avatar

He caminat per damunt l’aigua (congelada)

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dissabte, 17 de gener de 2009 a les 22:50 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Aquesta setmana ha estat el més semblant a l’horrible hivern de 2006 que varem sofrir en arribar a Àustria fa gairebé tres anys.

Però aquesta vegada, ens hem pres bastant millor les temperatures sota zero, la neu gelada als carrers i el dies grisos. Per exemple, si m’heu vengut a visitar a la meva oficina, sabreu que des de la finestra es veu un llac on els vienesos van a nedar i fer picnics en l’estiu (nom Kaiserwasser). Idò dimecres després de dinar, en Jaume, na Cheryl i jo vam anar a fer una passejada pel llac. No per la vorera del llac, sinó per damunt el llac, que estava ben congelat. Afortunadament, damunt el gel hi havia una capa de neu en pols d’uns tres o quatre centímetres, i per això vam poder caminar ben tranquils sense llenegar. La propera vegada que hi vagi, procuraré dur la càmera i mostrar-vos qualque foto. Aquestes són les tres coses que me van agradar més d’aquest passeig:

1) Fer una cosa que no havia fet mai en la meva vida: caminar per un llac congelat.

2) Veure bombolles d’aire atrapades davall el gel, que tenia un gruix d’uns cinc centímetres, com a mínim.

3) Arribar al centre del llac, mirar al voltant i veure’m rodejada de blancor, amb la vorera ben lluny.

Feliç dia de Sant Antoni!

Pots deixar un comentari, o trackback des del teu web.

4 comentaris per “He caminat per damunt l’aigua (congelada)”

  1. avatar

    Hola, Mercè,
    Una forma molt maca de combatre el fred. Deu haver sigut un moment molt màgic… un altre motiu més per anar-me’n cap allà… M’apunto l’experiència per poder dur-la a terme jo algun dia.
    Gràcies per compartir-la.

    Raquel el
  2. avatar

    ¿Y no hay fotos del milagro?

    Pepe el
  3. avatar

    No hay fotos de ese día, pero espero publicar pronto fotos de una excursión que hice un domingo nevado y soleado :)

    Merce el
  4. avatar

    Oooooh reina quina enveja.
    Huré de venir a s’hivern (segur que me pos més xunga que sa darrera vegada que vaig venir, però deu ser genial passejar per damunt un llac).

    Tolita el

Deixa el teu comentari