Som a Mallorca fins la setmana que vé. Posarem fotos en tornar. Algunes frases que hem dit aquests dies que serien impensables a Viena:

1. Ja gairebé és mitjanit. Hauríem de sopar?
2. Vaig a tancar sa finestra, que sent els bous bramar aquí davora.
3. No, mamá, no tenc més gana. Gràcies per demanar-ho per tercera vegada.
4. No, Biel, no vull Donettes!!!

De vegades anam a bars d’ambient i ens trobam això:

La diferència fonamental entre el diumenge i els altres dies de la setmana és que no me sent culpable per aixecar-me a una hora repugnantment indecent. Una vegada despullat del sentiment de culpabilitat, gaudesc la peresa matinal: M’aixec del llit tan a poc a poc com puc, me prepar el cafè amb llet sense presses  i m’assec davant el televisor.

Procur allargar cada cosa que faig seguint el ritme d’un gong que sona des de la part més llunyana de la meva imaginació. Goooonggggg… prenc un glopet de cafè amb llet, gooooonggggg… canví de canal, gooooongggggg… faig un badall olímpic, goooooonnggg… assaboresc el contrast, dolç i amarg, d’un cafè amb llet massa ensucrat, goooonggggg… me grat la barba de dos tres quatre dies, goooongggggg… torn a canviar de canal i… finalment, me desperten:

Ja ho sabeu: Si voleu una recopilació de cançons tradicionals austríaques cantades pel difunt líder d’ultradreta Jörg Haider, no perdeu aquesta oportunitat. Si, com a jo, no us agrada la gent que pensa que no teniu dret a viure al “seu” país, sempre podeu mirar aquest vídeo quan el cafè no us acabi de despertar un diumenge de matí.