Cas carreters

Benvinguts a sa nostra casa nova! Fa poc més d’un any que ens varem mudar i encara tenim la sensació de novetat. Això de ser propietaris d’un immoble fa una mica de poreta. Vol dir que ja som adults!
Ens hem mudat bastant aprop d’on vivíem abans. Tan aprop, que el dia de la mudança vam llogar una furgoneta, vam fer-hi cinc o sis viatges, en tornar-la no vam omplir el dipòsit (peresa) i no ens van cobrar res per la benzina gastada.
La primera nit que vam passar a la casa nova havia capses per tot. Ni tan sols sabia on tenia el meu raspall de dents. Encara no em sentia a casa meva i me va entrar morrinya. En aquells moments van tocar l’àngelus les campanes de la mateixa’església que sentíem des del nostre pis d’abans, i aquell renou familiar me va fer sentir millor. (La resta del temps, me c#@ en aquestes campanes que toquen uns 10 minuts seguits cada diumenge al matí!)
La història és sempre molt present a Viena i, com veureu a continuació, a casa nostra també. El nostre carrer nou es diu Fuhrmannsgasse, que vol dir carrer dels carreters (de sobte m’he enrecordat del perro de San Roque que no tiene rabo). Precisament és el nostre edifici el que ha donat nom al carrer. Com diu en aquest mosaic del cantó del carrer, a Fuhrmannsgase hi havia l’alberg o fonda dels carreters.

Imagín que seria una espècie de casa del gremi on s’hi podien allotjar carreters vinguts de fora. Hi ha un edifici principal, un pati “trasero” i, al final d’aquest pati, un estable i una petita caseta, potser un garatge, del qual en son propietaris un parell de mallorquins actualment.
El carrer és bastant avorrit. Hi ha, sobretot, cases antigues com aquesta.

Aquesta porta és d’un garatge. Queda demostrat que a Viena tot és molt senyorial.

Tenim un restaurant austríac just devora que encara no hem provat.

Hi ha art urbà (com ha fet un pipí aquest moix?)

També hi ha la comissaria de policia. L’arquitecte d’aquest edifici va pensar que la seva obra no estava completa sense un parell de pals grocs penjat de la façana… eh… és art, no intenteu entendre-ho.

Si feim cas de la creença popular, aquest edifici nou envoltat d’edificis antics és el lloc on va caure una bomba durant la Segona Guerra Mundial.

Hi ha una antiga tenda de fusta, carbó i coc (en castellà, “coque”. Si has pensat inmediatament en Coque Malla, vol dir que tu i jo som de la mateixa generació!)

També tenim la tenda de roba i complements de na Suzi Wong, que opina que mesclar pompons amb” topos” és bona idea. Algú me pot dir com se diu “topo” o “lunar” en català?

I, finalment, amigues i amics, tenim l’associació vienesa d’esgrima, que fa una mica de grima per això: http://internacional.elpais.com/internacional/2012/01/28/actualidad/1327717458_815522.html

 

Fins aviat!