…de tu divina presencia Comandante Benedikto

Un altre element per la meva galeria de fenòmens:

Comandante Benedikto
Gottes Antwort auf di 68er : La resposta de Déu a la generació del 68

Fotocopia en color i ampliada de la portada que va publicar la revista Falter en motiu de la visita del Papa a Viena l’agost de l’any passat. La fotocopia penja de la paret del Cafe der Provinz, a dos minuts de casa. Simplement brillant.

Tolita i Enriqueta (exageradament)

Aquestes dues setmanes hem tengut visites a ca nostra. Des de Roma va venir na Tolita, que està estudiant allà gracies a una beca Erasmus, i des de Mallorca n’Enriqueta, sa mare de na Tolita. Durant aquests dies he vist coses de Viena que, després de dos anys de ser per aquí, encara no havia vist. Mai subestimeu la curiositat d’una estudiant d’història a un país estranger ;).

Varem estar a museus, esglésies, teatres i a tota visita guiada que varem trobar oberta, però els descobriment d’aquesta visita no va ser arquitectònic ni artístic: va ser culinari. Senyores i senyors, nins i nines , animals diversos… us present la NUTELLONA (la pizza de nutella).

Nutellonaaaaa

Si, amics i amigues, si hi hagués premi Nobel de Cuina ben segur que l’autor d’aquesta genialitat ho hauria guanyat 10 anys seguits com a mínim, un per cada porció de la millor pizza que he menjat mai!! No puc afegir res més, simplement impressionant!

No tots el museus que varem visitar els varem visitar per obra i miracle de na Tolita. Aquesta setmana també varem tenir l’ocasió d’anar a una exposició d’art i matemàtiques al Mumok (el museu d’art modern de Viena). L’exposició es diu “Genau und anders” (exacte i diferent). Hi varem trobar coses molt interessants, entre elles una obra d’art den Bruce Nauman , Walking in an Exaggerated Manner Around the Perimeter of a Square (Caminant exageradament al voltant del perímetre d’un quadrat). Tot això va encendre la meva capacitat creadora de manera exagerada i a Bratislava vaig trobar l’oportunitat de deixar escapar tota la meva creativitat: Caminant exageradament al voltant del perímetre d’un cercle.

httpv://es.youtube.com/watch?v=-Eic0LfVBxc

Vos deix les fotos de la visita a Viena » Visites » Tolita i Enriqueta a la secció Fotos (ànecs inclosos).

Torn de nit

De tant en quant, me toca fer feina de nit. Començ s’horabaixa (per exemple, a les cinc) i acab a una hora indeterminada de la matinada traduint documents que s’han redactat i negociat durant el dia i que s’han d’aprovar o seguir negociant el dia següent. La setmana passada, va ser per aquests tipos. No m’agrada fer feina de nit. A partir de les deu del vespre faig unes traduccions igual que si estigués sota la influència d’un parell de whiskeys: potser no molt ortodoxes, però sí bastant creatives.

L’avantatge dels torns de nit és que puc explorar com és Viena durant un dia feiner. M’agrada anar a dinar a algun lloc nou, com aquest:

p1020556.jpg

O com Orient Occident, on en Jaume i jo vam anar dijous passat i on vam dinar això:

p1020558.jpg

És un restaurant amb parets de vidre, com si fos un hivernacle. Com que la casa on vaig passar la meva infantesa era un soterrani, me fascinen les finestres, i si les finestres van del terra al sòtil i també formen tot el sòtil, encara millor. L’ensalada amb bocins de pollastre és un plat omnipresent a Viena.

Després de dinar, en Jaume i jo vam anar a una de les piscines més antigues de Viena. Aquesta pàgina web la descriu bé:

While architecturally pretty, the lack of lane lines meant that lap swimming was a contact sport.

És a dir, que els austríacs semblen no tenir gaire cultura piscinera i se llencen a nedar a tort i a dret sense mirar a qui se’n duen per davant. La vostra humil servidora va tocar diverses parts fofes de l’anatomia d’uns quants desconeguts i va haver de fer ràpides i improvisades fintes subaquàtiques per evitar encara més contacte físic no sol·licitat.

Quan el sol ja es ponia, vaig arribar a l’oficina, vaig traduir unes quantes paginetes, vaig arribar a casa a les tres i mitja de la matinada i, al dia següent, vaig berenar-dinar aquests crêpes que en Jaume, sol·lícit cònjuge, me va preparar:

p1020565.jpg
p1020566.jpg