Na Mercè es posa molt contenta quan arriba el seu aniversari. Supòs que la gent la trobi més jove del que realment és deu influir una mica en això. Ja veurem que passa si algun dia la gent no la troba tan jove .

Aquesta vegada se va autofer (bonito palabro) una coca de pastanaga recoberta amb una capa de crema de vainilla. Bé, realment no era de pastanaga, pastanaga. Era una d’aquestes coques que nomes se li ha d’afegir aigua i llet i posar al forn, i a la capsa no deia que dugues pastanaga, sinó trossets de una cosa amb aroma de pastanaga, color de pastanaga i textura de pastanaga. Meravelles del progrés supòs .

Sa coca ens la varem menjar a mitges na Mercè i jo (no tota el mateix dia!!!). Si en volíeu haver vengut! Bé, realment a mitges, a mitges tampoc. Recordau el còmic ” Asterix i Cleopatra” quan n’Obelix fa parts d’una coca? Idò, en aquest cas, jo faria el paper d’Obelix. Que a na mercè desprès del tercer tros li vengueren els remordiments i a jo… els mordiments.

Esteim rebentats. Grà cies a Deu no ho dic en sentit literal, encara que en Bush a passat per Viena no ens ha bombardejat. Hem anat a sa manifestació amb na Johanna i na Mili. Encara que estava convocada a les cinc (evidentment de s’horabaixa) hi hem arribat a les sis. Ens hem trobat un bon caramull. A les nou arribà vem a cases.

No se si una persona tota sola es mereix una manifestació. Tampoc se si fent aquestes coses encara el feim sentir més importat i poderós. Hi ha coses en el món que mereixen més perdre-hi es temps. Així i tot ser-hi s’ho val i, al manco, te sents be dins alguna guarda. Tots som ovelles, però, al manco, jo he triat sa meva guarda.

El que si se és que una persona tota sola no es mereix una despesa de 1 milió de euros. Que és el que s’ha gastat el govern austríac per sa visita, d’un dia i mig, d’aquest home (sense ganes d’ofendre a cap home). I pensar que una webcam val nomes 60€ .

Res més, us deix ses fotos de sa manifestació i una frase que he vist a una pancarta però que no he tengut temps de fotografiar: “Ser estúpid no és excusa”

Demà aquí se n’armara un de grossa. Es tancaran trams de línies de bus i estacions de metro, es tancaran carrers sencers al transit i alguns als vianants, alguns museus estaran tancats i es tancarà durant hores l’autopista cap a l’aeroport. Per no parlar de que es mobilitzaran milers de policies per el centre de la ciutat.

D’això en diuen “alerta roja” i el culpable és el “senyor” George W. Bush. O tenen la culpa els rojos que que es manifestaran manifestarem el mateix dia? No, perquè així en dirien “alerta, rojos!” (podeu riure).

Com punyetes un cap d’estat elegit democràticament ha de muntar tot aquest sarau cada cop que s’ha de reunir amb algú? Si tanta por li fa que li facin alguna cosa que no vagi a un hotel del centre, on hi passen aprop metros i busos (o hi passaven la resta de l’any), o simplement que no vengui! Que jo amb Internet xerr amb els meus amics sense haver de remenar mitja ciutat i, fins i tot, els puc veure. Aprofitant que la CIA possiblement llegira això: Senyor Bush això es diu videoconferència. Ara que, que si no pot demostrar el seu poder fent-se notar no crec que sigui feliç, el pobre.

Jo per sa meva part aniré a fer renou. El meu lema: “Més webcams, manco guerres”

-Tres dias hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el dia de la Ascención
-I el Dijous Bo Padrina?
Conversa amb sa meva Padrina Joanaina en algun moment de sa meva pre-adolescència.

Amb ses finestres oberta això torna ser Viena: algú te musica clàssica posada i les campanes de l’església de devora ca nostra estan tocant les set. Es tal com ho recordava de ses pel·licules de na Sisi. Es veu que les varen rodar totes en s’estiu, perquè sa veritat és que el paisatge vienès perd molt en hivern de ple.

He obert ses finestres perquè ha començat a fer una mica de caloreta (25 graus de no res). Avui és el Corpus Christi i, com abans a Espanya, aquí és festa. No hem vist cap processó ni nins i nines vestits de primera comunió. El que si hem vist, però, és gent que ja ha començat a anar en tiranys i xancles i, fins i tot, que s’ha atrevit a a nedar a les opaques aigües del Danubi.

Jo aquest dos darrers mesos he anat a classes d’alemany i, encara que duc bé ses classes, entenc el mateix alemany que entenia fa dos mesos. Ja vos ho contaré millor una altre dia.

Res més vos, deixam penjades ses fotos de sa nostra escapada a Ginebra (sa ciutat, no el licor), que, com ja va dir en Biel, varem aprofitar per visitar fa un parell de setmanes.

Auf viedersen.