Darrerament m’estic aficionant molt a llegir llibres de ciència ficció, sobretot d’ençà que, ja fa més d’un any, vaig descobrir un bon programa per llegir-los en format electrònic a la meva nokia. Sé que molta gent, parl de la gent que llegeix llibres, fugen dels llibres de ciència ficció perquè els troben avorrits. Jo pens que en fugen simplement perquè no tenen prou coneixements de ciència per entendre i gaudir d’aquest tipus de llibres. Atenció! Parl de llibres i no de pel·lícules de ciència ficció! Les pel·lícules no solen aprofundir en la ciència i, normalment, són efectes especials i poca cosa més.

Un bon llibre de ciència ficció sol tenir part de tractat ètic, polític i, fins i tot, religiós. Tot avanç científic duu implícites noves qüestions ètiques i morals i els llibres de ciència ficció, per tant, solen parlar d’aquestes qüestions.

Us deix un fragment del llibre Hijos de Dune (Children of Dune) den Frank Herbert. Jutjau vosaltres mateixos si els llibres de ciència ficció són interessants o no:

La atrocidad es reconocida como tal tanto por la víctima como por el perpetrador, y por todos aquellos que tienen conocimiento de ella. La atrocidad no tiene excusas ni argumentos mitigantes. La atrocidad nunca equilibra ni rectifica errores del pasado. La atrocidad simplemente arma al futuro para mayores atrocidades. Se perpetúa en sí misma… una forma bárbara de incesto. Cualquiera que comete una atrocidad comete también todas las atrocidades futuras generadas por ella.

Afegit: He hagut d’acabar aquesta entrada aviat perquè arribava tard a s’aeroport a cercar sa mare de na Mercè. Aquest afegit és per posar una mica de context al fragment anterior.

El llibre Hijos de Dune forma part d‘una saga, Dune. La saga parla d’una humanitat que s’ha estès per la galàxia, però que segueix la màxima religiosa “No crearàs una màquina semblant a la ment humana”. El personatge al qual se li atribueix aquest fragment té memòria genètica, és a dir, és capaç de recordar el que han viscut els seus avantpassats. Qualsevol historiador/a pot entendre el valor de no oblidar el passat. Ell ha viscut tot el passat a través dels seus avantpassats i ha vist de primera mà com una atrocitat duu a una altra i, aquesta, a una pitjor. Això fa que el que diu aquí tengui molta més contundència.