula. I de cop i volta l’ordinador d’en Jaume va caure dels seus genolls i es va convertir en un ordinador de sotataula . Per desgràcia els ordinadors de sotataula no son tan útils com els de sobretaula: s’apaguen aleatòriament, tenen problemes de lectura i escriptura als discs durs i no detecten tots els mòduls de memòria… En Jaume va provar de donar a l’ordinador una besada – més d’una – per veure si l’ordinador s’arreglaria miraculosament, però això, nins i nines, només passa als contes de fades i en Jaume vivia al món real. Quina pu….!! Tornem a la primera persona, que tenc entès que només els bojos o les persones amb deliris de grandesa parlen d’ells mateixos en tercera persona.

Desprès de dos dies de sofrir molt per totes ses meves dades personals i no tan personals, varem decidir que havia arribat el moment de comprar un ordinador nou. Si hagués estat a Mallorca hauria comprat s’ordinador per peces i hauria aprofitat tot el que havia pogut sobreviure de l’anterior, però això és Àustria i aquí no tenc la més mínima idea d’on anar per fer això. Així que vaig agafar i en vaig comprar un de sencer a una tenda. Gran error!: tenc el Windows Vista en alemany una llicència del Windows Vista en alemany.

Aquí alguns direu que hauria d’haver fet servir els meus dret de consumidor i demanar que me venguessin l’ordinador sense el Windows, però he arribat a sa conclusió que no sé raonar de manera lògica (ni de manera no lògica) en alemany. Per tant, vaig agafar la capsa de la tenda, i cap a cases, que ja tenc ordinador nou (pagant abans ).

Va dur més feina del que pensava llevar Windows i instal·lar-hi la meva estimada distribució de GNU/Linux: Mandriva: Els mòduls dels ports IDE de l’ordinador no estaven soportats pel Nucli, és a dir, el DVD d’instal·lació no me detectava el lector de DVD :S. La solució va ser desmuntar el meu disc dur extern i endollar a la carcassa un lector de DVD (res per aquí, res per allà, DVD extern instantani!! ). Més tard vaig descobrir que a la web del fabricant hi havia els mòduls per GNU/Linux i, a més, les noves versions del Nucli donen suport als meus ports IDE.

De totes maneres, vaig deixar espai al meu disc dur per instal·lar i provar el Windows (poca) Vista, però, com deia el llibre La Història Interminable, aquí comença una altra història que hauria de ser contada en una altra ocasió.

Ja fa gairebé dues setmanes que vaig tornar de Mallorca. Sa meva fillola està cada dia més mona i amb més xerrera (al manco cada vegada controla millor el sons que li surten per la boca). Sa padrina no està tan bé, però ja voldrien molts estar com ella als 92 anys.

Jo pensava que anava a Mallorca de vacances, però en Dani va fer el possible per a que no m’avorrís . I no ho dic per la conferència a la que varem anar (i a la que dedicaré un post per lo interessant que va arribar a ser, sopar inclòs), si no perquè a la Societat Balear de Matemàtiques s’estava preparant per sa Fira de la ciència 2007.

Sa cosa hauria anat millor si a la impremta fossin més oberts . Jo ja havia acabat el cartell del fons d’estant que SBM-Xeix havia de posar a sa fira, un panell de 6×2.6 metres, però allà on ho havíem de imprimir el PS que tenia preparat no ho varen poder llegir bé; total, un parell (mallorquí) de megas de no res; i l’SVG simplement no sabien com llegir-ho . Així que tocava passar a PDF, cosa que a partir d’ara faré sempre, i, a més, fer-ho dividint la imatge en 6 panells (per poder posar-ho be a l’estant). Amb una imatge vectorial d’aquestes dimensions i complexitat, l’ordinador (el den Biel, encara que es casi com el meu) va passar molta pena.

Avui tot això ja ha passat. El panell que, te aquesta pinta, …

… al final ha quedat així. Veure aquesta foto a Xeix.org m’ha alegrat el matí. Dani, enviem sa foto amb la grandària original, per favor!!!!

Ja tenc ses maletes fetes i d’aquí 10 minuts partiré cap a s’aeroport. A l’avio sempre m’avorresc, darrerament sempre omplia la meva jugueta (i.e. la meva nokia 770) de programes de radio en mp3 per escoltar a l’avió.

