El 12è dia de Nadal

El meu cònjuge i jo duim molt de temps junts, però de vegades encara aconsegueix sorprendre’m (jo, en canvi, soc bastant predictible per a ell; a que ja tots sabeu què faig jo, quan tenc soneta?).

Per exemple, l’altre dia, mentre jo repartia les postres a un dinar familiar paellero-festiu, el vaig veure ficar un dit, d’estrangis, al meu bocí de tarta.

Ostres, vaig pensar, sí que li agrada la crema pastelera.

Però tot d’una vaig recordar que era el dia de Reis, i que la tarta era un roscón d’aquests*, i que el que estava fent era amagar una figureta (o el Rei, que porta bona sort, o la mongeta, que en porta de dolenta), que li havia tocat a ell de manera total i absolutament aleatòria. O és que ara direu que mon pare, que va tallar el roscón, va fer trampes? Eh? Eh? Pfff.

Vaig decidir seguir-li el joc: “Oooh, m’ha tocat alguna cosa… és el Rei…, qué bé!” (na Mercè somriu de la manera més sincera que pot, se posa la corona de cartró durant un nanosegon i després li passa a sa mare, que està encantada de dur-la.

Dues mossegades més tard, veig una cosa embolicada en cel·lofan dins la meva part de roscón i comprov que també m’ha tocat a mi la mongeta!

Uuuu.

Això no pot ser res bo.

Hem jugat amb la fortuna.

Se suposa que jo havia de tenir mala sort el 2010, però de manera artificial hem fet que me toqui el símbol de la bona sort. Què vol dir això? Que una cosa cancel·larà l’altra i tendré un any ni bo ni dolent? Que tendré un any encara més dolent del normal, per no haver respectat les regles del roscón? Que hi haurà algú de la meva família que se veurà privat de la bona sort que li hauria correspost?

Ja us anirem informant.

Feliç 2010!

*Sí, sí, és tradició importada de fora, com el Halloween… esplaiau-vos als comentaris.

Date un respiro

Companyes i companys  “comerç-justers”, què en pensau, d’això: a partir de gener de 2010 els Kit Kat (Nestlé)  d’Irlanda i el Regne Unit seran de comerç just.

Ja sabeu que a Irlanda i el Regne Unit s’han posat bastant les piles en això d’incorporar productes de comerç just a marques i grans botigues convencionals. Quan hem viatjat a aquests dos països darrerament hem vist poques tendes de comerç just (poques, però molt ben montades), i sí molts de cafès i supermercats que oferien, sobre tot, cafè i xocolata amb el segell Fairtrade.

Què n’opinau del fet que aquesta marca enorme hagi donat aquesta passa? Li donam una palmellada a l’esquena pensant en els pagesos de Costa d’Ivori que en sortiran beneficiats o ens estimam més seguir sense fer-los amics?

Ooooojjjj. Ara acab de veure a la tele un anunci de Nespresso amb en George Clooney i en John Malkovich. Els de Nestlé tenen pensat fer Nespresso de comerç just, també? Podran pagar un sou decent als pagesos de les plantacions de cafè després de pagar la tarifa a aquests dos actors (que no deuen ser barats)?

Basta de parlar d’aquesta gent. Mirau quin catàleg més xulo han fet els fairtraders de Washington!

Eingerüstet

Amics, avui la paraula del dia és “eingerüstet”, que vol dir “embastidats” o “andamiats”.

Així és com esteim des de fa unes quantes setmanes a ca nostra: rodejats de bastides per totes bandes. Als propietaris de l’edifici se’ls ha ocorregut que era una bona idea construir un àtic.

“No us queixeu”, ens va dir el veinat del tercer amb el seu accent de Bretanya (o era de Normandia?), “ara tenim un balconet per sortir a sopar a la fresca”.

obra1

Sempre tan optimista, aquest francès.

Vaig decidir aplicar jo també una mica d’aquest optimisme. Això:

obra 2

No és una grua a un metre de la finestra del meu menjador, sinó… la meva torre Eiffel personal.

No va funcionar. Se veu que no estic feta de pasta optimista.

Segurament tampoc ajuda que els picapedrers se posin a fer feina a les sis i mitja del matí.

Foto_2009-10-11_14_36_52-000004

Mòbil nou, funda nova

Cada vegada que he d’enfilar una agulla, me’n record de sa meva padrina, que era una dona amb una mica de mala llet en general, però no quan cosia.

Aquest cap de setmana m’he enrecordat d’ella perquè he decidit fer una funda pel meu mòbil nou, a partir d’uns calçotets vells que havia per ca nostra.

Abans:

funda 1

Després:

funda 2

A més de cosir, aquest cap de setmana hem anat a una festa d’aniversari amb pinyata inclosa, hem visitat set museus en set hores, hem conegut a una traductora que mai ha estudiat anglès i hem jugat a bàsquet.

I a vosaltres, com us ha anat el cap de setmana?

Collita

Avui he collit sa meva primera tomàtiga, de la gran collita de 2009 (total: 3 fantàstiques tomàtigues).

tomàtiga 22 set 09

Fa uns mesos vaig menjar una ensalada al meu despatx i vaig tirar les restes de la vinagreta a un petit arbre que hi tenc.

Unes setmanes després varen sortir unes plàntules espontàniament i ma mare, que va venir a visitar-me, va dir: “Això són tomatigueres. Han de mester molt de sol i molta d’aigua!”.

Yuhu!

Què bé! Havia surat tomatigueres sense proposar-m’ho!

Ara, al final de l’estiu i després d’intentar fer créixer les plantes verticalment (com que no tenc canyes, he usat palillos  xinesos,  palillos per a pintxos morunos i, finalment, he aferrat ses plantes a sa finestra amb cinta adhesiva), han sortit tres tomàtigues. M’ha agradat molt cuidar-les. Els meus pares han tengut un informe detallat dels progressos cada setmana i han donat consells molt bons.

Yuhu!

Com més vella me faig, més pagesa me torn. (Nota: trob que “pagesa” no hauria de ser un mot despectiu!)

I l’any que vé, què plantaré al meu despatx? Carabasses? (No, que sa planta se fa molt grossa i potser me sepulta s’ordinador.) Figues de moro? (Mhhh… poc pràctic.) Un ametller? (Sí, què més voldria jo.)

S’accepten suggeriments!

PS: Firmau aquí, perquè els nostres governants sàpiguen que volem que arribin a un bon acord pel medi ambient a la cimera de Copenhaguen!

Vacances

Som a Mallorca fins la setmana que vé. Posarem fotos en tornar. Algunes frases que hem dit aquests dies que serien impensables a Viena:

  1. Ja gairebé és mitjanit. Hauríem de sopar?
  2. Vaig a tancar sa finestra, que sent els bous bramar aquí davora.
  3. No, mamá, no tenc més gana. Gràcies per demanar-ho per tercera vegada.
  4. No, Biel, no vull Donettes!!!

La meva amiga artista

Moltes gràcies a tots per les felicitacions d’aniversari, que m’han fet molta, molta il·lusió.

La gran artista Sophia T. (de 5 anys) ha captat l’atmosfera de la celebració en la seva obra “Sense títol” (20×25 cm, retolador i cera sobre paper), on hi aparesc jo davant una fabulosa tarta de xocolata:

Postal_Sophia

Firma de l’artista (ella no escriu la “h” del seu nom perquè, total, no se pronuncia):

Postal_Sophia_2