« Verlaufen auf der Donauinsel
Top ten d’aquest cap de setmana »
Mercè

¿Le has puesto los guantes a todos tus amigos?

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dilluns, 16 de febrer de 2009 a les 19:38 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

“¿Le has puesto los guantes a todos tus amigos?” vaig demanar a en Jaume quan va venir a dormir fa dues nits.

Abans d’acabar la frasse, varen passar dues coses: me vaig despertar i me vaig adonar que havia xerrat dormida. Per això me vaig disculpar: “Perdona, me he equivocado” , vaig dir a en Jaume, que va somriure i se’n va anar a dormir en silenci.

No comenceu a conjecturar el motiu pel qual vaig xerrar en castellà: us record que som forastera per ambdós costats.

Això no explica, però, la raó per la qual en Jaume va xerrar en castellà mentre dormia, fa uns quants mesos. No només va xerrar, sinó que va fer els gestos que acompanyaven la seva història. Això és el que va passar:

Jaume (adormit de costat i amb entonació de contacontes): Y por eso hay un pie gigante que va por tooooodo el mundo haciendo ¡PUM, PUM, PUM!

Mercè (desperta de sobte i sorpresa perquè el seu home, normalment pacífic i apacible, està aixecant el braç i pegant cops amb la ma plana a l’edredó repetides vegades): Eeeeh, vale, vale, ya está, ya no hace más “PUM”, ¿de acuerdo?

Jaume: [silenci... silenci... petit ronc]

Mercè: [suspir d'alivi]

Tenc curiositat: ¿quines coses heu dit o fet mentre dormíeu? Contau-nos ho als comentaris!

  • Twitter
  • Facebook
  • Google Buzz
  • Meneame
  • Share/Bookmark
Pots deixar un comentari, o trackback des del teu web.

9 comentaris per “¿Le has puesto los guantes a todos tus amigos?”

  1. Ara no record res que jo hagi dit (bé, que qualcú m’hagi sentit dir).
    Però sempre m’ha intrigat una cosa que vaig fer quan era petit (12 anys aprox.). Me vaig aixecar en mig del vespre, vaig obrir sa porta de ca nostra i me vaig quedar davant de l’ascensor.
    Va sortir mun pare, i em demanà què feia. I jo tot convençut: vaig al riu!

    A l’endemà m’ho contaren… i jo m’ho crec només per que els pares no diuen mai mentides… però no ho recordava pas!

    Biel el 16-2-2009 a les 20:39

  2. SOmiava que estavem a ca meva, és veu que no ho passava molt bé, el que si recordo era un ganivet damunt la taula del menjador i un parell d’amics. Jo vaig començar a cridar El cuchillo!!! El Cuchillo!!! (En castellà perquè a l’escola tots els més amics eren castellano parlants).
    El meu germà Bernat amb qui compartia habitació flipava. Però bé, crec que no he tornat a cridar en somnis.

    Tolita el 17-2-2009 a les 12:50

  3. Jo als vespres em dedico a rompre llençols, jejeje.
    Fa cosa d’un mes em vaig despertar plorant, tenia tota la cara plena de llàgrimes…

    macu el 18-2-2009 a les 14:18

  4. Biel, tanta sort que ton pare te va agafar a temps. Si no, potser ara encara estaries cercant es riu :) .
    Tolita, quina angoixa. Esper que ara somiïs coses més agradables. Alguna vegada vares somiar en italià quan vivies a Roma?
    Macu, alguna vegada he somiat que moria algú estimat i, en despertar, si bé sabia que allò no era veritat, el sentiment de tristor sí que era ben cert. Potser m’he posat un poc dramàtica i en realitat somiaves que pelaves una ceba??

    Mercè el 19-2-2009 a les 21:57

  5. Molt interesant això del xerrar en somnis i els idiomes!!! Aparentment una de les poques coses que sóc conscient d’haver dit en somnis ha estat : I want to buy blue curtains (o alguna cosa així), quan feia poc que vivia a Anglaterra. Em va sorprendre descubrir que somniava en anglès, quan encara ho passava fatal per xerrar-lo desperta!!!

    Marga el 20-2-2009 a les 16:28

  6. Juaaaa, jua, jua, juaaaaaaa…

    Je, je, je, je…

    Juis, juis, juis, juis, juisss…

    Ja, ja, jaaaaaaaaaa!!!!!!!!

    Ai! Sa frase de na Mercè m’ha fet mooolta de gràcia.

    Però lo d’en Jaume és insuperable. Bé, és en Jaume.

    Nota: Me sap greu que, per una vegada que escric un comentari, sigui per enriure-m’en de voltros… Però no ho he pogut evitar. :)

    Cati el 27-2-2009 a les 23:33

  7. Marga, record que el dia abans que te n’anassis a viure a Anglaterra ens vares contar que havies somiat que te queien totes ses dents. Jo vaig dir que aqueix somni volia dir que estaves preocupada per no poder comunicar-te bé, i s’al·lot que llavors era sa teva parella se va mig ofendre: “na Marga no té problemes de comunicació!”, va dir.
    Cati, estic contenta que t’haguem fet riure :P
    Avui El País publica un article sobre els somnis: http://www.elpais.com/articulo/portada/Sacar/partido/Suenos/elpepusoceps/20090301elpepspor_5/Tes

    Merce el 1-3-2009 a les 13:23

  8. Muy buenos los dos cuentos, tanto el de los guantes como el del pie gigante :-)

    Marcela el 1-3-2009 a les 16:37

  9. No acabaria mai. Els qui han pogut compartir l’experiència de dormir amb mi, vos poden contar moltíssimes històries.
    1- Dormia a un matalàs enterra, la meva amiga al llit, vaig pegar un bot i vaig caure damunt ella, pegant-li un ensurt dels que fan història…
    2- “Somiaràs una aranya taronja”. Efectivament, i em vaig despertar aferrada a la paret pegant crits com una boja.
    3- Vaig a abocar-me suc, s’escampa per l’habitació del meu company de pis, vaig a la cuina a agafar un paper… i em despert enmig de la casa amb el paper a la mà.
    4- Recentment a Viena, les meves companyes arriben més tard, em pos a xerrar dient que no facin tant de renou i m’aixec del llit. Evidentment, jo no record absolutament res.
    5- “He dit que no”, “per aquí no”, “¿lo ves?, ya te lo decía”, “fmshgañldnfiuyqbelf”… són frases recurrents en els meus somnis que no record. Els que sí record són gairebé tots de por o de passar pena. Buf, quines nits més cansades.

    Maria el 10-3-2009 a les 23:41

Deixa el teu comentari