Ahir però, vaig trobar que volia alguna cosa més i vaig trescar per sa xarxa fins que vaig trobar això: http://maemo.org/maemowiki/VideoEncoding. El primer programa, el Media Converter, te molt bona pinta. Ja he posat tres capítols de Numb3rs dins la Nokia. Ja vos contaré com ha anat.

10 dies per Mallorca!!! ueeeeeeeeee, Mercè no m’enyoris molt, ok?

Au venga! que avui estic productiu .

Com a ciber-trescador, sol seguir molts webs. Això és molt fàcil gracies als fils de subscripció (o RSS), una cosa més fàcil d’usar que d’explicar (i amb un nom poc atractiu). A Can Bitassa ho expliquen molt bé. Bàsicament és una manera de subscriure’s a les novetats d’un web sense necessitat de fer servir el correu electrònic, protegint així la nostra privacitat i evitant possible correu brossa.

La majoria de blogs (com aquest) i altres webs permeten aquest tipus de subscripció. Però hi ha molts cops que això no és així . És el que passa amb els fotologs de www.fotolog.com. Fa temps que na Maria te un fotoblog allà i, des de fa poc, na Tolita també. Per jo no tenir fils de subscripció és uns dels defectes més grans (i no és l’únic ) que te Fotolog.com. Per culpa d’això (i de la meva memòria) passava molt de temps entre visita i visita als seus fotologs.

Com a bon matemàtic m’agrada trobar solucions als meus problemes, sobretot si les solucions les ha escrit un altre . Cercant vaig trobar flog2rss, un script en PHP que permet subscriure’s a aquests fotologs a traves dels fils de subscripció. Basta tenir a mà un servidor web amb php per fer-ho servir (jo aprofit el meu servidor local) i funciona força bé. No pots subscriure’t als comentaris del fotolog, però ja n’hi ha.

L’autor, que te l’script penjat al seu ordinador, demana al seu blog que, si algú pot, ho pengi a un lloc més adequat. No se com d’adequat serà aquest blog , però al manco estarà més accessible que a un ordinador personal. Aquí ho deix:

http://www.aventurers.cat/arxius/flog2rss-0.1.tar.gz

Com l’autor diu, és GPL, així que és vostre per fer el que vulgueu amb ell.

Cavil·lant he arribat al que era una cosa inevitable. La fusió de bitena i aquest blog. Encara que me feia il·lusió mantenir els dos blogs, l’única cosa q he aconseguit és no mantenir-ne cap dels dos. . A més, com que no tenc personalitat múltiple (de veritat!) de vegades (no moltes ) he deixat d’escriure entrades perquè no estava segur d’on anaven millor. Per tant, el que faré a partir d’ara és publicar-ho tot aquí i si té continguts tècnics ho classificaré a la categoria bitena (com he fet amb aquest apunt i vaig fer amb l’anterior).

Per tots aquells que no tenguin clar com es fa una fusió,  un petit fragment de la Wikipedia (en castellà) els pot deixar les coses més clares. Parla de la Dansa Metamoru.

La Danza

Para fusionarse ambos guerreros deben realizar un curioso baile previo a la fusión; si fallan en uno de los movimientos, el guerrero resultante será más débil que cada uno por separado.

Ambos guerreros deben colocarse en línea y realizar los movimientos de forma simétrica:

1. Se colocan en línea con los brazos orientados en sentidos opuestos, hacia afuera y paralelos al suelo con las piernas extendidas.
2. Se acercan dando 3 pasos mientras sus brazos efectúan un semicírculo.
3. En un brusco movimiento, cruzan una pierna sobre la otra formando un ángulo recto con el suelo mientras extienden sus puños hacia fuera.
4. Estiran su pierna exterior (el talón no toca el suelo) mientras que extienden uno al otro los dedos índices de ambas manos, que se deben tocar.

font: http://es.wikipedia.org/wiki/Fusión_(Dragon_Ball)#La_Danza

Aquesta fusió, aclareix sa Wikipedia, no és l’única que es pot fer. Jo, per si un cas, aniré practicant. Com es deu fer tot això amb HTML i CSS?