Aquesta setmana ha estat el més semblant a l’horrible hivern de 2006 que varem sofrir en arribar a Àustria fa gairebé tres anys.

Però aquesta vegada, ens hem pres bastant millor les temperatures sota zero, la neu gelada als carrers i el dies grisos. Per exemple, si m’heu vengut a visitar a la meva oficina, sabreu que des de la finestra es veu un llac on els vienesos van a nedar i fer picnics en l’estiu (nom Kaiserwasser). Idò dimecres després de dinar, en Jaume, na Cheryl i jo vam anar a fer una passejada pel llac. No per la vorera del llac, sinó per damunt el llac, que estava ben congelat. Afortunadament, damunt el gel hi havia una capa de neu en pols d’uns tres o quatre centímetres, i per això vam poder caminar ben tranquils sense llenegar. La propera vegada que hi vagi, procuraré dur la càmera i mostrar-vos qualque foto. Aquestes són les tres coses que me van agradar més d’aquest passeig:

1) Fer una cosa que no havia fet mai en la meva vida: caminar per un llac congelat.

2) Veure bombolles d’aire atrapades davall el gel, que tenia un gruix d’uns cinc centímetres, com a mínim.

3) Arribar al centre del llac, mirar al voltant i veure’m rodejada de blancor, amb la vorera ben lluny.

Feliç dia de Sant Antoni!