“¿Le has puesto los guantes a todos tus amigos?” vaig demanar a en Jaume quan va venir a dormir fa dues nits.

Abans d’acabar la frasse, varen passar dues coses: me vaig despertar i me vaig adonar que havia xerrat dormida. Per això me vaig disculpar: “Perdona, me he equivocado” , vaig dir a en Jaume, que va somriure i se’n va anar a dormir en silenci.

No comenceu a conjecturar el motiu pel qual vaig xerrar en castellà: us record que som forastera per ambdós costats.

Això no explica, però, la raó per la qual en Jaume va xerrar en castellà mentre dormia, fa uns quants mesos. No només va xerrar, sinó que va fer els gestos que acompanyaven la seva història. Això és el que va passar:

Jaume (adormit de costat i amb entonació de contacontes): Y por eso hay un pie gigante que va por tooooodo el mundo haciendo ¡PUM, PUM, PUM!

Mercè (desperta de sobte i sorpresa perquè el seu home, normalment pacífic i apacible, està aixecant el braç i pegant cops amb la ma plana a l’edredó repetides vegades): Eeeeh, vale, vale, ya está, ya no hace más “PUM”, ¿de acuerdo?

Jaume: [silenci... silenci... petit ronc]

Mercè: [suspir d'alivi]

Tenc curiositat: ¿quines coses heu dit o fet mentre dormíeu? Contau-nos ho als comentaris!