Mercè

Eingerüstet

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge, 11 de octubre de 2009 a les 15:21 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Amics, avui la paraula del dia és “eingerüstet”, que vol dir “embastidats” o “andamiats”.

Així és com esteim des de fa unes quantes setmanes a ca nostra: rodejats de bastides per totes bandes. Als propietaris de l’edifici se’ls ha ocorregut que era una bona idea construir un àtic.

“No us queixeu”, ens va dir el veinat del tercer amb el seu accent de Bretanya (o era de Normandia?), “ara tenim un balconet per sortir a sopar a la fresca”.

obra1

Sempre tan optimista, aquest francès.

Vaig decidir aplicar jo també una mica d’aquest optimisme. Això:

obra 2

No és una grua a un metre de la finestra del meu menjador, sinó… la meva torre Eiffel personal.

No va funcionar. Se veu que no estic feta de pasta optimista.

Segurament tampoc ajuda que els picapedrers se posin a fer feina a les sis i mitja del matí.

Foto_2009-10-11_14_36_52-000004

  • Twitter
  • Facebook
  • Google Buzz
  • Meneame
  • Share/Bookmark
Pots deixar un comentari, o trackback des del teu web.

4 comentaris per “Eingerüstet”

  1. A “Segurament tampoc ajuda que els picapedrers se posin a fer feina a les sis i mitja del matí…” s’ha de afegir “…fins i tot el dissabte”. Vull dormir!!!

    Jaume el
  2. Ui, tot això, amb una certa distància però que emprenya igual, em recorda a la gent que surt a les 6 i mitja de la discoteca del costat de ca nostra, aquella encantadora gent que es posa de copes fins el cul, surt al carrer i es baralla, pugen a les motos i estan tres hores a partir, però amb el motor engegat, provant fins a quin punt poden donar gas d’aturats sense que se’ls fongui la roda del darrere…

    Ai, no em volia comparar, no era això. Però és que he recordat els meravellosos despertars dels dissabtes i diumenges al matí i m’ha sortit tot de cop, així. Perdonau. ;)

    Maria el
  3. Uy, no, que me disculpe el vecino optimista, es UNA LATA tener obras en la casa. Los compadezco, ánimo. ¿Cuánto tiempo más será?

    Marcela el
  4. Uf, ànims! Com a mínim esperem que no triguin les obres tant com triguen aquí (intento ser optimista, com el vostre amic francès ;-) ).

    Raquel el

Deixa el teu comentari