Fora de servei

Avui horabaixa, com cada diumenge, tocava anar a la piscina. Hem practicat la natació amb obstacles, perquè amb aquest dia de juliol tan asolellat, la piscina estava pleníssima de gent que se’ns creuava a la nostra trajectòria.

De tornada cap a casa, al metro (en Jaume capficat al seu llibre, jo dormitant), ha entrat un senyor d’uns 40 anys, eixut, amb una maleta, una motxilla i una cara… com ho diria? Semblava que els músculs de la seva cara estaven molt en forma.

També duia un “bombín” amb una flor de tela a una banda i un cartell a l’altra banda que deia “Pallasso fora de servei”. Aaah, ara entenc això dels músculs facials acostumats a moure’s.

A la següent estació, s’han assegut davora el pallasso un nin d’uns cinc anys amb sa mare. Abans encuriosida, i ara veritablement interessada, he observat dissimuladament al pallasso. Tenia un nin davora! Fins a quin punt estava fora de servei?

Els músculs han començat a treballar de valent. El nin, amb expressió seriosa i un tant tens, com si fos davant un professor, li contava alguna cosa. Ell ha aixecat les celles gairebé fins a la línia on li començaven els cabells. El nin feia un gest amb la mà, per explicar-li millor el que deia. Ell ha tret el llavi inferior, ha baixat els costats de la boca i ha obert més els ulls, com per dir: “impressionant!”. Quina gamma d’expressions sense dir ni una paraula! Jo que em guany la vida pensant que la llengua és la forma de comunicació més perfecta…

A la següent aturada, en Jaume i jo hem davallat del metro i no hem pogut seguir més la conversa. Sembla que no estava tan fora de servei!

3 respostes a «Fora de servei»

  1. Crec Mercè que en Jaume explica coses molt interessants (a vegades) però aquest és el post que més m’ha agradat de tots els que heu escrit fins ara. (Superant inclús el Jesucrist radiactiu).
    Serà perquè m’agraden les històries ben contades.

  2. Saps, aquesta petita anècdota pot ser el principi d’un conte fantàstic, et demano permís (com si fossis l’SGAE) per fer-ne ús per un possible conte en el futur, a la meva feina no s’han de desaprofitar aquests petits moments màgics. Espero que passeu un bon estiu no massa calorós. Ah! molt bo aixo de que els logos del metro tenguin en compte la perspectiva de gènere!!! es nota que m’he passat una setmana a un curs sobre el tema…

    Una abraçada als dos
    Marta

  3. Marta, m’encantaria que utilitzassis s’anècdota com a punt de partida d’un compte! Però ens hauries de donar permís per publicar-lo aquí, eh? 🙂

Els comentaris estan tancats.