Redescobrint

Demà començ per tercer cop a estudiar alemany. Aquest cop esper que la cosa funcioni. La veritat és que ara fa gairebé dos anys vaig començar amb molta il·lusió a estudiar l’idioma, però a poc a poc vaig veure que la cosa no seria tan fàcil. Supòs que part de culpa és meva i s’altra part és dels cursos intensius. Com sa meva padrina diu: arrencada de cavall i arribada d’ase.

Encara que ja me ser defensar per demanar als cafès i entenc molt més del que puc parlar (ara puc entendre millor el que senten els castellanoparlants que duen poc a Mallorca), tornaré a començar des de el primer curs. Supòs que és deformació professional, de vegades quan un ordinador dóna massa problemes, el millor és reinstal·lar el sistema operatiu i configurar-ho tot de bell nou (sobretot amb güindous ;)). Aquesta vegada no són cursos intensius, sinó tres classes per setmana, d’una hora cada una, durant quatre mesos; per tant, ni cavall ni ase: arrencada de mul, no?

Aquesta és una de les coses que me fan pensar que a poc a poc ens començam a sentir millor a aquesta ciutat. També he redescobert el plaer de nedar. Na Johanna i jo vàrem decidir que les nostres ments brillants 😉 es mereixien un cossos que estassin a la mateixa altura. Així que cada dimarts toca piscina i hora i mitja de caminar. Sé que encara queda molt, si és que hi arrib, per tornar a fer els 100 metres en manco d’un minut (ai! quins temps :P), però crec que a poc a poc podré acostar-m’hi (neurona rebel del cervell den Jaume: això no t’ho creus ni tu!).

Nedant

Ara toca redescobrir Viena. Vàrem arribar aquí a una mala època, un dels hiverns més freds dels darrers quinze anys, i just després de venir d’estar sis mesos a Nova York, on cada dia podia ser una aventura, volguessis o no. És just dir que no vàrem donar moltes oportunitats a aquesta ciutat. Na Mercè i jo ens hem proposat començar a aprofitar millor els caps de setmanes i dedicar-los a això: a redescobrir.

2 respostes a «Redescobrint»

  1. Jo també he començat a estudiar alemany dos cops (un a Sant Cugat i un altre en intensiu a Viena) i estic com tu. Potser hauré de tornar a començar de nou un dia d’aquests, però em costa molt decidir-me. Com bé dius, potser és qüestió d’anar fent reboots.

    I sí, doneu-li una altra oportunitat a la ciutat! Hi ha moltes coses per veure, tant les típiques per guiris com d’altres més amagades que poc a poc et vas trobant.

    Salut i ànims!

  2. Si, costa molt decidir-se. Jo fa dos anys que soc a Viena i m’ha costat més de mig any tornar-me a enfrontar amb l’idioma. Segur que l’àngel a qui va tocar inventar-se l’alemany després del que va passar amb la torre de Babel deu estar al cel rient-se de tots els “afortunats” que l’han d’aprendre.

    Per cert, “Viena Connection” ja està a la secció d’enllaços. Vàrem descobrir, ara fa uns dies per les estadístiques del blog, que ens visitàven des del vostre blog.

    Ens va fer molta il·lusió descobrir que hi havia més gent a Viena passant per una situació semblant a la nostra.

    I ens fa molta il·lusió ara rebre el teu comentari. Pensava que era l’únic que estava lluitat contra l’alemany ;).

Els comentaris estan tancats.