« Let’s try Japanese!
Spa i es vi »
avatar

Ensayo sobre la ceguera

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres, 7 de juliol de 2006 a les 3:16 i està classificat a Ètica, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Acab de llegir la darrera pagina d’aquest llibre de José Saramago. “M’ha agradat molt” no crec que defineixi del tot el que opín del llibre, però després de veure el que es capaç de fer Saramago amb les paraules no m’atrevesc a intentar res més.

El llibre m’ho va deixar en Biel abans de tornar cap a Viena després de les vacances de pasqua. El darrer dia, crec recordar, vaig anar a ca seva i li vaig demanar, o implorar, que me deixes un parell de llibres. Supòs que necessitava dur-me algun tros de literatura no germànica per no sentir-me tan lluny de casa. Gracies Biel!

O hauria de donar ses gracies a qui te va regalar es llibre? Alguna gent que regala llibres te es costum de personalitzar-los. En aquest cas la personalització està a sa primera pagina, aquella que sempre està en blanc. Potser els que fan llibre la deixen en blanc aposta, qui sap? A la pagina hi ha escrita una frase que va dir en Saramago a una manifestació contra la guerra (2003) que es va fer a Madrid :

“Hay dos superpotencias en el mundo: Una es Estados Unidos, la otra eres tu!”

Hi haurà qui pensarà que tot això és utòpic, que no serveix de res ni tan sols pensar així. Aquesta gent que és solidaria quan no li queda més remei i li posen la realitat més crua davant la seva cara. Solidaris de temporada, feliços per necessitat. Nomes sabem del que passa pel que li diuen el altres. Mai demanaran perquè ni qui sofreix, saben que desprès no es podrien quedar de mans plegades. Saben que la seva felicitat depèn de la dels altres i si saben que els altres no són feliços la cosa no pintarà bé.

Tot això ho he recordat desprès de acabar el llibre. Quan ho he fullejat, com sol fer quan acab els llibres, i he vist la frase que decorava la pagina que normalment és blanca. He recordat que ahir mentre passejava per la xarxa vaig arribar a menéame. Meneame és una web on la gent envia noticies que han vist per altres llocs. La gent pot votar positiva o negativament les notícies i les que tenen suficients vots surten a la portada. En arribar allà vaig votar un parell de noticies.

Entre les que vaig votar hi havia aquesta: Mueren de hambre 12.000 niños al día y no es noticia. Me vaig quedar sorprès quan vaig veure que alguns l’havien votada negativament (també me sorprèn que alguns votin a segons quins partits polítics. La màgia de la democràcia, supòs). Encarà ara no entenc perquè. O serà que no ho vull entendre? Serè com els que no volen mirar cap a la veritat? En tot cas seria una persona que no vol veure que alguna gent no vol mirar cap a la veritat.

Personalment m’estim més ser aquest segon tipus de persona.

Pots deixar un comentari, o trackback des del teu web.

6 comentaris per “Ensayo sobre la ceguera”

  1. avatar

    Hola! Que xulo es teu comentari sobre “Ensayo sobre la ceguera”,jo el vaig llegir l’any passat i me va fascinar. Estic d’acort amb tu amb que la majoria de gent que ens envolta no vol mirar cap a l’evidència,les fa tanta por que giren el cap. No me fa gens de gràcia que el meu fill creixi dins un món de cecs,per aixo ens queda molt x aprendre i tant per lluitar…
    Jo com crec que tb he duit els ulls tapats durant molt de tems, ara que intent obrir-los estic un poc enlluernada…jajaja,pero te el seu papi i tios i ties com voltros que m’ajudareu a fer-li veure que un altre món és possible.
    Fins aviat guapos

    bel el 7-7-2006 a les 7:47
  2. avatar

    Ei Jaume! Després de tant de temps sense saber coses de vosaltres més que a través del meu germà veig que has tornat a agafar ritme a l’hora d’escriure…
    Com que veig que t’agradat l’assaig sobre la ceguesa si vols et puc deixar l’assaig sobre la lucidesa. No és tant bo, però es deixa llegir. Si t’interessa li deixaré al meu germà perquè t’ho doni, perquè dificilment coincidirem….
    Cuidau-vos tots dos…

    tedi el 10-7-2006 a les 8:23
  3. avatar

    FELIÇ 1ER ANIVERSARI DE NOCES!!!!!!!!!!!!!!!!!
    ES SUPOSA Q FINS ARA HEU ESTAT MENJANT PASTIS DE NOCES, ESPER Q EN EL VOSTRE CAS NO SIGUI AIXÍ I VOS DURI TOT EL POSSIBLE.

    UN BESSO!

    P.D. JA SÉ Q ERA AHIR PERÒ, COM NO ME CONECTI DES DE UN ULLASTRE, A LA FINCA NO TENC CONEXIÓ I HE D’APROFITAR DES DE LA FEINA.

    FINS PREST!!

    xisca el 9-7-2006 a les 12:10

    xisca el 10-7-2006 a les 15:43
  4. avatar

    M’afageixo als elogis al llibre de Saramago. és un dels millors. Un altre que em va agradar molt seu va ser Alzado del suelo. Per suposat si el vols ja ho saps. Ah! i m’apunto la frase, penso utilitzar-la, m’imagino que no té dret d’autor, no?. Ens veim aviat per sa roqueta.
    Besos.
    Marta

    MARTA el 11-7-2006 a les 17:46
  5. avatar

    No em vull quedar enrera, jo t’oferesc Les intermitencies de la mort (el darrer de’n Saramago), com no, tambe me’l va regalar en Biel :) . I si et passes per ca na Gertru, trobaras La caverna, Aixecats del terra i L’home duplicat, si no m’equivoc!
    Fins d’aqui poquet!

    marga el 11-7-2006 a les 21:12
  6. avatar

    Ens despistam un parell de dies i ens feis això. Ara com contest tots els comentaris? ;) . Parafrasejant el famós anunci de donetes: “Cuando saco a Saramago me salen comentarios de todas partes”.

    Supòs que n’Esperanza Aguirre no llegeix aquest blog, perquè se que, si ho fes, no podria estar-se de parlar d’aquesta gran pintora (“Sara Mago, una excelente pintora”, Espe dixit).

    Jaume el 12-7-2006 a les 10:52

Deixa el teu comentari