El 12è dia de Nadal

El meu cònjuge i jo duim molt de temps junts, però de vegades encara aconsegueix sorprendre’m (jo, en canvi, soc bastant predictible per a ell; a que ja tots sabeu què faig jo, quan tenc soneta?).

Per exemple, l’altre dia, mentre jo repartia les postres a un dinar familiar paellero-festiu, el vaig veure ficar un dit, d’estrangis, al meu bocí de tarta.

Ostres, vaig pensar, sí que li agrada la crema pastelera.

Però tot d’una vaig recordar que era el dia de Reis, i que la tarta era un roscón d’aquests*, i que el que estava fent era amagar una figureta (o el Rei, que porta bona sort, o la mongeta, que en porta de dolenta), que li havia tocat a ell de manera total i absolutament aleatòria. O és que ara direu que mon pare, que va tallar el roscón, va fer trampes? Eh? Eh? Pfff.

Vaig decidir seguir-li el joc: “Oooh, m’ha tocat alguna cosa… és el Rei…, qué bé!” (na Mercè somriu de la manera més sincera que pot, se posa la corona de cartró durant un nanosegon i després li passa a sa mare, que està encantada de dur-la.

Dues mossegades més tard, veig una cosa embolicada en cel·lofan dins la meva part de roscón i comprov que també m’ha tocat a mi la mongeta!

Uuuu.

Això no pot ser res bo.

Hem jugat amb la fortuna.

Se suposa que jo havia de tenir mala sort el 2010, però de manera artificial hem fet que me toqui el símbol de la bona sort. Què vol dir això? Que una cosa cancel·larà l’altra i tendré un any ni bo ni dolent? Que tendré un any encara més dolent del normal, per no haver respectat les regles del roscón? Que hi haurà algú de la meva família que se veurà privat de la bona sort que li hauria correspost?

Ja us anirem informant.

Feliç 2010!

*Sí, sí, és tradició importada de fora, com el Halloween… esplaiau-vos als comentaris.

3 respostes a «El 12è dia de Nadal»

  1. Bé, a Catalunya es rei vol dir que te coronen rei per un dia. I si te toca sa fava (aquí és una fava i no una mongeta) només vol dir que ets tu qui ha de pagar es tortell. De bona o mala sort, res de res.

  2. Hola!

    Exacte, corroboro el que diu la Cati: a Catalunya si et toca la fava has de pagar el tortell, però res de mala sort, o sigui que! hehe… Aquest any a mi em va tocar ser la reina! Aviam si s’acompleix! I tu no pateixis, que tens el teu Schutzengel, que és el Jaume, que anul·larà qualsevol possible mala sort que vulgui dir la mongeta :-)!

    Per cert, no sabia que aquesta tradició fos importada dels EUA. Primera notícia! Jo em pensava que era ben nostrada!

Els comentaris estan tancats.