A qui pugui interessar

Ja fa temps que volia escriure aquestes línies, avui crec que he trobat les forces.

Varem començar aquest blog com una manera de mantenir el contacte amb la gent que varem deixar enfora. Poc a poc les xarxes socials han anat prenent més importància i hem apres a mantenir a contacte d’una altre manera.  Si ara mir enrere veig que una part de la nostra vida escrita  està perduda: al Facebook és molt fàcil conversar amb la gent, però quan vols recuperar les converses de fa temps la cosa és mes complicada.

Ara fa poc més d’un mes, vaig perdre a la meva padrina. Encara que la padrina tenia 96 anys, va ser un cop dur: quan el seu home va morir vaig passar tots els estius amb ella i, després de la mort de la meva mare, ens varem fer companyia fins que na Mercè i jo varem sortir de Mallorca.

Això me va fer pensar molt: una de les coses que més enyoraré d’ella, a més de que ens discutíem per qualsevol cosa ;), és tot el que contava del seu passat. Cada cop que parlava de quan feia feina de criada o de com va viure la guerra era com conèixer una part del que soc.  Era molt millor que qualsevol llibre d’història. Quan ella ho contava feia real tot el que els llibres nomes poden contar amb paraules.

No puc evitar pensar amb totes les preguntes que ja no li podré fer. De la mateixa manera que va passar amb ma mare, no nomes he perdut algú a qui estimava molt, he perdut també l’oportunitat de consultar la meva història.

A finals de febrer arribarà a les nostres vides algú que potser es farà preguntes sobre nosaltres en ser gran, esper que aquest blog li serveixi per veure que potser no li calia saber segons quines coses dels seus pares ;).