Si no m’hi pos, això aviat no pareixerà un blog.

Això era i no era, ara farà dos mesos, en Jaume que instal·lava una targeta de televisió al seu ordinador de sobretaula. I de cop i volta l’ordinador d’en Jaume va caure dels seus genolls i es va convertir en un ordinador de sotataula . Per desgràcia els ordinadors de sotataula no son tan útils com els de sobretaula: s’apaguen aleatòriament, tenen problemes de lectura i escriptura als discs durs i no detecten tots els mòduls de memòria… En Jaume va provar de donar a l’ordinador una besada – més d’una – per veure si l’ordinador s’arreglaria miraculosament, però això, nins i nines, només passa als contes de fades i en Jaume vivia al món real. Quina pu….!! Tornem a la primera persona, que tenc entès que només els bojos o les persones amb deliris de grandesa parlen d’ells mateixos en tercera persona.

Desprès de dos dies de sofrir molt per totes ses meves dades personals i no tan personals, varem decidir que havia arribat el moment de comprar un ordinador nou. Si hagués estat a Mallorca hauria comprat s’ordinador per peces i hauria aprofitat tot el que havia pogut sobreviure de l’anterior, però això és Àustria i aquí no tenc la més mínima idea d’on anar per fer això. Així que vaig agafar i en vaig comprar un de sencer a una tenda. Gran error!: tenc el Windows Vista en alemany una llicència del Windows Vista en alemany.

Aquí alguns direu que hauria d’haver fet servir els meus dret de consumidor i demanar que me venguessin l’ordinador sense el Windows, però he arribat a sa conclusió que no sé raonar de manera lògica (ni de manera no lògica) en alemany. Per tant, vaig agafar la capsa de la tenda, i cap a cases, que ja tenc ordinador nou (pagant abans ).

Va dur més feina del que pensava llevar Windows i instal·lar-hi la meva estimada distribució de GNU/Linux: Mandriva: Els mòduls dels ports IDE de l’ordinador no estaven soportats pel Nucli, és a dir, el DVD d’instal·lació no me detectava el lector de DVD :S. La solució va ser desmuntar el meu disc dur extern i endollar a la carcassa un lector de DVD (res per aquí, res per allà, DVD extern instantani!! ). Més tard vaig descobrir que a la web del fabricant hi havia els mòduls per GNU/Linux i, a més, les noves versions del Nucli donen suport als meus ports IDE.

De totes maneres, vaig deixar espai al meu disc dur per instal·lar i provar el Windows (poca) Vista, però, com deia el llibre La Història Interminable, aquí comença una altra història que hauria de ser contada en una altra ocasió.