L’excusa perfecta per anar a Irlanda

Fa temps que aquestes fotos estan penjades a la galeria. I fa el mateix temps q perseguesc a na Mercè perquè hi faci els comentaris. Que per què na Mercè i no jo? mmmm, pasalacabra!

Sa veritat és que 170 fotos del viatge més 53 de les noces se fan males de comentar. Que quines noces?? Avui feis moltes preguntes, si seguiu així no podrem acabar tot el temari (quins records…). Les noces de la Naoimh (es pronuncia “nif”) i en Juanjo, Conocidos en su casa a la hora de comer, No homo, no! Na Naoimh és una amiga que na Mercè va coneixer quan estava d’Erasmus a Dublín, i en Juanjo és el noviete que na Naoimh va trobar quan estava d’Erasmus a Granada. S’ha entes tot? Si? Idò alerta que venen curves:

A les noces de na Naoimh i en Juanjo també varen venir na Loli i en Miguel. Qui són na Loli i en Miguel? Aquesta ja us l’hauríeu de saber: Na Loli i en Miguel són la parella les noces de la qual varem anar a celebrar a La Manxa. Noces a les que també varen venir na Naoimh i en Juanjo. Na Loli va ser companya de carrera de na Mercè a Granada, i na Loli i na Naoimh es varen conèixer a Granada quan na Naoimh va conèixer en Juanjo, és a dir, quan estava d’erasmus a Granada. Informació extra: na Mercè ja havia acabat sa carrera quan na Naoimh va anar a Granada a conèixer gent d’Erasmus.

Ara que ja ens coneixem tots (jo soc en Jaume, per cert) comencem:Irlanda

Na Naoimh i en Juanjo ens varen convidar a les seves noces que es varen celebrar dia 9 de Juliol (en dilluns) a un poblet aprop de Dublín. Curiosament, la data de les seves noces era un dia després del nostre segon aniversari de noces, així que varem aprofitar i varem decidir anar a Irlanda tota una setmana.

Les noces varen Anar molt bé: es varen casar. Al sopar (a les 7 …) varem riure molt. Ens varen seure a la mateixa taula na Loli, en Miguel, na Mercè, 5 alemanys (el meu karma lingüístic m’intenta dir alguna cosa) i jo. Després de un parell de copes de vi blanc i/o negre varem aconseguir que els 5 alemanys cridassin “viva los novios!” i “que se beses”. Els alemany, per cert, no havien begut gens d’alcohol.

La resta de la setmana també va estar molt bé. Varem llogar un cotxe a mitges amb na Loli i en Miguel i varem anar fent rutes. Els únics q pareixien no dur-se bé eren el meu gps i el gps del cotxe de lloger, però això ja és una altra història.

Una resposta a «L’excusa perfecta per anar a Irlanda»

Els comentaris estan tancats.