Telefóname

“Hase dos dias que no me has telefonado. Y ahora encuentras que está bien, ¿eh?”

Telefóname, 22 Cansiones, 1996, Ossifar

Ring? No, no me digueu que he escrit malament es títol: ja ho se. Però, mentre gestava aquest apunt, no he pogut evitar pensar amb la cançó del grup Ossifar, màxim exponent de l’agro-gonella-pop mallorquí. Però deixem la cultura per un altre moment i passem al tema que ens oKupa.

Ca nostra pareix un gag d’una sèrie d’humor dels 80 (o inferior). Tot és culpa d’un dels nous miracles de la tecnologia: La Veu sobre IP o VoIP.

Anem a construir el gag.

Primer acte: Necessitat

Potser a alguns us sona o feis servir l’Skype i sabeu que amb aquest programa podeu, si pagau abans, telefonar a preus reduïts (comparats amb la telefonia habitual) a telèfons de tot el món. Nosaltres, encara que alguna vegada usam l’Skype, ens decantam per opcions més barates, més flexibles i més lliures. Exemples?: Openwengo i Voipbuster (aquest un poc manco lliure) entre d’altres. Quan vius a l’estranger, coses com aquestes es fan indispensables.
Segon acte: Apropament

Una altra característica interessant de tot això de la VeuIP és que també pots rebre cridades al teu ordinador des de telèfons convencionals. Per fer això has de contractar un numero de telèfon, el que tu vulguis dels que t’ofereixen, i te n’ofereixen de moltes parts del món. Nosaltres ara en tenim un de Madrid.

Tercer acte: El regal

A més, ara han sortit un grapat d’aparatets que fan la VeuIP molt més simple. Entre ells, unes capsetes a les quals els endolles telèfons normals i que van connectades directament a Internet, així t’estalvies passar per l’ordinador. Això darrer és molt important, és horrible l’eco que resulta d’usar els altaveus i el micròfon de l’ordinador.

Ara farà un mes, una amiga de na Johanna ens va regalar una capseta d’aquestes perquè ella no la feia servir.

La situació

Ara tenim a ca nostra 5 telèfons i mig: dos mòbils; l’austríac fix; el de Madrid, endollat a la capseta; el de telefonar, més barat, però que no permet contractar número de telèfon espanyol i que també està endollat a la capseta; i el del veïnat, que sona com si fos dins ca nostra. Vos podeu fer una idea del que passa quan sona un dels telèfons, no?

El Gag: Sona el telèfon

El primer que fas és posar-te nirviós: no ens telefona molta gent i quan algú ho fa pot rompre la harmonia de la introvertivitat que regna a casa nostra. Déu meu!!! Hem de parlar amb una persona sense l’ajud d’un teclat!!!. El segon, és córrer cap als telèfons: aquest pas pot fer-te sentir realment estúpid si el que sona és el telèfon del veïnat. Si no es dóna aquest cas o estam realment dormits (el veïnat té el telèfon devora el nostre dormitori), arribam a tercer pas, despenjar:

-Quin sona? Aquest? hola! hola? no! merda! cachisdena! Ara! hola! hola? sí? AAArggggg! AQUEST? SÍ!? HOLA!? HOOOOOOLAAAAAAAAAA!!!!!??? PUT#@!@#!?#@.

-Jaume….?

– ….ah…hola…

– Bé, ja telefonaré més tard, que veig que no he telefonat en bon moment. Click, tuuuuuuuuuuuuuuuuuuu…

– … 😥

Difuminat en negre: FI

Si voleu el telèfon espanyol ,en ho feis saber. Si vos coneixem i tal, us ho farem arribar. Absteniu-vos, desconeguts amb ganes de conèixer gent a l’estranger per pegar sa gorra ;).

2 respostes a «Telefóname»

  1. Esta molt bé aquesta capseta, sobretot perquè amb un telefon te controla dues línies telefòniques. Si la que tenim ara no hagués estat un regal potser m’ho hauria pensat.

Els comentaris estan tancats.