Democràcia preventiva

Desprès de corregir alguna faltota d’ortografia. Ja torn a ser aquí, dic torn perqué, encara que na Mercè ha dit que d’aquesta setmana no passa, finalment soc jo el que escriu això :P.

Des de pasqua he estat massa ocupat provant jocs nous per sa Wii (gràcies, Tomeu, per soldar-me el xip per poder jugar “còpies de seguretat”). Com vos podeu imaginar això no dóna per un apunt al blog, sobretot per que no soc escriptor a cap revista de videojocs. I, encara que, no només de Wii viu en Jaume, no he estat gaire inspirat darrerament. Sona a excusa? Sí? fantàstic, perquè ho és ;).

paparetes Aquesta setmana ens han arribat uns sobres molt bonics: el vot per correu per les eleccions municipals i autonòmiques. A un parell d’hores de l’inici de campanya electoral, és tot un luxe enviar el vot abans que els polítics ens inundin de cartells i correu per veure qui la té més grossa. Ben pocs es dediquen a exposar idees més enllà de quatre o cinc lemes fàcils de recordar. A l’era de la (sobre)informació la gent no vol perdre el temps en coses tan insignificants com què farà cada partit s i arriba al poder el triam per gestionar el nostre municipi/comunitat.

Per això, perquè la campanya no serveix per a res, us propòs la democràcia preventiva. Triau el partit al qual voleu votar i ficau el vostre vot dins un sobre. Així, cada cop que us regalin un bolígraf, us convidin a un sopar o us saludi un polític -que no us coneix de res- pel carrer, basta dir: “No gràcies, jo ja he votat”.

A veure si així se’ls acaba sa parladaleria! Que la política s’ha convertit en fems mediàtic i després ens hem de passar quatre anys trabujant dins sa brossa, cercant les poques coses que encara es poden aprofitar.

P.S.:Deman perdó als pocs polítics que no són fems, això no va per vosaltres.