Verlaufen auf der Donauinsel
Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres, 11 de febrer de 2009 a les 23:16 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,Aquest darrer any m’he acostumat a tornar a peu a ca nostra cada vegada que he de tornar de les Nacions Unides. Com que les meves classes d’alemany es fan allà , hi vaig molt sovint i, de tant en tant, entr a botigues noves a fer una ullada o me perd intentant trobar rutes alternatives.
Sol caminar una hora i mitja llarga i he de confessar que alguns trams del camà són realment avorrits. No m’importa, però, perquè duc torta el meu reproductor d’à udio ple de podcasts dels que et provoquen somriures misteriosos que fan que els altres vianants et mirin com si fossis boig.
Avui la ruta que he seguit ha sigut molt diferent de la que faig normalment. La vaig descobrir la setmana passada i, com que avui tenia ganes de contar coses, hi anat amb la cà mera preparada.

Avui no he vist botigues i el final del camà estava a poc més de 10 minuts de l’inici. Ara bé, he estat una hora i tres quarts per arribar-hi.

La setmana passada em vaig sentir casi tan perdut com el primers dies a Viena. La ruta, ara ja ho se, va d’una de les illes del Danubi a una altra. El camà no és gens eficient, però no t’hi trobes cotxes, semà fors, ni gent que s’et creuï.

Avui era un d’aquells dies dels que te planteges córrer a comprar un llum contra la depressió hivernal dels que venen per aquà a les tendes. L’experiència de caminar entre els arbres, amb el riu envoltant-te, però, és més efectiva que qualsevol llum artificial.

Vaig llegir a Und komisch spricht das Murmeltier… que trobar-se de cara amb animals a la natura ens fa sentir més alegres. Sembla que aquà ho saben prou bé i a la illa del Danubi fan trampes i els hi deixen menjar.

Ja fris de tornar a perdre’m.


















![Usa Mozilla-Firefox [Get Firefox]](http://www.aventurers.cat/blog/wp-content/themes/ubahn/images/afegitons/firefox.gif)


Ostres,
Quins plaers de viatgets que et pegues, Jaume.
Raquel el 13-2-2009 a les 18:32Doncs jo que sóc una experta en perdre’m, estaré encantada de perdre’m per aquests paratges
Schönes Wochenende!
Me ha encantado. Hace tiempo que quiero hacer una cosa asà (un comentario-reportaje) con ciertos rincones de Prospect Park que me encantan y que casi nadie visita.
Pepe el 13-2-2009 a les 21:06Raquel, la veritat és que passejar a soles és una de les coses que gaudesc més darrerament. Ho feia molt quan era més jove, ca meva era a les afores del poble i sempre podia fer un bon tros tot sol (cap dels meus amics vivia tan lluny). Ara m’hi estic retrobant i la veritat és que això de perdrem m’ajuda a trobar-me
Ara bé, vaig passar mooooooooooolt de fred :S
Pepe, ya sabes, te montas un blog, que seguro que tienes muchas cosas interesantes que contar. Tengo un par de fotos de patos que quedarÃan geniales en la cabecera
Sino veremos cuando nos podemos pasamos por allà y nos los enseñas.
Jaume el 14-2-2009 a les 2:09Pepe, me autocorrijo, mi mujer me acaba de informar, con dos años de retraso, como que tienes un blog. O tenias, porque blogger dice que ya no esta
(En el cache de google aun aparece
)
Jaume el 14-2-2009 a les 18:58