Primavera, hemisferi sud, GMT +13 h, condució per l’esquerra i canvi de marxes automàtic… però l’aigua del water gira cap el mateix costat.

Aquest és un resum com qualsevol altre del que us podeu trobar a Nova Zelanda. Però no crec que li faci justícia. De totes maneres, només duim dos dies aquí i no crec que puguem contar-vos moltes més coses.

Ahir varem veure Auckland. Va ser una visita ràpida i amb el jet lag que ens empenyia.

Allà na Mercè i jo varem començar a escriure un diari per no perdre el fil del que ja hem fet. Com que no tendrem internet a mà tots el dies, creim que serà la millor manera de poder-vos fer un bon resum de tot el nostre viatge en arribar a Viena.

Això no vol dir que no anem escrivint al blog de tant en quant, però arribam a l’hotel tan tard que les nostres neurones no donen per explicar-ho tot així com voldríem.

Avui hem voltat per la península de Coromandel, on hem vist boscos de falgueres i moltes platges banyades per l’oceà Pacífic.

Al final del dia ens hem aturat a Hot Water Beach, una platja a sota de la qual hi ha una roca calenta (170 graus) que encalenteix l’aigua. Normalment la gent lloga una pala i fa un clot perquè s’ompli d’aigua i quan s’encalenteix s’hi afiquen dintre. Nosaltres, que hem fet tard per llogar una pala, ens hem conformat ficant el peus a un clot abandonat.