S’altre dia en Dani me mostrava fotos de la manifestació del 17 de març a Mallorca contra les polítiques territorials del Govern Balear. Quina va ser sa nostra sorpresa en veure la darrera foto. Amb permís de l’amo/madona de sa foto (si no ho tenc, que m’ho facin saber), la penj aquí:

A que és un disseny de camiseta genial!? Tan genial, que el pensàrem i dissenyàrem na Mercè i jo per dur a sa pancarta de la manifestació del 14 de febrer de 2004. Voleu proves? Aquí en van dues:

-Sa imatge original.

De fet, l’original està en .cdr (Format del CorelDraw. Sí, el 2004 encara emprava Windows).

-I, per si no us basta, la notícia de la mani de fa tres anys a La Voz de Asturias, on sortim na Mercè i jo amb la pancarta (jo soc el que s’amaga darrere la pancarta ).

http://www.lavozdeasturias.es/noticias/noticia.asp?pkid=110609

A na Mercè i jo ens va fer molta il·lusió veure que algú va emprar aquest disseny per a la manifestació del 17 de març. Varem estar un bon parell de setmanes per parir-la i varem posar molt de nosaltres en aquella pancarta. Per això, encara que nosaltres no varem poder ser a la manifestació, una part nostra sí que hi va ser .

Per favor, si sabeu qui és aquesta al·lota o qui va fer la camiseta, feis-nos-ho saber!! Volem una camiseta!!!

Afegit: Ei! també sortim al Periodico d’Extremadura!

http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/noticia.asp?pkid=96512 

A hores d’ara tots els polítics espanyols saben el que costa un cafè. Tot és culpa d’un programa de televisió espanyola, “Tengo una pregunta para Usted” (més d’una n’hi faria jo…). De totes ses preguntes que li feren al president espanyol, sa més simple, “¿Cuánto vale un café?”, ha estat sa que més maldecaps li ha duit. 80 cèntims?… quan aprendrà sa gent (i els polítics) a no respondre preguntes retòriques?

Entre ahir i avui molts mitjans de comunicació s’han dedicat a molestar a bars i restaurants per fer estudis de caràcter científic contrastat sobre el preu d’un cafè. Així i tot, tots s’han equivocat, només volien saber quants de doblers en pagava sa gent.

El preu d’un producte com el cafè va molt més enllà dels doblers que pagam per ell. El cafè és un producte de consum massiu als països de Nord. Això fa que d’ell en depengui bona part de l’economia de molts països, generalment empobrits. I les coses de les quals es treuen molts de doblers, per regla, generen molts de problemes.

A sa botiga (Finestra al Sud) tenim un mètode molt bo per fer entendre què val un cafè. D’entrada, mostram on van normalment els doblers que pagam per un paquet de 250 grams (un paquet que no sigui de la xarxa de comerç just). Si, per exemple, el paquet costa 1,20 € a la botiga o supermercat,:

• 9,6 cèntims són per a la botiga o el supermercat,
• 8,4 cèntims són d’impostos,
• 50,4 cèntims són per a les empreses que l’empaqueten i el distribueixen,
• 12 cèntims són per als majoristes i exportadors,
• 36 cèntims són per als que tracten el cafè (els que en treuen la closca, el torren, el molen…),
• i només 3,6 cèntims (un 3%) són per al pagès.

Si a això hi afegim que el preu del cafè (preu fixat, curiosament, pels països consumidors) ha baixat un 70% des de 1997, podem començar a fer càlculs d’allò que ens costa un cafè.

Posem que d’un paquet de 250g en podem treure unes 25 tasses. Així, cada cafè costa 0,00144 € (o 0,01584 € si contam als que ho tracten) i un bon caramull de pobresa i remordiments.

En Zapatero i s’abuelo Patxi s’equivocaven.

Per més informació:

http://www.intermonoxfam.org/

http://www.buencafe.org/

http://www.maketradefair.com/es/index.php?file=19092002161152.htm&cat=3&subcat=5&select=1

Ja fa gairebé dues setmanes que vaig tornar de Mallorca. Sa meva fillola està cada dia més mona i amb més xerrera (al manco cada vegada controla millor el sons que li surten per la boca). Sa padrina no està tan bé, però ja voldrien molts estar com ella als 92 anys.

Jo pensava que anava a Mallorca de vacances, però en Dani va fer el possible per a que no m’avorrís . I no ho dic per la conferència a la que varem anar (i a la que dedicaré un post per lo interessant que va arribar a ser, sopar inclòs), si no perquè a la Societat Balear de Matemàtiques s’estava preparant per sa Fira de la ciència 2007.

Sa cosa hauria anat millor si a la impremta fossin més oberts . Jo ja havia acabat el cartell del fons d’estant que SBM-Xeix havia de posar a sa fira, un panell de 6×2.6 metres, però allà on ho havíem de imprimir el PS que tenia preparat no ho varen poder llegir bé; total, un parell (mallorquí) de megas de no res; i l’SVG simplement no sabien com llegir-ho . Així que tocava passar a PDF, cosa que a partir d’ara faré sempre, i, a més, fer-ho dividint la imatge en 6 panells (per poder posar-ho be a l’estant). Amb una imatge vectorial d’aquestes dimensions i complexitat, l’ordinador (el den Biel, encara que es casi com el meu) va passar molta pena.

Avui tot això ja ha passat. El panell que, te aquesta pinta, …

… al final ha quedat així. Veure aquesta foto a Xeix.org m’ha alegrat el matí. Dani, enviem sa foto amb la grandària original, per favor!!!!