« El que ens quedava de l’Illa Nord
Ha arribat el matí a la vila del pingüi »
Jaume

Els mallorquins que cantaven als dofins

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dijous, 27 de novembre de 2008 a les 10:58 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Uf,  aquesta vegada ha costat trobar una connexió decent, però aquí ens teniu de nou!! :)

A veure… on ens havíem quedat? Ah sí, fa quatre dies que som a l’Illa Sud de Nova Zelanda.

El primer dia, dilluns, ens va ploure. Per això varem passar de la ruta paisatgística i varem anar a cobert. Varem passar per Nelson -una ciutat molt modernilla- on -curiosament- es troba la joieria on es va fer l’anell els anells “Únics” de LOTR. El dia no va donar per a més, així que varem anar a dormir prest.

Dimarts va tocar veure llacs. No te queda molta més opció quan per arribar al teu destí has de creuar una zona que es diu Nelson Lakes. Més tard varem tenir sessió d’aigües termals. De la segona cosa no tenim fotos perquè no volíem banyar sa càmera :P .

Ahir, dimecres, varem anar a Kaikoura, un poble costaner que s’ha fet famós com a destí turístic per la seva biodiversitat. Per exemple, ahir horabaixa varem veure foques de molt aprop. Però molt, molt!!!

I avui al matí… hem nedat amb dofins!!!!!!!!!

Ens han explicat que, per a què els dofins s’interessassin per nosaltres, havíem de cantar. Al principi he fet renous sense sentit sense gaire èxit. He pensat que a jo tampoc m’interessaria algú fent renous aguts i vestit amb una roba que ressaltés el seu greix corporal i he decidit canviar d’estratègia: Ses Spice Girls han funcionat millor (potser els dofins no són tan intel·ligents); gràcies a Déu, tenen bon gust i en Manolo Escobar gairebé els ha fet desaparèixer; finalment, sa marxa imperial (Star Wars) combinada amb sa cançó d’Indiana Jones, ha tengut un èxit sense precedents: fins a 4 vegades un dofí m’ha envoltat per veure qui podia ser tan friki! :)

Na Mercè també n’ha vist de molt a prop, ella ha tengut la sort que se li acostassin dofins petits. Suposam que ses mamàs dofins nomes els deixen jugar amb els humans de la seva mida ;) .

El següent diàleg il·lustra la teoria que hem deduït per explicar perquè na Mercè ha vist dofins bebés i en Jaume no:

Dofí petit: Mama, ¿me dejas ir a ver a los humanos un rato?

Dofí mare: Bueeno, pero sólo a uno pequeñito, ¿vale?

Com que hem quedat que a dins l’aigua no podem fer fotos, només tenim la foto d’abans…

i de després.

P.S.: Per als qui enyoràveu el ànecs, aquí en teniu un que, com nosaltres, fa vacances.

  • Twitter
  • Facebook
  • Google Buzz
  • Meneame
  • Share/Bookmark
Pots deixar un comentari, o trackback des del teu web.

5 comentaris per “Els mallorquins que cantaven als dofins”

  1. I jo me deman… com és que els dofins de nova zelanda xerren en castellà?

    I crec que tenc la resposta… quan érem petits, quasi tots els dibuixos animats estaven en castellà (bé, com ara :D )

    En tornar haurem de fer una sessió de fotografies ;)

    Biel el 27-11-2008 a les 20:24

  2. Jo també anava a preguntar-te el mateix que en Biel. Qui sap si la resposta és aquesta, ha, ha… o és que els dofins van de blau, com els policies, a qui sempre, per costums ancestrals, ens dirigim en castellà. Per cert, quina foto més maca, la dels dofins! Increïble… Quina enveja.
    Me n’alegro que ho estigueu passant tan bé. En aquestes alçades és com si ja us conegués.
    Jaume, continua practicant per a O.T. hahahaha… El públic dels dofins és una prova molt dura, pel que veig; que exigents que són ;-)

    Raquel el 28-11-2008 a les 15:16

  3. AINNNSSSS QUE SOU DE MONOS. Ànecs inclosos jejeje
    Ja veig que feis coses que encara cap de noltros a fet, però que esperavem, sou a Nova Zelanda!!
    DIsfrutau del viatge, aquí vos esperarem amb vent i neu, i clar una tassa de xocolata calenteta.

    Tolita el 28-11-2008 a les 18:09

  4. El dofins parlen en castellà perquè tenen la veu den Faemino y Cansado. Si tenguessin la veu de El Tricicle quedaria més estrany, no?

    Jaume el 30-11-2008 a les 12:17

  5. Chicos, qué viaje, qué maravilla. Me alegro de que lo hayáis disfrutado tanto y espero que no se os haga dura la vuelta a la realidad.

    Espero también que los que estáis en Mallorca (aunque no os conozco) no estéis inundados.

    Y gracias mil por acordaros del pato éste que sigue sorteando montones de nieve y bolsas de basura en la ciudad que más miente (porque sí duerme como un lirón y cada vez tiene menos glamour de ése).

    Abrazos.

    Pepe el 18-12-2008 a les 5:21

Deixa el teu comentari