Ara farà dos mesos, pam envant pam enrere, vaig començar ses meves classes d’alemany. Buf, quins dos mesos!

S’alemany no és una llengua que se deixi aprendre així com així. Ses seves màximes són:

1. Per què posar una regla per una cosa quan en pots posar 10 al mateix temps?
2. Per què tenir unes poques excepcions per cada regla si en pots tenir 1000?
3. Fer paraules llarguíssimes ajuntant-ne d’altres, però xapar els verbs de tant en quant i posar-ne les parts a cada punta de sa frase

Totes aquestes regles es poden resumir en una:
Estimau-vos els uns als altr… Si volies aprendre un idioma no haver triat l’alemany. Així i tot m’ho he passat bé anant a classe i, a més, he conegut gent nova. Vos deix un parell de fotos dels companys de classe que vaig tenir el primer mes. A saber: Dos Indis (a les fotos nomes en surt un), una croata, una russa, una turca, una australiana (no, no es va equivocar de país), una Israelita, un equatorià i sa profe, què és de Salzburg. Ses raons que te sa gent per venir aquí són molt diferents a ses que tenia sa gent que vaig conèixer mentre anava a classe a NY. Mentre a NY tothom, o quasi tothom, hi anava per provar sort i tenir una vida de sèrie televisiva, aquí la gent ve per feina o perquè les seves parelles són d’aquí. Uns motius del tot lloables .Dijous passat vaig acabar ses classes, a finals d’aquest mes estarem per Mallorca i, si hagués seguit, m’hauria perdut la darrera setmana. Així tendre temps d’assimilar tot el que he après fins ara.Propina: Les fotos d’una excursió que vaig fer amb alguns companys companyes de classe (i sa parella d’una d’elles) als boscos de Viena.