Després de veure el El Món segons Montsanto, na Mercè i jo varem decidir que veuríem algun documental de l’estil cada setmana. No hem complit la promesa cada setmana, però hem fet més o manco els deures.
Jo m’havia plantejat comentar els documentals al blog, però entre la peresa i que cap m’havia acabat de convèncer no ho he fet. Avui li tocava a Con ánimo de lucro, un documental que tampoc ens ha acabat de convèncer.
El documental esta gravat de camí entre Nicaragua i Barcelona, te una durada de 30 minuts i te llicencia de Creative Commons, això vol dir que (entre altres coses) ho podeu copiar i distribuir.
httpv://www.youtube.com/watch?v=oM0XsUmZl8s
Au! Distribuit
Segons diuen a la seva web:
“Con ánimo de lucro” es un documental que habla sobre la pobreza del tercer y el primer mundo, analizando las dos sociedades desde las ONG, la televisión, la educación, los políticos y la religión, poniendo en duda la aplicación de los 8 objetivos del milenio y proponiendo una solución.
La meva opinió és que el documental vol explicar més del que és capaç, deixa idees a mitges i treu conclusions precipitades. Pareix més fruit d’una emprenyada que d’un intent racional de voler demostrar el que pretén. La part de Nicaragua és la més interessant del documental, sobretot el cas d’una ONG que no va poder fer la canalització d’aigua d’un poble per culpa del seu batle. A la resta del documental s’hi pot trobar informació de valor i amb la que estic d’acord en general, però cap el final peca d’ingenu.
Quan a la web diuen “…proponiendo una solución” és totalment cert. Després d’intentar demostrar que els polítics, les ONGs i els ajuts internacionals al desenvolupament no serveixen per res, fa la següent pregunta: Que fa que els països rics i el països pobres siguin diferents? De la comparació en treu que el que cal als països pobres és un canvi d’actitud (més responsabilitat, higiene, honradesa,…) i no més doblers.
No dubt de la bona intenció dels que han fet el documental, però la solució no és tan simple i tampoc és aquesta. Dir que els països són pobres per la seva actitud, és com dir que ho són perquè volen (o, com diria la meva padrina, perquè són “vagos y maleantes”). Oblida, entre altres moltes coses, que l'”actitud” dels països rics està basada en l’estabilitat (econòmica, laboral,…) i que aquesta estabilitat depèn de l’obtenció de recursos dels països pobres a preus “raonables” (lliures del sobrepreu que imposarien els DDHH).
Potser m’estic fent major i no veig les coses tan simples, potser un canvi d’actitud és el que cal. Però el que se ben cert és que el canvi l’hem de fer nosaltres, els rics (si tens recursos per llegir aquest blog, ets ric) i que culpar nomes als pobres del seu destí és indecent i irresponsable.
I vosaltres, que en trobau?
P.S.: Això de les solucions simples m’ha recordat una cançó protesta:
httpv://www.youtube.com/watch?v=w6b0o82wInY
