Problema de comunicació intercultural

Com cada diumenge al matí, n’Aina, en Jaume i jo anam a la piscina municipal de Florisdorf per a la classe de natació infantil.

En arribar a la recepció, n’Aina, asseguda al seu cotxet, decideix que cal anunciar al món el que acaba de fer, així que aixeca un dit, somriu d’orella a orella i diu en veu molt alta:

-Un pet!

Els dos recepcionistes la miren i, pobres austríacs ells, com que no dominen la LCPIB (llengua catalana pròpia de les Illes Balears), interpreten que en lloc de dir “Un pet” ha dit: “Grüss Gott!” (o sigui, “hola” en alemany d’Àustria). Somriuen i la feliciten efusivament per ser una nina tan educada.

Així, n’Aina ha confirmat la idea que cal compartir el que te passa pels budells. Als adults sembla que els agrada saber quan has fet un pet.

Els pares callen, somriuen discretament i avancen cap als vestuaris.

Una resposta a «Problema de comunicació intercultural»

Els comentaris estan tancats.