El aeropuerto de Mallorca registrará este fin de semana 365.142 pasajeros

Dia 23 de juliol varen arribar convidats a cases. El meu germà, sa seva dona, sa meva fillola (que també és filla seva ) i en Biel i na Carme (dos amics del meu germà).Va ser el primer viatge de na Tonina i es va portar molt bé.

Als visitants els varem fer el tour habitual per la ciutat (pas per Bratislava inclòs). El cap de setmana, però, varem ser més valents: varem llogar un cotxe! Varem anar fins a Ramsau am Dachstein, on varem passar sa nit. El matí varem pujar a la muntanya que esta al nord, Dachstein, on hi ha un glacial. Dia 29 de juliol varem tenir s’oportunitat de passejar per sa neu!!

No ens varem perdre gracies a n’Antonio: El nom de la veu en espanyol del software GPS que tenc per sa Nokia 770.

Passau a veure ses fotos!

Fa temps que aquestes fotos estan penjades a la galeria. I fa el mateix temps q perseguesc a na Mercè perquè hi faci els comentaris. Que per què na Mercè i no jo? mmmm, pasalacabra!

Sa veritat és que 170 fotos del viatge més 53 de les noces se fan males de comentar. Que quines noces?? Avui feis moltes preguntes, si seguiu així no podrem acabar tot el temari (quins records…). Les noces de la Naoimh (es pronuncia “nif”) i en Juanjo, Conocidos en su casa a la hora de comer, No homo, no! Na Naoimh és una amiga que na Mercè va coneixer quan estava d’Erasmus a Dublín, i en Juanjo és el noviete que na Naoimh va trobar quan estava d’Erasmus a Granada. S’ha entes tot? Si? Idò alerta que venen curves:

A les noces de na Naoimh i en Juanjo també varen venir na Loli i en Miguel. Qui són na Loli i en Miguel? Aquesta ja us l’hauríeu de saber: Na Loli i en Miguel són la parella les noces de la qual varem anar a celebrar a La Manxa. Noces a les que també varen venir na Naoimh i en Juanjo. Na Loli va ser companya de carrera de na Mercè a Granada, i na Loli i na Naoimh es varen conèixer a Granada quan na Naoimh va conèixer en Juanjo, és a dir, quan estava d’erasmus a Granada. Informació extra: na Mercè ja havia acabat sa carrera quan na Naoimh va anar a Granada a conèixer gent d’Erasmus.

Ara que ja ens coneixem tots (jo soc en Jaume, per cert) comencem:

Na Naoimh i en Juanjo ens varen convidar a les seves noces que es varen celebrar dia 9 de Juliol (en dilluns) a un poblet aprop de Dublín. Curiosament, la data de les seves noces era un dia després del nostre segon aniversari de noces, així que varem aprofitar i varem decidir anar a Irlanda tota una setmana.

Les noces varen Anar molt bé: es varen casar. Al sopar (a les 7 …) varem riure molt. Ens varen seure a la mateixa taula na Loli, en Miguel, na Mercè, 5 alemanys (el meu karma lingüístic m’intenta dir alguna cosa) i jo. Després de un parell de copes de vi blanc i/o negre varem aconseguir que els 5 alemanys cridassin “viva los novios!” i “que se beses”. Els alemany, per cert, no havien begut gens d’alcohol.

La resta de la setmana també va estar molt bé. Varem llogar un cotxe a mitges amb na Loli i en Miguel i varem anar fent rutes. Els únics q pareixien no dur-se bé eren el meu gps i el gps del cotxe de lloger, però això ja és una altra història.

No se quantes vegades he promès que escriuria al blog més sovint, apuntau-ne una altra .

Quan ens varem fer la targeta del tren austríac ens varen donar un bitllet gratuït per un dia. El bitllet caducava dia 29 de juny, així que dia 23 varem anar a Graz (això vol dir que aquest apunt s’hauria d’haver escrit fa més d’un mes, que hi farem…).

Varem tenir dos guies na Teresa, una companya de feina de na Mercè, i en Helmut, la parella de na Teresa.  Ens va anar molt bé perquè no havíem preparat gaire sa sortida. Bé, jo no la vaig preparar gaire,  na Mercè va mirar un parell de coses abans d’anar-hi .

Ja vaig penjar ses fotos de sa visita a Graz fa un parell de setmanes, així i tot, avui hi he afegit alguns comentaris. Passau-les a veure.

Després de una nit gairebé en blanc ja l’he acabat.

Si us he de dir sa veritat, algunes coses ja me les havia ensumat al final del sisè llibre (altres no ).

Si no podeu esperar a llegir al llibre aquí teniu l’enllaç a la wikipeda, algú que jo me se ja ho ha mirat .

Nomes dir-vos que el final del llibre és dels que li agraden al meu amic Pedro. No don més pistes

30 anys i llegint llibres per infants !