A veure, fa dos dies que ni en Jaume ni jo ens podem llevar una cançó del cap: Apple tree, de n’Erykah Badu.  De fet, avui m’he despert i ha passat una cosa poc freqüent:  en Jaume també s’ha despert al mateix temps.  Però encara ha passat una cosa menys freqüent encara:  en Jaume ha dit exactament el que jo estava pensant: “du iii, du iii, du iiiiii”. AAAAAAG! No me puc llevar el “du iii” d’aquesta cançó del cap!

Com que el meu mal no té remei, i som molt dolenta, només me consola saber que us puc contagiar a tots i ficar-vos també el “du iii” dins el cap (mu ha ha ha ha!): http://www.youtube.com/watch?v=HzhyG_1rmCE (ignorau a la nina que balla a sa cuina: és l’únic vídeo amb so decent que he trobat de la cançó).

Ara que ja teniu banda sonora per a la resta del meu post, seguiu llegint, plis.

Fa unes setmanes varen rodar una peli d’època molt a prop de casa. L’escena en qüestió consistia en uns carruatges que passaven pel carrer i, a dins un d’ells, havia un home vestit de militar, amb cara de preocupació.

Jo crec que era un príncep.

Jo crec que era aquest príncep.

Jo crec que, més que preocupat, el príncep estava taciturn.

Per això he batiat la película com “El príncep taciturn”. Estau atents a l’estrena!

Van haver de repetir l’escena bastants vegades i, com que els cavalls no tenen marxa enrere, el que feien era donar la volta a la illeta una i una altra vegada: Lenaugasse – Loidolgasse – Schmidplatz – Tulpengasse i tornam a começar. L’escena se rodava només a Lenaugasse, o sigui que supòs que en sortir del plànol, l’actor que feia de príncep sortia del seu personatge fins a tornar a entrar al carrer on l’esperaven les càmeres, una i una altra vegada. M’imagin que va anar així:

Lenaugasse (amb càmeres): Actua amb taciturnitat.

Loidolgasse (sense càmeres): Agafa el mòbil i crida al seu col·lega: “Què passa, tron? Feim unes birres avui vespre o què?”

Schmidplatz: “Scolta Pakitu, que avui vespre anam a fer unes birres a Schwedenplatz amb en Jonathan, vale?”

Tulpengasse: Penja el telèfon i se prepara per tornar a la taciturnitat.

Lenaugasse: Actua amb taciturnitat.

Loidolgasse: Torna a començar.

Me l’imagin un poc com en Bono de Muchachada Nui: estrella de rock – comprometido – rock – compromiso.

El bareto “Centimeter”:

Es va convertir en una tenda de fruita i verdura:

Els contenidors van desaparèixer:

I es van camuflar els pilons que eren massa moderns:

Ses portes de garatges i cases:

Se van cobrir amb unes altres més antigues i sense grafitis:

I fins i tots van tapar els noms del carrers i van llevar les senyals de tràfic.

En acabar, les extres se feien fotos per recordar aquest dia:

Du iii!