Dissabte vespre vaig tornar a Viena després d’una setmana de vacances a Edimburg, i a mesura que l’avió aterrava, recollíem les maletes i agafàvem el metro cap a casa, vaig notar un pes damunt el pit; s’apoderava de mi, sense remei, la depre post-vacacional. La gent sol dir que és difícil tornar a la teva vida després de les vacances, però jo sé que no tenc raó de queixar-me de la meva: tenc salut, gent que m’estima i una bona feina. Crec que el que me passa és que estic farta de l’altra dona, aquesta que sempre va amb jo, i que havia aconseguit deixar a casa durant les vacances. L’altra dona és la meva idea de com hauria de ser jo mateixa per ser perfecta o per ser feliç. És la frase que tenc al cap constantment i que comença per “Hauria de”. Na Mercè en versió millorada i corregida: cinc quilos més prima, sense por de xerrar alemany, amb ganes de sortir a sopar a un restaurant nou cada vespre, amb les sabates adequades per a cada ocasió, preparada per ampliar la família, amb una casa perfectament decorada, més productiva a la feina, més esportista. En fi, l’altra dona és na Mercè amb el manual d’instruccions de la vida llegit i sota el braç.
Ben aviat publicarem les fotos d’Escòcia!