S’ha de tenir una molt bona raó per aixecar-se a les 7.30 del matí en dissabte!

Al nostre amic Pepe, que se va aixecar a aquesta hora indecent per acompanyar dues de les seves filles a l’entrenament de futbol, el dia el va recompensar amb arbres florits, un cel net i uns carrers buits (això darrer, cosa difícil a Nova York):

Què be que tenim en Pepe a l’altra banda de l’oceà i ens pot enviar aquestes fotos tan guapes!

Què malament que tenim en Pepe a l’altra banda de l’oceà i no podem anar a fer un cafè plegats!

És la nostra quarta primavera a Viena i ja ens coneixem els símptomes:

Surten flors pertot:

Ens reunim amb els amics per gaudir d’un berenar asolellat dins un restaurant-hivernacle:

Es fa la marató de Viena:

La regió d’Estíria  cel·lebra una festa amb cervesa, brezel, bandes de música i Lederhosen:

Venen periodistes espanyoles (potser de Españoles en el mundo?). Això no té res a veure amb al primavera, però com que he fet la foto avui, la pos:

Arriben els escura-xemeneies a fer la neteja anual. Venen entre les 7 i le 9.30 del matí, o sigui que hem d’estar desperts i presentables a primera hora del matí per obrir-los la porta. No es descarta dormir vestits aquest dia, per tal de botar del llit just quan toquin al timbre:

La gent gaudeix dels parcs (amb aquesta foto he romput la meva promesa de no fotografiar-me els peus; ha estat sense voler):

I, en general, tothom està content.

A la fi la bolla brillant del cel ha fet la seva aparició! Com enyorava que l’energia alliberada per les reaccions termonuclears que converteixen l’hidrogen en heli me pegàs a la cara!

El bon temps va arribar dimarts, després d’un diumenge penós i d’un dilluns amb massa cara de dilluns. Dissabte, però, ja havíem tengut un avís de que el bon temps estava arribant. Com avui, la bolla brillant del cel fusionava hidrogen que feia goig i nosaltres, que per algunes coses ja som mig vienesos, vam fer el que es fa a Viena quan fa sol: gaudir-ho!

Ens varem trobar els carrers i el parcs plens. Els carrers de turistes amb massa roba d’abric i els parcs d’austríacs tirats a la gespa en camisetes d’estiu (o sense camiseta).  Vam sortir amb la intenció de fer un passeig curt, però el Sol ens va convidar a no tornar a casa i vam passar a fora gairebé tot lo dia.

La ciutat pareixia voler viure tot el que li havien negat a l’hivern. Vam passejar pels mercats de pasqua, vam gaudir dels colors de l’actuació d’un grup de carnaval colombià que ballava davant el Rathause, vam manifestar-nos una estona per que el rics, i no les nostres impostos, paguin la crisis que ells mateixos han causat i, per descomptat, vam fer fotos!

Gent tirada a la gespa

Mercat de pasqua, aquí venien un ou!

Maleit regim!

Conill al mercat. No se quina relació hi ha entre el conills, els ous i la pasqua…

Carnaval de Barranquilla, nananananana, Carnaval de Barranquilla…

A alguns els hi vendria molt bé fer-ne cas!

(Els rics han de pagar)

Esper que es refeixi a la crisi i no a la camioneta

A veure si el G-20 també veu la llum!