Demà començ per tercer cop a estudiar alemany. Aquest cop esper que la cosa funcioni. La veritat és que ara fa gairebé dos anys vaig començar amb molta il·lusió a estudiar l’idioma, però a poc a poc vaig veure que la cosa no seria tan fàcil. Supòs que part de culpa és meva i s’altra part és dels cursos intensius. Com sa meva padrina diu: arrencada de cavall i arribada d’ase.

Encara que ja me ser defensar per demanar als cafès i entenc molt més del que puc parlar (ara puc entendre millor el que senten els castellanoparlants que duen poc a Mallorca), tornaré a començar des de el primer curs. Supòs que és deformació professional, de vegades quan un ordinador dóna massa problemes, el millor és reinstal·lar el sistema operatiu i configurar-ho tot de bell nou (sobretot amb güindous ). Aquesta vegada no són cursos intensius, sinó tres classes per setmana, d’una hora cada una, durant quatre mesos; per tant, ni cavall ni ase: arrencada de mul, no?

Aquesta és una de les coses que me fan pensar que a poc a poc ens començam a sentir millor a aquesta ciutat. També he redescobert el plaer de nedar. Na Johanna i jo vàrem decidir que les nostres ments brillants es mereixien un cossos que estassin a la mateixa altura. Així que cada dimarts toca piscina i hora i mitja de caminar. Sé que encara queda molt, si és que hi arrib, per tornar a fer els 100 metres en manco d’un minut (ai! quins temps ), però crec que a poc a poc podré acostar-m’hi (neurona rebel del cervell den Jaume: això no t’ho creus ni tu!).

Ara toca redescobrir Viena. Vàrem arribar aquí a una mala època, un dels hiverns més freds dels darrers quinze anys, i just després de venir d’estar sis mesos a Nova York, on cada dia podia ser una aventura, volguessis o no. És just dir que no vàrem donar moltes oportunitats a aquesta ciutat. Na Mercè i jo ens hem proposat començar a aprofitar millor els caps de setmanes i dedicar-los a això: a redescobrir.