Avui fent una volta per el supermercat m’he trobat amb això:

Una capsa de quesitos (formatgets?) den Pumucki amb ferratina inclosa!!!!

Primer de tot s’ha d’aclarir una cosa, no es diu Pumucki si no Pumuckl (amb ele final, si no mirau-ho a la Wikipedia(en anglès)). Però és veu que a Espanya no sabem pronuncia una ce, una ka i una ele seguides.

Aquells que sou molt joves (dic molt, perquè jo encara soc jove ) potser no sabreu qui es aquest Pumuckl. En Pumuckl, resumint molt, seria el Chinshan de la dècada dels 80. Un gnom pel-roig que feia sa vida impossible a un fuster vellet que es deia “Señor Eder”. Aquest Eder tenia la “sort” de ser l’única persona que podia veure a en Pumuckl, ja que l’havia salvat de morir aferrat a cola de fuster (o alguna cosa així).

Avui en dia els psicòlegs dirien que el “Señor Eder” patia un desordre psicològic degut a la falta d’un entorn familiar equilibrat, però fa anys d’això en feien una serie de televisió .

Fetes les presentacions continu.

No he pogut resistir-me a comprar la beneïda capseta. Feia temps que no tenia coses per contar-vos i al meu cervell li ha faltat temps per allargar sa ma i dir “això va al meu blog”. Sa meva panxa també ha dit “mmmmmm, cremeta de carabassa amb formatget” i com que sa meva cartera hi ha esta d’acord l’he (hem?) comprat.

Si, viure a Àustria te això, t’avorreixes molt, però sempre tens l’esperança de trobar-te amb Rex, el ca policia, o amb l’abella Maia.

Cromo: Intro de la sèrie a Youtube