Un amic me va demanar què tal són els veïnats del meu edifici i me’n vaig adonar que conec millor els animals que viuen devora jo que no les persones.

Al pis del costat viu en Mosquito, un ca xato i camacurt que fa poc ha adoptat una moixeta com a germana petita. En Mosquito lladra cada pic que posam sa clau al pany de ca nostra, per això sé que estam protegits contra els lladres.
Just damunt viu na Vinka, una cussa molt vella i tan prima (una espècie de galgo) que sembla que s’ha de rompre en qualsevol moment. Quan la trob a s’ascensor, m’aixeca el cap molt lentament, després s’ho pensa una estona i fa quatre passetes a poc a poc per sortir al carrer. En Jaume i jo li deim sa padrineta.

Enfront de nosaltres viuen dos moixos siamesos amb una família d’americans que també fan feina a s’ONU. Un dels dos és guerxo (o sigui, “bizco” segons el Diccionari de la Llengua Catalana; no en tenia ni idea). Tots dos fan torns per prendre el sol entre el vidre interior i l’exterior de la finestra, i així me’ls trob alguns matins mentre prenc el meu berenar seguda devora la finestra de la cuina.