Eixugar i aplegar la roba, comprar quelitas, tirar els fems, prendre el darrer cafè, fer el darrer dinar, jugar la darrera partida de truc (o Catan, o Risk), acomiadar-me dels meus sogres, del meus germans, de la meva fillola, del meu pare, dels meus amics, tancar la maleta, arraconar l’estora de l’entrada i tancar la porta.
Torn a casa, me’n vaig de casa.
Snif… ara m’has emocionat (i no és conya).
El que no ens dius és què has fet en arribar a cases! 😉
Ui, ara he reparat de que tens microposts! (encara que no tan micros, ja que no t’hi cabrien a twitter).
Bé, ens veim a ca teva (ja veurem a quina).
Sabeu una cosa??? Avui han sortit les convocatòries per a mestres interins a Àustria i Suïssa!!!! Iuhuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!
Aaah, cómo te entiendo, Jaume…
Precisamente ayer le decía a Belén: “estoy hecho polvo, cansado; me quiero ir a mi casa”. Ella me miraba y me decía: “cómo que a tu casa, cuál es tu casas”. Y yo contestaba: “eso es lo que yo me pregunto también”.
Por cierto, nos mudamos el sábado. Mismo barrio, distinta casa. Abrazos.